Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Sant Llorenç (Castigaleu)
Art romànic
Aquesta església ha donat nom a un petit llogaret situat al sud-est de Castigaleu i que és documentat ja el 1026 en l’acta de consagració de Sant Martí de Montanyana L’indret pertanyia als Erill, els quals introduïren els hospitalers 11 60 i els cistercencs de Lavaix Al començament del segle XV se n’apropià Francesc d’Eroles L’actual església, amb aspecte de fortificació, sufragània de Castigaleu, és d’època indeterminada
Castell de Sant Llorenç (Castigaleu)
Art romànic
La caseria de Sant Llorenç es localitza a l’extrem meridional del terme, als vessants de la serra de la Pedrera L’acta de consagració de Sant Martí de Montanyana 1026 reporta una dotació amb terres ad ipsas fexsas Sancti Laurenti És la primera notícia del lloc A partir del segle XII els barons d’Erill senyorejaren l’indret i afavoriren la presència dels hospitalers Al febrer del 1179 Ponç d’Erill va cedir al rei Alfons el Cast els drets que tenia a la Saida i també el castell i la fortalesa de Sant Llorenç que li havia concedit Podem suposar que posteriorment els Erill traspassaren llurs…
Sant Joan de Castellnou de Seana
Art romànic
El poble de Castellnou de Seana és situat al sector de llevant de la comarca, tocant a la comarca de l’Urgell Des de l’any 1139 aquest indret formà part de la jurisdicció senyorial de la baronia de Bellpuig, que inicialment estigué en mans dels Anglesola, malgrat que altres famílies nobles, com els Gombau i els Ribelles, hi tenien possessions Fins a la desamortització del segle XIX, aquest indret es mantingué dins la senyoria dels Anglesola-Cardona i els ducs de Sessa La seva església parroquial, dedicada a sant Joan Baptista, és documentada per primer cop en una relació de parròquies del…
Castell de Manlleu
Art romànic
Inicialment el lloc de Manlleu estigué inclòs dins la demarcació del terme de la ciutat de Roda Els primers senyors del castell foren la família Orís Així veiem Elderic d’Orís i la seva muller Ermengarda venent una peça de terra situada a la vila de Terrers, de la parròquia de Santa Maria de Manlleu El 1031 encara s’esmenta que la parròquia de Manlleu es trobava dins el terme de Roda, però dos anys més tard ja es documenta l’existència del castell quan el citat Elderic d’Orís empenyorà al seu fill, Amat Elderic d’Orís, tot el que tenia a les parròquies de Santa Maria de Manlleu i de Sant…
Vila de Castelló d’Empúries
Art romànic
L’any 879, apareix esmentada per primer cop l’existència de la vila de Castelló, arran d’un judici, publicat per Jaume Villanueva, que se celebrà en aquest lloc “in villa Castilione” , al territori de Peralada, en presència del comte d’Empúries i del bisbe de Girona El fet que fos triada aquesta població per celebrar-hi un judici tan important fa pensar que ja al mateix segle IX tenia una certa importància Castelló esdevingué, d’una manera progressiva, una població cada cop més important dins el comtat d’Empúries-Peralada En un moment del segle X o XI es convertí, de fet, en la capital d’…
Sant Serni de Terrers o de la Torre (Capolat)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn, on és apreciable la porta d’entrada, al capdavall de la nau, i el cos d’edifici erigit posteriorment J Pons Sant Serni de Terrers o de la Torre és situada a l’extrem nord-occidental del municipi de Capolat, a l’inici de la Vall de Lord i prop de la riera de l’Aigua de la Corba Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 94,9 — y 62,8 31 TCG 949628 Per arribar a Sant Serni cal agafar la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys i…
Castell de Verdera (el Port de la Selva)
Art romànic
Situació El castell, també anomenat de Sant Salvador, és situat al cim més alt de la serra de Rodes, a uns 670 m d’altitud Des d’aquesta fortificació hom veu a sota el monestir de Sant Pere de Rodes, tota la badia del Port de la Selva i també la plana de l’Alt Empordà i una gran extensió de mar Vista del conjunt de les ruïnes del castell de Verdera J Todó-TAVISA Aspecte que ofereixen les ruïnes del castell amb la muralla en primer terme F Tur Mapa 259M781 Situació 31TEG139836 Des del costat de l’entrada del monestir de Sant Pere de Rodes, surt un corriol força fressat, que fent ziga-zagues s’…
Santa Maria de Sales (Viladecans)
Art romànic
Situació Aspecte exterior de la capella, precedida per un porxo d’època tardana ECSA - E Pablo És situada al cementiri municipal, en una terrassa sobre la carretera a Santa Creu de Calafell, al quilòmetre 8 de la qual hi ha un camí que hi porta MPP Mapa 36-17448 Situació 31TDF187754 Història La primera menció medieval del lloc és del 986, quan el comte Borrell va fer una permuta amb el monestir de Sant Cugat, al qual donà una terra seva pròpia que li pervingué dels seus pares, situada “ in terminio de castrum Eraproniano, in locum quem dicunt Sales ”, és a dir, al terme del castell d’…
Sant Sebastià del Sull (Saldes)
Art romànic
Situació Les runes de l’església i monestir de Sant Sebastià del Sull es troben situades a l’esquerra del riu de Saldes, dintre el terme municipal de Saldes, a 940 m d’altitud, i a uns quatre quilòmetres del nucli de població Una fotografia aèria amb el conjunt de les restes que subsisteixen encara de l’antic monestir, després de les diverses campanyes d’excavació Malauradament l’acció del temps ha tornat a tapar una bona part dels murs descoberts al costat de tramuntana, a mà esquerra de la foto J Pagans-TAVISA Una vista de les ruïnes des del costat de llevant amb el mur circular de l’absis…
Els comtes de Pallars anteriors al 1300
Art romànic
Comtes de Pallars Isarn I 920-948 Fou fet presoner, el 904, pel governador de Lleida, Llop ibn Muḥammad, i des del 918 apareix associat al govern del seu pare el comte Ramon I de Pallars-Ribagorça A la mort d’aquest, heretà juntament amb el seu germà Llop els territoris del Pallars Va contraure matrimoni amb Adelaida, amb la qual tingué un fill, Guillem, i una filla, Ermengarda, que va ser abadessa de Sant Pere del Burgal Llop I 920-v 947 A la mort del seu pare, Ramon I, governà el Pallars amb el seu germà Isarn I com a comte associat Tingué cinc fills fruit del seu matrimoni amb Goldregot,…