Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Joan Aguilera i Herrera
Tennis
Tennista.
Format al Club Tennis Barcino, fou campió d’Espanya júnior el 1980 i semifinalista de l’Orange Bowl Entrenat per Lluís Bruguera, jugà com a professional entre el 1981 i el 1991 Destacà en terra batuda sobretot en dues etapes de la seva carrera esportiva el 1984, quan es posicionà com a número set del rànquing de l’ATP, i la temporada 1989-90 Guanyà el torneig d’Ais de Provença 1984, Hamburg 1984, 1990, Bari 1989 i Niça 1990 També fou finalista a Bordeus 1983, Saint Vincent 1989, Palerm 1990 i San Remo 1990 Participà en diverses ocasions als torneigs del Grand Slam i arribà a vuitens de final…
,
Joan Gisbert i Ortiga
Tennis
Tennista.
Membre del Club Tennis Barcino, guanyà, amb JL Arilla, la Copa Galea 1958 i l’any 1959 s’adjudicà el Campionat del Món júnior, o Orange Bowl Posteriorment, guanyà el Trofeu Comte de Godó 1965 i la medalla d’or als Jocs Universitaris 1967, i fou campió de Catalunya en tres ocasions 1962, 1969, 1971 Un dels seus èxits més destacats fou arribar a la final de l’Obert d’Austràlia 1968 Guanyà un títol de l’ATP el de Shreveport 1975, fou finalista de cinc torneigs més, entre els quals sobresurt el de Cincinnati 1971 En dobles aconseguí una vintena de títols entre el 1971 i el 1976, la majoria…
,
Josep Maria Casas i Homs
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Llatinista i historiador.
Llicenciat en lletres a Barcelona, amplià estudis a Bonn, a Florència i a Roma i es doctorà a Madrid Auxiliar de les oficines lexicogràfiques de l’IEC, intervingué en l’edició del Diccionari Aguiló Collaborà a l' Obra del Cançoner Popular de Catalunya , i fou redactor literari de La Veu de Catalunya Catedràtic de segon ensenyament i secretari de la delegació del CSIC a Barcelona, publicà treballs sobre lingüística i literatura llatina medieval i catalana edició de Torsimany de Lluís d’Averçó 1956, La Gaya Ciencia de Pedro Guillén de Segovia 1962, en collaboració, les Obres en prosa de Joan…
Leonardo Padura
Literatura
Nom amb el qual és conegut l'escriptor cubà Leonardo de la Caridad Padura Fuentes.
Estudià literatura llatinoamericana a la Universitat de l’Havana i començà a escriure articles en revistes i diaris el 1980 i, posteriorment, també reportatges, guions, documentals, etc Bé que publicà la seva primera novella el 1988 Fiebre de caballos , la fama li arribà amb les novelles policíaques protagonitzades per l’inspector Mario Conde, iniciades amb la tetralogia Cuatro estaciones Pasado perfecto , 1991 Vientos de cuaresma , 1994 Máscaras , 1997, premi Café Gijón, i Paisaje de otoño , 1998, premi Hammett, a les quals seguiren Adiós Hemingway 2001, La neblina del ayer 2005, premi…
Lluís Lloansí i Marill
Música
Compositor.
S’inicià en la música amb Juli Garreta i posteriorment fou deixeble de JM Vilà i Gandol Escriví la seva primera sardana, Idilli , l’any 1930 Cap al 1940 es traslladà a Barcelona, on actuà com a pianista, dirigí l’Orquestra del Centre Catòlic de Sants i rebé la influència d’ Antoni Pérez i Moya També dirigí les cobles Barcelona i Ciutat de Terrassa La seva obra se circumscriu principalment en l’àmbit de les sardanes i la música de cobla , gènere en el qual adoptà un estil clàssic i desproveït de concessions populistes, cosa que li reportà nombrosos premis sardanistes Entre les sardanes cal…
,
Antoni Cayrol
Literatura
Teatre
Poeta, dramaturg i narrador conegut pel pseudònim Jordi Pere Cerdà.
Vida i obra Fill de família de tradició catalana, el 1960 es traslladà a Perpinyà, on regentà la Llibreria Catalana fins el 1976 Promotor d’activitats catalanes al Rosselló president del GREC i director de la revista Sant Joan i Barres , donà a conèixer els problemes de la cultura catalana a França amb les seves collaboracions a Les Lettres Françaises i amb els números especials de la revista Europe del 1958, 1967 i 1971 S’inicià com a poeta la dècada de 1940 a la revista La Tramontane , de Carles Bauby, durant l’ocupació alemanya, mentre combatia a la resistència La seva poesia —amb un…
,
Joan Cortès i Vidal
Literatura
Escriptor i crític d’art.
Orientat en principi vers la pintura, fou un dels fundadors i el guia estètic del grup dels Evolucionistes 1917 Periodista genuí i típic home de penya, collaborà, abans de la guerra civil de 1936-39, a “D’Ací i d’Allà”, “Gaseta de les Arts”, “Art”, “Mirador”, “El Be Negre”, on publicava anònimament versos satírics d’intencionada mordacitat a l’estil de Josep M de Sagarra Després de la guerra exercí crítica a “Destino” des del 1948 i a “La Vanguardia” des del 1955 Collaborà al “Butlletí dels Museus” en les seves dues etapes i dirigí la revista anual “Sitges” Havia emprat els pseudònims Juan…
Joan Sallent i Prat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
S’establí per compte propi entre el 1908 i el 1909, i aviat aconseguí fama per la qualitat de la seva producció Treballà per a diversos editors, entre d’altres les llibreries Catalònia i Verdaguer, les Edicions Proa o l’Editorial Barcino, amb una trentena de títols de l’ Enciclopèdia Catalunya Del 1925 al 1935 imprimí la collecció La Mirada Fou un suport important de les arts i les lletres locals, al seu taller s’hi imprimiren els volums més interessants de l’edició sabadellenca d’entreguerres l’ Almanac de les Arts 1924 i 1925 Sabadell del meu record 1929, de Marià Burguès Elements d’…
Jeroni Pau
Filosofia
Història
Humanista i hel·lenista.
Fill del jurista Jaume Pau Canonge de Vic i després de Barcelona Visqué durant disset anys en el cercle del cardenal Roderic de Borja, però el 1492, essent aquest ja papa, retornà, malalt, a Barcelona Com a jurista escriví una Practica cancelleriae apostolicae cum estilo et formis in romana curia usitatis publicat a Lió el 1620 De jove escriví un tractat geogràfic, De fluminibus et montibus utriusque Hispaniae , que dedicà al cardenal Roderic de Borja Autor d’epigrames i d’epístoles en llatí, sembla que sobre el nom i origen de Catalunya, del lloc dels pobles i ciutats de Catalunya, sobre la…
Eduard Artells i Bover
Gramàtica
Gramàtic.
El 1931 ingressà al Departament d’Extensió d’Ensenyament Tècnic de la Generalitat de Catalunya, sota la direcció de Pompeu Fabra Des del 1932 formà part de l’Oficina de Revisió d’Originals de l’Institut d’Estudis Catalans Amb el franquisme i la consegüent supressió d’aquestes institucions, durant els primers anys de la dictadura fou pràcticament l’únic corrector dels pocs textos que s’editaven en català És autor del Vocabulari castellà-català abreujat 1958 i del Vocabulari català-castellà abreujat 1961, publicats per l’editorial Barcino, que es compten entre les primeres obres…