Resultats de la cerca

Fou un dels homes més importants de la Renaixença al País Valencià Pertanyia al grup Lo Rat Penat, i participà assíduament als Jocs Florals Mestre en Gai Saber el 1898 Publicà un poema extens, Mariola , i diversos reculls de poemes breus Flors de Xúquer, Cants de la Ribera, Veus de natura, etc Traduí en vers castellà algunes obres de Jacint Verdaguer Sant Francesc, Idillis i cants místics La seva poesia escapa, en part, al convencionalisme floralesc, i es caracteritza sobretot per un viu sentiment de paisatge i una musicalitat bastant ben calculada S'interessà també pels temes filològics i…

Membre actiu de Lo Rat Penat, participà assíduament als Jocs Florals de l’entitat, on obtingué la flor natural el 1898 per la composició L’albada , i en fou mestre en gai saber Publicà un poema extens, Mariola 1897, de tema llegendari, i diversos reculls Flors del Xúquer 1897, Rondalles del poble 1900, Cants de la Ribera 1911 i Veus de natura , amb poemes breus que eviten, en part, l’estil floralesc, i es caracteritzen sobretot per un viu sentiment de paisatge i una perceptible musicalitat Collaborà a “Las Provincias”, “El Correo” i “El Pueblo de Valencia”, escriví diverses peces teatrals en…

Inicià la seva trajectòria professional al Castelló 1945-46 El 1946 fitxà com a davanter pel Barça, fins la temporada 1949-50, encara que aquesta darrera fou cedit al Saragossa Seguidament passà al València 1950-56, el Valladolid 1956-58, l’Sporting de Gijón 1958-60, el Castelló 1960-61 i l’Oliva 1961-62 Amb el Barça obtingué dues Lligues 1948, 1949 i la Copa Llatina 1949 Amb el Valladolid guanyà el trofeu Pitxitxi de la temporada 1956-57, distinció que compartí amb Di Stefano i amb el valencianista Ricardo Disputà els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 amb la selecció espanyola B

Fill de pares catalans, a l’edat de tres anys anà a Barcelona, on més tard freqüentà Llotja Inicià l’activitat artística en el camp de la pintura l’any 1942, però el 1953 l’abandonà i es dedicà a l’escultura Des d’aquest moment, començà una constant experimentació de material -ferro forjat, bronze, pedra, plàstic, fusta, etc-, experimentació que comportà una diversitat de plantejaments i de solucions Resident des del 1979 a Peratallada Baix Empordà, la projecció de la seva obra ha estat especialment intensa a les comarques gironines Amb  escultures com Ritme i projecció coure, 1961 del…

Deixeble de JPiquer i de l’Academia de San Fernando, on fou cap del taller de buidatge Féu un Sant Francesc predicant i diversos busts de personatges de la cort Collaborà a la restauració de San Jerónimo el Real 1880 i treballà a Las Calatravas, la Biblioteca Nacional, el Banco d’España, etc El seu fill, Miguel Ángel Trilles Soriano Madrid 1866 — 1936, també escultor, es formà a San Fernando i, pensionat, a Roma 1895-99 de les seves obres, eclèctiques, d’ampullositat barroca i esperit classicitzant, sobresurten Leònides, Perseu i Andròmeda primera medalla a Madrid el 1904 i el monument…

Deixeble de Francesc Martínez El 1861 exposà el Viàtic a un captaire moribund Fou el primer artista pensionat per la diputació de València, el 1863, quan era a París pintant el famós Tribunal de les Aigües , tela amb la qual es volia presentar a l’Exposició Internacional de Belles Arts del 1864 i que més endavant passà al museu de Bordeus n'hi ha una rèplica a València Es formà a Madrid amb Madrazo i a París amb Duret El 1868 obtingué una càtedra a l’Escola de Belles Arts de Màlaga Republicà, participà, a València, en els moviments revolucionaris del 1868 i del 1873 després del primer…

L’artista valencià Bernat Ferrandis i Badenes pinta el quadre El Tribunal de les Aigües

Destacà Ramón Rodríguez Culebras com a director de la publicació només en sortiren 18 números L’equip de redacció era format per Vicente Górriz Marqués, Pere Saborit Badenes, Francisco J Guerrero Carot i Francisco M Gimeno Blay, a qui substituí, des del quart número, Miguel Ángel González Sanchis Els continguts eren de temàtica comarcal, principalment històrica arqueologia, demografia, història moderna, contemporània, antropologia, etc, escrits per nadius o residents No hi havia seccions fixes, excepte la bibliografia El volum corresponent als números 7 i 8 fou dedicat al VI…

Llicenciat en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra 2009, els anys 2009-13 residí a Lisboa, on contribuí a crear el Casal Català i l’associació Catalunyapresenta Collabora en diversos mitjans de comunicació, especialment al diari Baleares i al Diari de Balears Com a escriptor, ha conreat sobretot el gènere negre El botxí de la ciutat de Mallorca 2000, Cartes que no lliguen 2005, Jo no t’espere 2008, Mateu el president 2009, La mar no sempre tapa 2011, premi Vila de Lloseta,  El país dels crepuscles 2013,  Les mans del drac  2014,  On mai no creix l’herba  2015,  L’imperi dels lleons  …

Al Llibre de les Constitucions del 1300 hi ha les primeres notícies documentals sobre aquest arxiu anomenat “libreria Sedis segobricensis”, que estava situat en una de les sales contigües al claustre on tenien lloc les reunions capitulars El bisbe Francesc de Cepeda i Guerrero 1731-48 el traslladà a la cambra que el mestre d’obres Joan Montaña construí a la torre romana Des del 1738 l’arxiu restà independent de l’aula capitular L’any 1793 el dominic Joaquim Gálvez classificà i ordenà els fons documentals i redactà un índex per matèries L’arxiu patí greus pèrdues durant la guerra del Francès i…