Resultats de la cerca

Nascut com a conseqüència del dadaisme, formà escola, definida i mantinguda per A Breton que redactà el Manifeste du surréalisme , 1924, L Aragon, P Eluard, B Péret i P Unik, considerats els cappares en la maduresa de la nova estètica Proposa l’automatisme psíquic, mitjançant el qual hom pretén d’expressar de paraula, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament Es fonamenta en el món dels somnis i en el subconscient, cosa que el lliga amb la psicoanàlisi de S Freud Al grup inicial s’afegiren els pintors H Arp, M Ernst, A Masson i J Miró, i els escriptors M…

Té els orígens en el grafisme popular japonès, especialment en les caricatures anònimes o d’alguns pintors de renom El terme manga significa aproximadament ‘dibuix grotesc’ i fou emprat per Katshushita Hokusai i altres artistes per a designar aquesta mena d’apunts Amb la introducció, a la segona meitat del segle XIX, de la impremta i la premsa com a resultat dels creixents contactes del Japó amb Occident, el manga assolí una extensió extraordinària A l’inici del segle XX s’introduïren les vinyetes narratives, i durant els anys d’expansionisme de l’imperi japonès, l’estat en feu un ús…

Els primers símptomes d’aquesta crisi es troben implícits en figures com Cézanne i en certs aspectes de l’impressionisme Monet, Debussy, etc o del simbolisme Rimbaud, Lautréamont, Jarry i adquirí la plenitud del seu desenvolupament a partir de la Primera Guerra Mundial 1914-18 Els aspectes més notables d’aquesta crisi foren rebuig dels esquemes de cultura elaborats per la burgesia Belle Époque intent de destruir l’art tal com era entès tradicionalment recerca constant de noves formes d’expressió i d’assimilació de les altres cultures allunyades, geogràficament o temporalment inconformisme…

Dels orígens al 1939 Aquest cinema, tanmateix, no ha aconseguit una autonomia i personalitat pròpies pel fet que des de l’aparició del sonor ha hagut d’emprar habitualment el castellà com a vehicle lingüístic i per les serioses dificultats trobades al llarg de la seva història El 1896 foren introduïts a Barcelona diversos aparells cinematogràfics —d’Edison, de W Paul, dels Lumière—, i les primeres filmacions foren realitzades per Fructuós Gelabert amb un aparell de fabricació pròpia, el 1897, seguides per obres de Francesc de P Tramullas, Segon de Chomon, Baltasar Abadal i d’altres La…

El seu origen es remunta a França, el 1920, i els primers cercles foren fundats per Ricciote Canudo, Louis Delluc i Léon Moussinac A Alemanya, del 1924 al 1930, funcionaren abundants Filmfreunden als Països Baixòs destacà la Film-Liga i a Itàlia, el règim feixista fundà el 1934 el Cine-Club Nazionale A la Gran Bretanya, el 1938, hi havia 148 Film Societies A Espanya, a part l’activitat que des del 1925 desenvolupà la Residencia de Estudiantes de Madrid, amb Juan Piqueras, Ernesto Giménez Caballero i Luis Buñuel, fou a Catalunya on hi hagué els focus més entusiastes les sessions de l’HELIX a…

En general, els crítics cinematogràfics han estat molt sovint també teòrics A part Riccioto Canudo, el contradictori avantguardista que encunyà la denominació setè art , hom considera fundador de la crítica cinematogràfica el francès Louis Delluc León Moussinac fundà la primera secció de cinema en una gran revista literària francesa “Mercure de France”, 1921-37, Juan Piqueras, de Requena, esdevingué a Madrid i a París el pioner de la crítica espanyola, mentre Josep Palau, des de “Mirador”, orientava el públic català A Itàlia, Luigi Chiarini fundà la revista “Bianco e Nero” 1937, i a la…

Originat a França, amb els films dels Lumière, assolí un ràpid èxit popular que determinà l’aparició de les actualitats reconstituïdes , com el Xoc de dos transatlàntics de Fructuós Gelabert, que donaven una versió trucada de fets autèntics Baltasar Abadal, Segon de Chomón, Francesc Tramullas, Josep Gaspar i l’empresa Cuesta foren els iniciadors del gènere als Països Catalans Vers el 1910 les cases productores franceses Pathé i Gaumont fixaren la fórmula de les revistes d’actualitats muntatge de fragments de temes diversos —fets polítics, bèllics, esportius, artístics modes, etc—, amb una…

La primera projecció cinematogràfica pública tingué lloc en un local de la plaça de Catalunya de Barcelona el 5 de maig de 1895, amb el Kinetoscope d’Edison A Madrid la primera projecció fou a l’Hotel de Rusia el 15 de maig de 1896 l’operador era APromio, que treballava a la casa Lumière Mesos més tard, Eduardo Jimeno impressionà la primera pellícula espanyola, Salida de misa de doce del Pilar de Zaragoza A partir d’aquí l’interès pel cinema anà creixent fins a prendre cos real amb les figures de Fructuós Gelabert, capdavanter de la indústria cinematogràfica als Països Catalans…

En fou capdavanter el francès Émile Cohl, amb Fantasmagorie 1908, Anson Dyer a la Gran Bretanya i Victor Bergdhal a Suècia El 1915 el nord-americà Earl Hurd en perfeccionà la tècnica en utilitzar fulls transparents de celluloide, la qual cosa permetia de superposar imatges en moviment a fons fixos A partir del 1920 —a part els nord-americans Max i Dave Fleischer, autors de l’animació de Popeye i de Betty Boop, i de l’australià Pat Sullivan, pare artístic del gat Fèlix— sobresortí la figura de Walt Disney, el primer gran creador i industrialitzador del cinema de dibuixos Són obra seva les…

En el teatre , l’actor fa realitat sobre l’escena els personatges de l’obra imaginats per l’autor Per això, se serveix de la seva pròpia persona, ajudant-se amb la veu, els gests, el vestuari, el maquillatge i d’altres recursos segons les èpoques i els països, la qual cosa li permet d’interpretar tant l’aspecte físic del personatge, com la complexitat de la seva personalitat moral En la història del teatre occidental, l’actor aparegué quan, a Grècia, Tespis donà un oponent individualitzat, el protagonista, a les raons del cor Èsquil afegí un segon actor, el deuteragonista, i Sòfocles, en…