Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Francesc Puchal i Mas
Universitat Autònoma de Barcelona
Veterinària
Veterinari.
Llicenciat en veterinària per la Universitat de Saragossa el 1956, de la Facultat de Veterinària de la qual fou professor adjunt de farmacologia i terapèutica des d’aquest any fins al 1958 Becat per la Fundació Fulbright, el 1958 es traslladà als EUA, on obtingué el doctorat en nutrició animal per la Universitat d’Iowa l’any 1961, que s’incorporà a l’empresa Monsanto com a investigador en nutrició d’additius en relació amb el càncer i, a partir del 1963, com a director tècnic de la delegació europea d’aquesta empresa, amb seu a Brusselles fins l’any 1965 Posteriorment tornà a Catalunya com a…
Francesc Darder i Llimona
Veterinària
Veterinari i metge.
Fill de Jeroni Darder i Feliu Barcelona, 1804 — 1 de febrer de 1889, també veterinari Fou catedràtic de zoologia a l’Escola Superior d’Agricultura, creador del Parc Zoològic i del Museu Zootècnic de Barcelona, dels quals fou director, i dels laboratoris d’ictiologia de Barcelona i de Banyoles, on fundà el Museu Darder d’Història Natural Dirigí El Zookeryx , El Naturalista i la Revista Universal Ilustrada Publicà Hidrofobia 1876, El conejo, la liebre y el lepórido 1910, Cría industrial de la trucha 1913 i Piscicultura 1913, en català El seu germà Antoni…
Miquel Luera i Carbó
Veterinària
Veterinari.
Fill d’un veterinari militar, estudià a la Facultat de Veterinària de Lleó, on obtingué el títol de veterinari i el d’especialista en cirurgia 1955, camp en què centrà la seva activitat professional, sobretot en animals de companyia En 1958-61 amplià estudis de cirurgia a I'Escola Veterinària de Tolosa de Llenguadoc i a I'Escola d’Alfort París, i el 1975 obtingué el doctorat per la Universitat de Saragossa A Barcelona, collaborà en treballs de cirurgia experimental amb Josep M Gil-Vernet, Caralps Massó, Vidal- Barraquer i altres, i organitzà cursos per a metges i veterinaris a la…
Salvador Riera i Planagumà
Veterinària
Veterinari.
Cap dels serveis de Veterinària Municipal de Barcelona, primer president i fundador de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries i president d’honor del Collegi de Veterinaris de Barcelona Publicista expert en clínica bovina, escriví nombrosos treballs uns 831, la majoria de divulgació de les seves experiències en la fisiopatologia bovina
Josep Pere López i Ros
Veterinària
Veterinari.
Destacà especialment en el camp de les malalties infeccioses i androzoonòsiques Fou veterinari del Laboratori Municipal i del Servei de Zoonosis transmissibles de l’ajuntament de Barcelona Acadèmic numerari de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, publicà més de quaranta treballs sobre la seva especialitat i concretament sobre la ràbia, malaltia de la qual fou un especialista internacionalment considerat
Miquel Viñas i Martí
Veterinària
Veterinari.
Destacà principalment en el camp de la zootècnia equina Fou professor de zootècnia a l’Institut Català de Sant Isidre i impartí cursos d’hipologia a l’Ateneu de Barcelona Collaborà en la fundació de la revista El Eco de la Veterinaria 1853, que quatre anys més tard adoptà el nom de La Veterinaria Española Fou president de l’Academia Médico-Veterinaria Barcelonesa 1855 Cal destacar les seves publicacions Cría caballar, Reglamento Orgánico de la Veterinaria Española i Reglamento para la Inspección de carnes en provincias
Agustí Carol i Foix
Veterinària
Política
Veterinari i polític.
Deixeble de Riera i Planagumà, es dedicà inicialment a la clínica bovina i s’especialitzà més tard en patologia de la reproducció, a Tolosa de Llenguadoc 1955 Fou elegit president de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries 1977 i del Collegi de Veterinaris de Barcelona 1980 Del 1980 al 1984 fou conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca des d’aquest càrrec promogué la investigació i la promoció agràries, creà una xarxa de laboratoris de sanitat ramadera, el primer Centre de Comprovació de rendiments de bestiar porcí i diverses agrupacions de defensa sanitària, entre d’altres…
Leandre Cervera i Astor
Veterinària
Medicina
Metge (1914) i veterinari (1911).
Treballà amb Ramon Turró al Laboratori Municipal de Barcelona, a l’escola de fisiologia d’August Pi i Sunyer i a l’Institut de Fisiologia 1920 Fou director del laboratori de patologia dels Serveis Tècnics d’Agricultura de Catalunya càrrec del qual fou destituït el 1924 per la Dictadura i secretari i posteriorment president 1935-63 de la Societat de Biologia de Barcelona i de la posterior Societat Catalana de Biologia Estudià les malalties metabòliques i endocrines fou bàsic a l’època el seu text Fisiología y patología de las glándulas endocrinas 1926, que inicià les…
Ramon Danés i Casabosch
Veterinària
Veterinari.
Acabà els estudis a Mèxic, on fou professor de l’escola de veterinària passà al Perú, on fou inspector d’escorxadors i vaqueries a Lima Tornà a Catalunya 1914, on fou un dels fundadors de l’Associació de Veterinaris de Catalunya, cap dels serveis de ramaderia de la Mancomunitat i professor de patologia animal a l’Escola Superior d’Agricultura 1921 Fundà el Museu de Sanitat Veterinària 1929 Fou redactor en cap de la “Revista Veterinaria de España”, i publicà La cooperación en las industrias lecheras y mantequeras 1917, El còlera de l’aviram 1922 i altres obres i articles de la seva especialitat
Antoni Riera i Adroher
Veterinària
Veterinari.
Es llicencià també en medicina 1909 El 1911 ingressà al cos de Veterinaris Municipals de Barcelona i des del 1915 fou sotsdelegat de Veterinària de Barcelona Féu estudis importants sobre bacteriologia de la llet i els seus derivats al Laboratori Municipal d’Higiene de Barcelona Dirigí el parc zoològic de Barcelona 1934-52 i collaborà assíduament en revistes professionals veterinàries Fou president del Collegi Provincial de Veterinaris de Barcelona