Resultats de la cerca
Es mostren 249 resultats
Borneo
© Fototeca.cat
Illa
Illa de l’arxipèlag malai, la tercera del món per la seva extensió.
La seva superfície és repartida entre diversos estats 539 460 km 2 pertanyen a Indonèsia províncies de Kalimantan Occidental, Kalimantan Central, Kalimantan Meridional i Kalimantan Oriental, 198 160 km 2 formen part de Malàisia estats de Sabah i Sarawak i 5 765 km 2 pertanyen a Brunei Hom hi distingeix dos sectors la part central i septentrional, accidentada per muntanyes d’altura mitjana, de menys de 1 000 m, que en el pic Kinabalu arriben a 4 101 m, i l’orla litoral, més o menys àmplia i de poca altitud, en la qual abunden els aiguamolls El clima és equatorial, molt calorós i humit la…
Sabah
Divisió administrativa
Estat de Malàisia.
La capital és Kota Kinabalu 208 484 h est 1997 Situat a l’extrem septentrional de l’illa de Borneo, és un estat muntanyós amb l’alçada màxima al mont Kinabalu 4 175 m La població 35 h/km 2 est 1997, es dedica principalment a l’agricultura arròs, tabac, cafè, mandioca, la pesca, la ramaderia i l’explotació forestal Destaquen els ports de Kota Kinabalu, Sandakan i Lubuan Fou una colònia britànica del 1881 al 1963, any que s’integrà a Malàisia
Malàisia
Estat
Estat del SE d’Àsia, format per l’antiga federació d’estats malais, o Malàisia Occidental, que ocupa la part meridional de la península de Malaca, i dos estats del N de Borneo: Sabah i Sarawak, que formen la Malàisia Oriental; la capital és Kuala Lumpur.
La geografia física La part continental comprèn quasi tota la península de Malaca, i limita, al N, amb Tailàndia La part N i NW de Borneo, que pertany a Malàisia, té prop de 1 560 km de frontera amb el Borneo indonesi, i és banyada per la mar de la Xina Meridional, la de Sulu i la de les Cèlebes a la costa, la continuïtat territorial resta interrompuda per Brunei La Malàisia Occidental és travessada de NW a SE per la serralada de Kerbau, que deixa als costats extenses planes alluvials A Borneo, tant Sabah com Sarawak, força muntanyosos, són accidentats per una sèrie de serralades, orientades…
illes de la Sonda
Arxipèlag
Illes del SE d’Àsia, entre l’oceà Índic a l’ W i S, el mar de la Xina Meridional al N, el d’Arafura al SE i els de Sulu, Cèlebes, Moluques i Banda al NE i E.
Les illes Grans de la Sonda inclouen Borneo, Cèlebes, Java i Sumatra, amb les petites illes adjacents Les illes Petites de la Sonda Bali, Lombok, Sumbawa, Sawu, Alor, Solor, Flores, Sumba i Timor aquestes formen dos arcs entre Java a l’W i les Moluques meridionals a l’E, entre els quals hi ha la mar de Sawu Aquesta fragmentació del bloc de la Sonda és degut a moviments tectònics terciaris i quaternaris relacionats amb l’orogènesi alpinohimalaienca Les illes són muntanyoses i volcàniques, però tenen extenses planes alluvials parcialment pantanoses La vegetació és de bosc equatorial dens amb…
orangutan
© X. Pintanel
Mastologia
És el menys antropomorf de tots els pòngids, té els membres anteriors molt llargs fins a una envergadura de 2,5 m per una alçada màxima d’uns 2 m i els peus articulats obliquament amb relació a la tíbia, adaptats a la locomoció arbòria El pel és llarg i aspre, de color vermellenc La pell de la cara, dels peus i de les mans és nua, de color blau negrenc, i els mascles presenten a la gola, als costats de la cara i a les aixelles unes protuberàncies adiposes en forma de sac Pot arribar als 90 kg de pes La capacitat cranial oscilla al voltant dels 375 cm 3 És un animal pacífic i solitari, que…
cauri
© Fototeca.cat-Corel
Malacologia
Mol·lusc gastròpode marí del grup de les porcellanes, de la subclasse dels prosobranquis, amb la conquilla ovalada, brillant i de color blanquinós.
Es troba a les costes de les Maldives, Borneo i arxipèlag de Goló
cocodril malai
Josh More (CC BY-NC-ND 2.0)
Herpetologia
Rèptil de la família dels crocodílids, que ateny uns 5 metres de llargada i que té el musell molt allargat.
Viu a les aigües interiors de la península de la Malaca i de les illes de Borneo i Sumatra
varà
Herpetologia
Nom donat a qualsevol rèptil saure de la família dels varànids, integrats en el gènere Varanus, en especial a V.niloticus (varà del Nil), V.griseus (varà del desert), V.salvator (varà cabaragoia), V.dumerili (varà de Borneo i Java) i les diferents espècies de varans australians, com V.brevicauda, V.varius i V.giganteus, i polinèsics, com V.indicus, puix que l’espècie V.komodoensis és més coneguda amb el nom de dragó de Komodo
.
El varà del Nil pot assolir prop de 2 m de llargària, i té el dors de color grisós amb taques grogues, mentre que a les parts inferiors és groc amb bandes fosques Habita als illots sorrencs, baixos i sense vegetació i a les riberes desertes dels rius de l’Àfrica tropical, i descansa sobre les branques dels arbres que s’estenen sobre l’aigua Neda molt bé, i es nodreix d’ocells, rèptils, mamífers, peixos i insectes Quan hom l’acosa, mossega i dóna cops amb la cua El varà del desert , molt més petit, habita a les zones àrides i desèrtiques de l’Àfrica, Aràbia i l’Àsia oriental El varà cabaragoia…
batjau
Etnologia
Individu d’un poble protoindonesi del grup orang-laut
.
Els batjaus 1 425 individus el 1963 recorren en llurs barques-habitatge les costes nord-orientals de Borneo i les de les illes Sulu i Cèlebes Algunes tribus al nord de Kota Kinabalu són conreadores d’arròs, sedentàries i han adoptat la religió musulmana
argus
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gal·liformes, de la família dels fasiànids, semblant al paó, que té el plomatge molt vistós, ple d’ocels sobre un fons bru.
Les plomes centrals de la cua són llarguíssimes més d’1 m El plomatge té un paper molt important a les parades nupcials que efectuen els mascles Les femelles són més petites i no tan vistoses Viu als boscs d’Indoxina, Sumatra, Malàisia i Borneo
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina