Resultats de la cerca

Feu estudis a l’Institut-Escola i estudià violí amb els mestres Toldrà, Perelló i Massià, i composició amb Antoni Massana El 1952 es traslladà a Montevideo Uruguai i, posteriorment, al Brasil És concertista de violí i, al Brasil, fou professor de violí i de música de cambra en tres universitats durant quaranta anys És autor d’onze sardanes, entre les quals hi ha  La cançó de l’alba 1947, Aiguablava ,  El cavaller de la creu 1949, La Ciutat de Barcelona i Plor 1986 Té una extensa gamma de composicions per a piano amb violí, cant, quartet i orquestra de corda Sota la…

Els colonitzadors i missioners portuguesos hi introduïren instruments europeus, el cant pla i el sentit harmònic occidental La vida musical s’expandí en el cases d’òperes de les diferents ciutats, especialment a Minas Gerais El trasllat de la cort portuguesa al Brasil 1808 donà nova vida a l’òpera i a la música religiosa, en les quals incorporà músics notables Els primers compositors autòctons foren José Mauricio Nunes García 1767-1830 i Francisco Manuel da Silva Amb Antonio Carlos Gomes 1836-96, que compongué òperes italianitzants, apareix la primera figura de nom internacional…

Autodidacte, de jove rebé la influència del jazz en particular de Duke Ellington i Tommy Dorsey Als divuit anys anà a Salvador, capital de l’estat de Bahia, on fou contractat per una emissora de ràdio, i l’any següent es traslladà a Rio de Janeiro, on fou expulsat del grup del qual formava part Després d’uns anys de vida errant, el 1956 entrà en contacte amb Antônio Carlos Jobim  i Vinícius de Moraes , autors de  Chega de saudade , interpretada per Gilberto, cançó que donà nom a un àlbum homònim convertit en un èxit mundial i que fou l’inici de la projecció de la bossa nova En bona part,…

El banyam és petit i poc ramificat És propi d’algunes regions de Bolívia, del Paraguai i del Brasil

Tenen el nas pla i la cua llarga i prènsil Són arborícoles i habiten als boscs des de Mèxic fins al Brasil

Fou un dels principals impulsors de la renovació de la música popular del Brasil, que els anys seixanta abocà en la bossa nova Moltes de les seves composicions, entre les quals ‘Garota de Ipanema’ es feren populars arreu del món

Són de distribució típicament americana, car habiten entre Mèxic i el Brasil Tenen potes molt llargues adaptades per a la cursa La família és integrada per quatre gèneres el Dasyprocta , en el qual hom inclou els veritables agutís el Myoprocta , els representants del qual són més petits que els del gènere anterior i el Cuniculus i el Stictomys , que comprenen les pacas

De formació autodidàctica, escriví una gran quantitat de composicions, de valor desigual, a les quals incorporà els elements musicals autòctons, cosa que donà una gran originalitat al seu llenguatge Emprà sovint el chôro , forma tradicional del Brasil, que donà nom a la seva obra Chôros 1920-29 Altres obres seves notables són les Bachianas brasileiras 1930-44, per a piano i conjunts instrumentals

Residí a Catalunya durant els anys de la Primera Guerra Mundial i hi estudià, amb el suport de la Junta de Ciències Naturals, els molluscs terrestres i d’aigua dolça, sobre els quals publicà nombrosos treballs en alemany, castellà i català, i en particular la síntesi Fauna malacológica terrestre y de agua dulce de Cataluña 1929 Posteriorment tornà a Alemanya, on dirigí els Archiv für Molluskenkunde fins el 1936, que emigrà al Brasil i després als EUA

La seva obra, impregnada de compromís social i polític, el conduí a autoexiliar-se a Europa durant els seixanta Al principi dels setanta tornà al Brasil, on fou censurat i represaliat pel règim militar Autor de cançons clàssiques com A pesar de você i Tatuagem , la seva discografia és plena de títols ressenyables Construção 1971, Vida 1980, Chico Buarque 1984, Caetano e Chico juntos e ao vivo 1993, Não vai pasar 1993 i As cidades 1999 Com a escriptor, és autor de les novelles Estorvo 1991, Benjamim 1995 i Leite Derramado 2009, entre d’altres