Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
bromo-
Química
Forma prefixada del mot grec βρόμος, que indica que una substància orgànica conté brom.
Ex bromoacètic , bromoform En la denominació sistemàtica dels composts complexos, indica el lligand bromur Ex anió tetrabromomercuriat II
bromocriptina
Farmàcia
Química
Derivat semisintètic de l’ergocriptina, alcaloide del sègol banyut.
A causa d’una acció dopaminèrgica inhibeix la secreció de la prolactina, hormona luteòtropa, alliberada pel lòbul anterior de la hipòfisi Així mateix, té acció sobre l’hormona del creixement Terapèuticament és emprada per a suprimir la secreció làctia i per al tractament de l’acromegàlia i de la malaltia de Parkinson
Java
Axel Drainville (CC BY-NC 2.0)
Illa
Illa de l’arxipèlag de la Sonda, pertanyent a la República d’Indonèsia.
Situada entre Sumatra i les illes de la Sonda, té una forma allargassada en sentit parallel El S és ocupat per un sistema muntanyós ple de cons volcànics, més de 120 a tota l'illa, 32 dels quals són actius Semeru, 3876 m la costa és espadada El N és constituït d’alluvions moderns, terrasses antigues i baixos altiplans calcaris les costes són baixes, amb ports excellents El clima és equatorial les pluges disminueixen cap a l'W, on la pluviositat mínima és de 900 mm anuals La vegetació és de bosc equatorial La població, que representa el 64% del total de l'estat i experimenta un fort creixement…
cràter
Stéphane Damour(CC BY-NC-ND 2.0)
Geomorfologia
Als volcans, punt per on surten els materials eruptius a la superfície.
En la majoria dels casos, és la depressió central dels cons volcànics, de forma d’embut i de mides molt variables, tant en diàmetre com en profunditat A vegades la part central s’enfonsa i origina una depressió denominada cràter d’enfonsament , al fons de la qual hi pot haver diverses boques volcàniques o cons volcànics secundaris Els cràters també poden ésser localitzats als vessants o al peu del con volcànic
Manuel Tomàs, de Vilanova i la Geltrú
Manuel Tomàs era un llauner de Vilanova i la Geltrú el 1862 El 1867 s’establí com a competidor dels Soujol en la producció de canonades per a gas i aigua Els francesos, establerts a Barcelona, li portaven set anys d’avantatge, però el mercat era prou ample per a tots dos Tomàs va optar també pel mètode francès de la canonada de ferro embetumada, però amb una variació important utilitzava ferro dolç –acer– galvanitzat, en lloc del ferro colat tradicional Tomàs obtingué un privilegi de fabricació per aquest sistema en què l’acer era recobert per una pellícula de zinc Anunci publicat a l'…
La zona volcànica de la Garrotxa
Vista aèria del volcà de Santa Margarida, que deu el seu nom a la petita ermita que pot endevinar-se al fons del seu nítid cràter Ernest Costa La zona volcànica de la Garrotxa 13, entre els principals espais naturals del sistema transversal La plana olotina, dins la comarca de la Garrotxa, acull el paisatge volcànic més important de tota la Península Ibèrica La singularitat de les formes de relleu eruptives i l’abundància dels policromàtics boscos de caducifolis confereixen a aquesta zona una bellesa extraordinària, gairebé màgica Geogràficament aquest espai s’integra dins la Serralada…
Els ambients ruderals
Nitrificació dels riberals Les retingudes dels rius dipositen a la ribera nombroses restes orgàniques que produeixen, espontàniament, una nitrificació, raó per la qual hom troba en aquests indrets el fons florístic de les comunitats ruderals riu Llobregat, a Monistrol, Bages J Nuet i Badia El darrer d’aquesta sèrie d’ambients que hostatgen comunitats permanents és també el menys agraciat, i la vegetació que hi viu, la més desprestigiada Es tracta dels erms, runams, cledes i amorriadors del bestiar, vores de camins i llocs habitats, indrets, tots ells, on el factor ecològic decisiu és la…
El paisatge vegetal de la Serralada Transversal catalana (territori olositànic)
L’anomenada Serralada Transversal constitueix un sistema orogràfic d’acusada personalitat que, arrencant dels contraforts sud-orientals dels Pre-pirineus Serres de Puig Estela i Santa Magdalena, acaba constituint la façana alterosa de les planes ruscíniques meridionals Es tracta d’un territori abrupte, englobador d’alguns plans importants, petit en extensió, però gran en interès i bellesa paisatgística La Serralada Transversal, o territori olossitànic, queda delimitada pel riu Ter a l’W i al S, a l’E pels raiguers del Gironès que, entre el Ter i el Fluvià, davallen cap a la plana, i al N pel…
reserva de la biosfera
© Unesco
Geografia
Ecologia
Figura internacional de protecció de la natura creada el 1974 per la UNESCO en el marc del Programa Home i Biosfera (MaB, de l’anglès Man and Biosphere) amb l’objectiu de promoure una relació d’equilibri entre les accions humanes i el medi natural.
S’aplica a àrees amb ecosistemes terrestres o marins, o amb una combinació d’ambdós El seu origen data d’una conferència intergovernamental d’experts del 1968 durant la qual hom posà les bases científiques per a dur a terme un ús racional dels recursos naturals Les primeres reserves de la biosfera de la xarxa mundial es designaren l’any 1976 L’any 1983, la UNESCO i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient PNUMA, amb la cooperació de la FAO i la Unió Mundial per a la Natura UICN, organitzaren el Primer Congrés Internacional de Reserves de la Biosfera a Minsk Bielorússia Un any més…
Els ambients zonals medioeuropeus i atlàntics
Consideracions generals La fageda, la pineda de pi roig i el prat són els tres elements fonamentals del paisatge montà, del qual és una esplèndida mostra aquesta obaga de l’Ardericó Berguedà Ernest Costa Per damunt de les terres mediterrànies i submediterrànies i per sota de la muntanya subalpina i alpina, se situa, en el nostre territori, la zona que anomenen muntanya mitjana plujosa, la qual gaudeix d’unes condicions climàtiques de tipus medioeuropeu o atlàntic que permeten la installació de vegetació que correspon al domini dels boscos caducifolis temperats, propis de l’Europa humida En…