Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Brussel·les
L’Atòmium, pavelló de l’Exposició Universal de 1958, i conservat a la ciutat de Brussel·les des d’aleshores
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de la regió homònima i de l’estat de Bèlgica.
Situada a la vora del riu Senne i del canal Anvers-Charleroi, en un punt d’encreuament de grans línies de relació internacional És un nucli industrial i un centre comercial, administratiu, cultural i de comunicacions de primer ordre, no solament belga, sinó també europeu La ciutat baixa o nucli, a la vall del riu, antic barri residencial i industrial, és el centre administratiu i comercial els sectors oriental i septentrional són principalment industrials els sectors occidental i meridional són constituïts predominantment pels barris residencials del segle XIX, i té tot un cinturó de…
comtat de Brussel·les
Història
Demarcació feudal el primer titular de la qual fou Lambert I de Hainaut el barbut
, primer comte de Lovaina (mort el 1015).
Seguí les mateixes vicissituds d’aquest comtat, que passà als ducs de Brabant
música de Brussel·les
Música
Música desenvolupada a Brussel·les (Bèlgica).
L’època daurada de la música flamenca, als segles XV i XVI, influí poc en la història musical de la ciutat, i no hi ha gaires compositors dignes de menció a la Brusselles d’aquest període Els ducs de Brabant, durant l’Edat Mitjana, acostumaven a canviar molt de residència i els músics seguien la cort Per aquest motiu, Brusselles no tingué oportunitat de consolidar-se com a nucli musical d’importància Alguns ducs de Brabant cultivaren la música, com ara Enric III 1231-1261, que fou un trobador d’anomenada Brusselles començà a ser important des del punt de vista musical quan els arxiducs Albert…
Hannequin de Brussel·les
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor flamenc, introductor de l’estil flamíger a Toledo, on dirigí un taller.
El 1448 hi era mestre d’obres de la catedral cos de la torre i porta dels lleons Hom el cita el 1454 amb el seu germà Egas Cueman en relació amb el cadirat de la catedral de Conca Féu la capella del castell convent de Calatrava la Nueva, avui desapareguda
Tractat de Brussel·les
Història
Acord d’aliança defensiva i de coordinació econòmica signat a Brussel·les, el 12 de març de 1948, per França, Holanda, Bèlgica, Luxemburg i el Regne Unit, amb una validesa de 50 anys.
El 1955, amb l’adhesió d’Itàlia i l’Alemanya Federal, el pacte serví de base a l’articulació de la Unió Europea Occidental Unió Europea
nomenclatura de Brussel·les
Economia
Nom donat a la nomenclatura aprovada en el Conveni sobre la Nomenclatura per a la Classificació de les Mercaderies dels Aranzels de Duana, signat el 1950 a Brussel·les pels membres de l’OECE.
Fou acceptada per l’Estat espanyol i aplicada en l’aranzel de l’any 1960
Atemptats terroristes a Brussel·les
Trenta-cinc morts i més de tres-cents ferits és el balanç d’un doble atemptat a Brusselles Les explosions tenen lloc a l’aeroport de Zaventem, al nord-est de la capital belga, i en una cèntrica estació de metro, propera a seus d’institucions europees L’atac és reivindicat per l’Estat Islàmic, i les investigacions policials posteriors posen al descobert les connexions amb l’atemptat de París del 13 de novembre de 2015 Es confirma que els autors formaven part d’una mateixa cèllula terrorista, que tenia la base a Molenbeek i altres suburbis de Brusselles…
Gran manifestació independentista a Brussel·les
Entre 45000 i 90000 persones, segons fonts diverses, es concentren en una marxa a Brusselles reclamant a la Unió Europea respecte a les institucions catalanes, l’aixecament de l’article 155 i l’alliberament dels consellers i els activistes empresonats per ordre dels tribunals a instàncies del Govern espanyol La marxa, organitzada per l’ANC i Òmnium Cultural, és integrada sobretot per persones que s’han desplaçat expressament a la capital belga També hi participen el president Puigdemont i els consellers a l’exili La manifestació té un important ressò internacional
Tercer Congrés de l’AIT a Brussel·les
Tercer Congrés de l’AIT a Brusselles, amb l’assistència per primer cop de delegats de la classe obrera espanyola