Resultats de la cerca
Es mostren 143 resultats
triomf
Història
L’honor màxim que, a la Roma antiga, era tributat al general victoriós sobre els enemics.
Aquest honor només podia ésser atorgat al militar revestit de l' imperium maius i que no l’havia perdut entrant al recinte urbà calia que restés fora ciutat tot esperant la decisió senatorial El triomf constituïa una cerimònia amb caràcter sacral i militar el seguici, format al Camp de Mart, anava fins al temple de Júpiter Capitolí El triomfador, vestit amb la toga picta toga i coronat de llorer, anava dalt d’un carro triomfal precedit dels lictors i dels senadors Arribats al temple, el vencedor ofrenava al déu els llorers de la victòria i un sacrifici Hom creu que, de Ròmul a…
llanda
Transports
Cèrcol metàl·lic unit al botó de la roda, mitjançant raigs o una ànima del mateix material, que serveix de suport al pneumàtic.
Una llanda ha de permetre i afavorir una bona ventilació dels frens, ja siguin de tambor o de disc Les tensions a què es veuen sotmeses, rotacionals o laterals, fan que la llanda hagi d’ésser de construcció molt sòlida La seva relació amb la direcció fa que s’hagi d’equilibrar per tal de suportar perfectament la inèrcia de la direcció En les motocicletes són usades les llandes anomenades d’aliatge, que són semblants a una roda de carro, i que tenen l’avantatge d’ésser indeformables a més de sòlides Les llandes amb raigs tenen l’inconvenient de descentrar-se amb el temps i amb els…
mortasadora
Tecnologia
Màquina eina emprada per a formar ranures, mosses, etc.
La seva constitució és semblant a la de la llimadora la diferència consisteix en el fet que el carro on va fixada l’eina té un moviment vertical, el qual permet de mecanitzar superfícies interiors La peça roman fixa a la taula i l’eina es desplaça amb moviment alternatiu vertical, arrancant ferritja només en el recorregut de descens L’eina acostuma a ésser d’acer al carboni o d’acer ràpid el seu avanç té lloc gràcies al moviment de la taula, que pot ésser longitudinal o transversal quan cal mecanitzar una peça en diversos punts simètrics respecte a un eix, hom fixa la peça a un…
carregament
Acció de carregar un carro, un camió, una nau, etc.
antimoni
Química
Element fonamentalment metàl·lic, pertanyent al grup V de la taula periòdica, de color blanc d’argent quan és pur, poc dur (3 Mohs) i polvoritzable, de valències 3 i 5.
Alguns dels seus composts són coneguts des de l’antiguitat, però el primer text sobre l’obtenció de l’element sembla que és el llibre Triumph-Wagen des Antimonii ‘El carro triomfal de l’antimoni’, publicat amb el pseudònim de Basili Valentí, probablement al segle XVII Hom atribueix a l’antimoni estats allotròpics d’identitat dubtosa antimoni explosiu , antimoni groc, antimoni negre en tot cas, l’única forma estable és la “metàllica”, dita també antimoni gris L’antimoni natural és una mescla de només dos isòtops, 1 2 1 Sb 57,25% i 1 2 3 Sb 42,75%, però uns 23 isòtops…
alzina
Daniel Espejo Fraga (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Arbre monoic, de la família de les fagàcies, de capçada espessa, escorça clivellada i fulles d’un verd fosc, dures, petites, de marge enter o dentat, peludes pel revers, verdes tot l’any; el fruit, la gla, mai no té esquames punxants a la cúpula.
A les comarques de llevant del Principat i a les Balears, s’hi fa l' alzina de fulla llarga Q ilex , subespècie ilex , de fulles més aviat llargues i estretes, i capçada d’un verd fosc a les comarques de l’interior del Principat, al País Valencià, i també a les Balears, hi viu l' alzina de fulla curta o carrasca Q ilex, subespècie rotundifolia , de fulles amplament ellíptiques, força peludes, capçada d’un verd cendrós, i glans especialment dolces, comestibles per al bestiar i àdhuc per a l’home L’alzina, un dels arbres més representatius de la regió mediterrània septentrional, sol viure a…
celtisme
Lingüística i sociolingüística
Mot o gir propis de les llengües cèltiques passat a d’altres llengües veïnes o en contacte.
Els celtismes antics que es poden detectar en les llengües posteriors corresponen al fenomen lingüístic del substrat i solen donar-se, és clar, en les llengües que històricament han tingut llur territori ocupat més probablement per pobles celtes Alguns celtismes lèxics es troben ja en el mateix llatí carrus ‘carro de quatre rodes’, bracae ‘bragues’, betulla ‘bedoll’, camisia ‘camisa’, cervesia ‘cervesa’, saga ‘saia’ En el francès i l’occità se sol considerar un resultat fonètic d’influx cèltic el canvi u > ü en altres llengües romàniques, l evolució del grup ct > it lacte…
samuga
Corda llarga i resistent per a lligar la càrrega al carro.
carreter | carretera
Història
Menestral que s’encarregava del transport amb carro o amb carreta.
Els carreters, agremiats o lliures, controlaren, fins al s XIX, una gran part del sistema de comunicacions a les terres planes, i al s XVIII viatjaren regularment entre València i Perpinyà i fins a Madrid i Cadis El 1666 fou constituït, a Barcelona, el gremi de llogaters de mules, que integrava els carreters Sovintejaren els conflictes amb els traginers i amb els mitjans privats de transport
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina