Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Domènec Baró
Literatura catalana
Poeta.
Eclesiàstic, dirigí el collegi, després seminari menor, de Prada a partir del 1815 i el de Ceret entre el 1829 i el 1831 més endavant ensenyà en altres centres i exercí el ministeri pastoral, fins que, el 1855, tornà al seu poble natal Bon coneixedor de la prosòdia catalana i de recursos i temes poètics universals, que adaptà als seus objectius apologètics, pastorals i litúrgics, publicà a Avinyó i a Puigcerdà una Nova collecció de càntics espirituals sobre les principals veritats catòliques, dedicats als pàrrocos i missionistes 1841 Consta d’un preludi i de trenta-vuit cants religiosos de…
Tomàs Junoy
Literatura catalana
Historiador.
Dominicà 1796, fou el darrer prior del convent de l’orde a Puigcerdà Durant la guerra del Francès, participà en la defensa de Girona i després de l’exclaustració del 1835 s’establí a Andorra, on fou vicari d’Anyós i escriví una Relació sobre la Vall d’Andorra 1838, publicada a Tolosa de Llenguadoc amb un breu pròleg autobiogràfic Collaborà en el Diccionario geográfico universal 1830, dirigit per Antoni Bergnes de las Casas, i publicà, amb el pseudònim de Lo Peripatètic Solitari , un Compendi de la història d’Espanya 1839, en vers També és autor de Disertaciones sacadas de la historia inédita…
Antoni Cayrol
Literatura
Teatre
Poeta, dramaturg i narrador conegut pel pseudònim Jordi Pere Cerdà.
Vida i obra Fill de família de tradició catalana, el 1960 es traslladà a Perpinyà, on regentà la Llibreria Catalana fins el 1976 Promotor d’activitats catalanes al Rosselló president del GREC i director de la revista Sant Joan i Barres , donà a conèixer els problemes de la cultura catalana a França amb les seves collaboracions a Les Lettres Françaises i amb els números especials de la revista Europe del 1958, 1967 i 1971 S’inicià com a poeta la dècada de 1940 a la revista La Tramontane , de Carles Bauby, durant l’ocupació alemanya, mentre combatia a la resistència La seva poesia —amb un…
,
Roc Olzinelles i de Miquel
Literatura catalana
Erudit.
En 1800-03, estudià al monestir de Sant Pau del Camp, d’on fou professor Fou després monjo del monestir de Ripoll i arxiver Ordenà l’arxiu, n’extragué nombrosos apunts històrics, que deixà inèdits conservats en part a l’arxiu de la mesa episcopal de Vic i a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i sostingué correspondència, a propòsit de l’arxiu i dels seus treballs, amb Pròsper de ↑ Bofarull , que orientà en les seves recerques històriques, amb Jaume ↑ Ripoll , amb el pare La Canal, continuador de l’ España sagrada del pare Flórez, i amb Jaume Villanueva La revolta del 1835 el feu fugir deRipoll
Lluís Cutchet i Font
Literatura catalana
Poeta, historiador i publicista.
Estudià al seminari de Barcelona i medicina a les universitats de Saragossa i de Montpeller, però aviat es dedicà a la política i al periodisme, integrat en l’entorn de Víctor Balaguer, amb el qual fundà “El Conceller” i viatjà per Itàlia 1859 Fou redactor d’“El Barcelonés” i El Telégrafo , impulsor de la “Revista de Cataluña”, collaborador del Calendari Català i La Renaixença i director d’“El Fomento de la Producción Nacional” 1869 Defensà la necessitat del proteccionisme econòmic, fou fidel als valors de l’historicisme romàntic i, tot i que feu recerques a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, les…
Joan Cayrol
Literatura catalana
Poeta i rapsode.
Participà a Perpinyà en el moviment catalanista, especialment en el seu vessant popular, com a component de grups o orfeons de cantaires, com el del Fanal de Sant Vicenç, dirigit per Jordi Barre, on recitava versos generalment propis, en la tradició dels contaires populars Enregistrà en disc algunes de les seves produccions, publicades també en revistes i periòdics, i serví de lletrista a alguns cantants, especialment a Gisela Bellsolà
Francesc Martí i Viladamor
Literatura catalana
Escriptor polític.
Vida i obra Doctorat en lleis a Barcelona 1634, fou fiscal de la batllia general de Catalunya A causa de la seva actuació a favor de la incorporació del Rosselló a França al congrés de Münster 1646, fou inhabilitat per als càrrecs públics de Catalunya Lluís XIV el feu membre dels seus consells privat i d’estat i cronista reial Publicà diversos escrits justificatius de la seva política Noticia universal de Cataluña Barcelona 1640, un allegat per a legitimar la rebellió contra Felip IV i reafirmar la lleialtat catalana als Àustria Avisos del castellano fingido Barcelona 1641, un pamflet…
Francesc Marès
Literatura catalana
Poeta i prosista.
Vida i obra Doctor en teologia, rector de Sant Feliu de Codines i beneficiat de l’església deSant Miquel de Barcelona Participà al certamen poètic de Barcelona dedicat a sant Tomàs 1643, en què li fou premiada una composició en llatí És autor d’una Història i miracles de la sagrada imatge de Nostra Senyora de Núria Barcelona 1666, reeditada nombroses vegades als s XVIII i XIX i fins i tot traduïda al francès Tolosa de Llenguadoc 1867, la qual inclou una detallada i acolorida descripció del paisatge de Núria i diversos poemes Bibliografia Sitjar, M 1998, p 3-15 Vegeu bibliografia
Pere Manaut i Taberner
Literatura catalana
Narrador, autor teatral i folklorista.
Fou metge de professió Guanyà premis en certàmens literaris menors i collaborà a La Renaixença , L’Esquella de la Torratxa , L’Aureneta i Cu-cut , sovint amb els pseudònims d’ Enric Xarau i Jordi Muntaner Escriví teatre Lo trinxeraire , 1899, i Misèria , 1912, narrativa la novella L’abim , 1911, i la narració breu Blanca d’Alamany , 1919 i unes Tradicions de Llívia , publicades a “Lectura Popular” 1920 Publicà també estudis de medicina i d’història
Rafael Gay de Montellà
Literatura catalana
Prosista, novel·lista i assagista.
Es llicencià en dret el 1904 Exercí d’advocat, s’especialitzà en dret mercantil i s’anà consolidant com a autor d’una extensa obra jurídica Ben aviat es mogué en l’àmbit catalanista i entrà a militar a la Lliga Regionalista Fou membre numerari de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona i ocupà diversos càrrecs en la junta del Collegi d’Advocats de Barcelona Al principi de segle estigué vinculat a larevista gironina “Vida”, la qual cosa el posà en contacte amb el modernisme —tot i que l’aproximació fou molt limitada— i, també, amb el grup de Josep Carner La seva afecció als…