Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
cissura
Anatomia animal
Solc més o menys profund i sinuós situat en la superfície d’algunes vísceres.
Les cissures més importants són als pulmons i al cervell Les cissures pulmonars divideixen el pulmó dret en tres lòbuls i el pulmó esquerre en dos Les cissures cerebrals més importants són la cissura interhemisfèrica, en el fons de la qual hi ha el cos callós, que separa els dos hemisferis cerebrals, i les cissures de Silvi, de Rolando, occipital, callosomarginal i calcarina, que divideixen els hemisferis cerebrals en els lòbuls frontal, parietal, temporal, occipital, del cos callós i de l’ínsula
Cervell
Anatomia humana
El cervell és la part més alta del sistema nerviós i la de més massa Pesa uns 1350 g i conté uns 100000 milions de neurones Es troba contingut en les parts anterior i mitjana del crani, i s’adapta a la forma interna de la cavitat cranial És una massa de forma semiovoide, semblant a una nou, amb la cara superior convexa i la inferior aplanada, de forma irregular Es compon de dues parts simètriques anomenades hemisferis cerebrals La part més externa és l’ escorça cerebral , que consisteix en substància grisa d’uns 2 mm o 3 de gruix, formada fonamentalment per cossos de neurones La superfície…
encèfal
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part del sistema nerviós central continguda en el crani i que comprèn el cervell, el cerebel i el bulb raquidi.
L’encèfal comença essent una senzilla vesícula, més inflada que la medulla espinal Molt aviat hi apareixen a sobre dues estrangulacions que determinen la formació de les tres vesícules primàries prosencèfal, mesencèfal i romboencèfal , que acaben donant lloc, en el decurs del desenvolupament embriològic, a les cinc regions típiques de l’encèfal dels cordats El prosencèfal, tornant a estrangular-se, forma el telencèfal o hemisferis cerebrals a la regió més anterior, i el diencèfal amb l’epitàlem, tàlem, hipotàlem i apèndix a la posterior El mesencèfal no es divideix, però origina els lòbuls…
pulmó
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Nom donat a cadascun dels sacs cecs que, generalment en nombre d’un parell, es troben a l’interior del cos de la major part dels amfibis i en tots els rèptils, ocells i mamífers, amb funció respiratòria, bé que per extensió hom també anomena pulmons determinats òrgans de missió respiratòria però d’origen o constitució diferent, com és el cas dels ‘‘pulmons’’ dels escorpins, mol·luscs gastròpodes terrestres i, amb més propietat, de les bufetes natatòries modificades dels peixos dipnous.
Els veritables pulmons són els dels vertebrats tetràpodes Els pulmons dels amfibis adults —llevat d’alguns urodels, que no en tenen— són molt simples i porten a terme l’intercanci gasós en un percentatge del 20%, car la resta de l’intercanvi és dut a terme per la pell del cos i la de la boca i la faringe Els moviments respiratoris en els amfibis són efectuats per la pujada o la baixada del sòl de la boca, cosa que provoca la soritda i l’entrada de l’aire en els pulmons En els rèptils saures, l’entrada i la sortida d’aire és assegurada pels moviments respiratoris de la caixa toràica en els…
cervell
© Fototeca.cat
Patologia humana
Part de l’encèfal que ateny la màxima complexitat i el màxim volum en els mamífers, i el volum màxim relatiu en els primats, molt especialment en l’home.
En aquest ocupa gairebé tota la caixa craniana, i descansa sobre les fosses anterior i mitjana de la base del crani D’un pes lleugerament més gran en l’home 1160 g de terme mitjà que en la dona 1000 g, té una forma ovoide i és partit, per la cissura interhemisfèrica, en dues meitats simètriques, els hemisferis, entre els quals, i ocupant la part més profunda de la cissura, hi ha les formacions interhemisfèriques cos callós, septum lucidum , trígon cerebral i regió hipotalàmica, fonamentalment La superfície externa de cada hermisferi és dividida per una sèrie de solcs profuns cissures…
Líquid cèfalo-raquidi, meninges i ventricles
Anatomia humana
El sistema nerviós central és protegit i aïllat per unes capes de teixit no nerviós, anomenades meninges, entre les quals passa un fluid que esmorteeix els moviments sobtats del cos, anomenat líquid cèfalo-raquidi A l’interior mateix de l’encèfal hi ha unes cavitats on s’elabora la major part d’aquest líquid i que n’estan plenes, anomenades ventricles Les meninges es componen de tres capes diferents que són anomenades, de dins a fora, piamàter, aracnoide i duramàter La piamàter és una membrana fina íntimament adherida a tota la superfície del sistema nerviós central, que penetra en totes les…
Els pulmons
Anatomia humana
Els pulmons són els dos òrgans on es realitza l’intercanvi de gasos entre l’aire i la sang Es troben a ambdós costats de la cavitat toràcica, que ocupen quasi completament Cada pulmó té forma de semicon, amb una cara plana, o cara mediastínica , orientada cap a la línia mitjana una base , recolzada sobre el múscul diafragma un vèrtex, introduït a la base del coll, i una cara lateral , formada per la superfície restant, situada sota les costelles L’alçària d’un pulmó, des del vèrtex fins a la part posterior de la base, és d’uns 25 cm el diàmetre àntero-posterior és d’uns 16 cm, i el…
La respiració
L’aparell respiratori L’aparell respiratori és constituït pel conjunt dels òrgans encarregats de la funció respiratòria, és a dir, de la introducció de l’oxigen en l’organisme, l’expulsió del diòxid de carboni i l’intercanvi gasós amb la sang Aquests òrgans són les fosses nasals cavitat nasal, la boca cavitat bucal, la faringe i la laringe, que formen les vies aèries superiors, i també la tràquea i els bronquis, que componen les vies aèries inferiors, a les quals s’integren els pulmons, amb els seus alvèols, que és on es produeix el bescanvi gasós entre el "gas exterior" oxigen i el "gas…
La regulació de l'organisme
El paper del sistema nerviós El sistema nerviós té un paper cabdal en l’organisme Regula tant la vida vegetativa, és a dir, les funcions vitals com la respiració, la circulació o la digestió, com la vida de relació, això és, tot allò que ens relaciona amb el món exterior ja sigui de manera concreta percepció d’estímuls o de moviment, per exemple o bé a través de mecanismes més elaborats i abstractes com el pensament, la consciència, l’afecte o la memòria Per acomplir tasques tan vastes i complexes, les cèllules i els òrgans del sistema nerviós tenen una organització i un funcionament del tot…