Resultats de la cerca

Generalment viuen sapròfits al sòl, on fermenten diversos substrats sucres, cellulosa, aminoàcids, purines Alguns són patògens per als animals quan els penetren a l’organisme a través d’alguna ferida, sigui per la producció de toxines botulisme, tètan o per la destrucció activa dels teixits mitjançant enzims proteolítics gangrena Uns altres, per contra, per llur activitat fermentadora, són aprofitats industrialment per a l’obtenció de diversos productes químics, com ara el Cbutyricum , responsable de la fermentació butírica i el Cacetonobutylium , usat en la producció d’alcohol butílic Hom…

Pot ésser produïda per causes tòxiques, infeccioses, circulatòries, físiques o químiques La gangrena seca o momificació es produeix quan els indrets afectats són superficials i es deshidraten ràpidament per evaporació, per la qual cosa el desenvolupament dels bacteris és frenat Presenta dessecació, aspecte apergaminat i color violaci La gangrena humida té lloc quan no hi ha dessecació i es produeix infecció amb putrefacció bacteriana Les substàncies proteiques es transformen en una massa tova amb fetor, producció de gasos i un color verd brut La gangrega gasosa  o flegmó emfisematós s’esdevé…

El 1884 descobrí el bacil productor del tètan Clostridium tetani en el pus de les ferides dels malalts tetànics, conegut també, en honor seu, com a bacil de Nicolaier

Dedicat a l’estudi de la bacteriologia, descobrí el Staphylococcus epidermidis albus , i investigà la seva relació amb les ferides infectades Descobrí l’agent causant de la gangrena gasosa Clostridium welchii Fou un dels fundadors de la Johns Hopkins Medical School i un introductor de la medicina científica als EUA

Pertany a la classe dels Mollicutes , caracteritzada per l’absència de paret cellular Té el genoma més petit conegut, format per 580073 parells de bases d’ADN que codifiquen per 517 gens Hom suposa que ha evolucionat a partir de bacteris grampositius del grup Lactobacillus-Clostridium per la pèrdua de diversos gens, que limiten llur existència a formes paràsites

Són mòbils, i aleshores tenen flagels perítrics, o bé immòbils, i grampositius Generalment hidrolitzen la gelatina i fan fermentar els sucres Llurs requeriments d’oxigen són diversos n'hi ha d’aerobis, d’anaerobis estrictes i d’anaerobis facultatius Alguns poden viure a temperatures superiors als 50°C La majoria són sapròfits i habiten al sòl n'hi ha, però, de paràsits La família comprèn dos gèneres Bacillus i Clostridium

Una d’aquestes proteïnes és una grossa molècula tetràmera, que conté Mo i Fe i és anomenada proteïna Mo Fe l’altra és un dímer més petit, que conté només el Fe i la funció sulfur làbil, i és anomenada proteïna Fe El 1960 un grup del laboratori Du Pont de Nemours obtingué preparacions impures de nitrogenasa a partir de bacteris Clostridium pasteurianum , fixadors de nitrogen La nitrogenasa redueix el triple enllaç de la molècula de nitrogen en amoníac semblantment, altres molècules amb triple enllaç també poden ésser reduïdes per l’enzim

Definició El botulisme o alantiasi és una intoxicació molt greu —i sovint mortal— bé que poc freqüent al nostre medi És deguda a l’entrada a l’organisme, en general per via digestiva, d’una toxina elaborada per un bacteri anomenat Clostridium botulinum Causes i freqüència El Clostridium botulinum és un bacteri grampositiu que pertany al gènere Clostridium , àmpliament distribuït pel terra i els sediments aquosos, molt resistent a la calor i la dessecació, i que quan es troba en medis anaerobis, és a dir, mancats d’oxigen, elabora una exotoxina molt potent, l’anomenada exotoxina botulínica ,…

És anomenada toxicitat la capacitat que tenen nombroses espècies d’agents infecciosos, sobretot nombroses espècies de bacteris, d’elaborar i secretar diverses substàncies, anomenades toxines , que d’una manera o una altra alteren el metabolisme de l’organisme humà Les toxines, a diferència de les agressines i les impedines, són substàncies que se solubilitzen i difonen en els líquids orgànics, com ara el líquid intercellular, la sang o les secrecions, i que tenen la propietat de fixar-se en els receptors específics d’unes cèllules determinades, la qual cosa n’incrementa o en redueix l’…

La nisina i la subtilina són semblants en la composició dels aminoàcids de llurs cadenes i en les propietats físiques i antibacterianes La nisina no conté triptòfan en la cadena, mentre que la subtilina no conté metionina És emprada com a additiu conservador en la indústria alimentària, ja que inhibeix el creixement d’alguns bacteris del gènere Clostridium i disminueix la resistència a la calor de força bacteris termòfils, per la qual cosa hom la utilitza en el tractament tèrmic de certes conserves vegetals La nisina es troba de manera natural en certs tipus de formatge, on és…