Resultats de la cerca

S’inicià com a copilot de Vicenç Aguilera 1970-73 El 1973 debutà com a comissari esportiu al Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1 celebrat a Montjuïc Fou sis anys director del Ralli Catalunya Formà part de la junta directiva de la Federació Espanyola d’Automobilisme És membre del Tribunal d’Apellació de la Federació Internacional d’Automobilisme

Membre del CN Montjuïc, fou especialista en proves de velocitat El 1979 guanyà la tradicional i popular Copa Pasqua i el 1980 fou campiona absoluta de Catalunya i d’Espanya de 100 m lliure

Ingressà al seminari d’Oriola el 1973, i posteriorment estudià al Teologat Diocesà d’Alacant Ordenat sacerdot el 1985, fou vicari de la parròquia de la Mare de Déu del Carme d’Elx fins el 1987 Aquest any inicià estudis a la Universitat de Navarra, on es llicencià en teologia i filosofia 1991 i es doctorà, respectivament, el 1994 i el 1995 Professor de filosofia i teologia al Seminari Diocesà d’Oriola-Alacant 1992-2016, a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Sant Pau d’Alacant i, des del 1994, a la Universitat de Navarra, és membre de la Sociedad Española de Ciencias de las Religiones…

El lloc de Conesa és mencionat l’any 1038 en un document pel qual els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis donaren a Miró Foguet i a Bernat Llop un gran territori perquè hi construïssin el castell de Forès entre les afrontacions territorials de la demarcació cedida consta el terme de Conesa Cal dir, però, que aquest document és considerat del tot suspecte, car en l’any en què és datada aquesta escriptura no actuaven els comtes atorgants, els quals s’esposaren vers el 1052 Així doncs, la primera notícia segura de l’indret de Conesa és de l’any 1043, quan els comtes de Barcelona…

El lloc de Saladern, avui despoblat, es troba a la banda nord-occidental del terme, a uns 6 km de la vila de Conesa, prop de la riera de Saladern, dita també de Conesa Aquest indret, enregistrat també en la documentació medieval amb el topònim “Aladern”, constituí a partir del segle XI una quadra, la qual incloïa un castell dins el seu terme Sobre aquest indret i la seva fortalesa s’han localitzat escasses referències documentals Hom té notícia que al segle XII hi posseïa algunes terres Guillem de Montpaó, fill de Pere Ponç de Segura Del seu castell, malgrat que se…

Situació Base de la torre que centrava aquest arruïnat castell ECSA - J Bolòs De l’antic castell de Torlanda resta avui dia només una torre, la qual és situada entremig d’unes cases d’època moderna construïdes al cim d’un serrat al sud del poble de Conesa Des d’aquest indret de Torlanda hi ha una bona panoràmica sobre la plana de la Conca de Barberà Mapa 34-15-390 Situació 31TCF969576 Si anem de Rocafort de Queralt cap a Conesa, a poc menys de 3 km de la primera població, surt una pista que porta fins a tocar del veïnat de Torlanda JBM Història El castell de Torlanda…

Nascut al barri de la Barceloneta, es llicencià en dret i començà treballant als despatxos dels advocats laboralistes Francesc Casares i Luis Salvadores Participà en la creació del gabinet jurídic de Comissions Obreres CCOO i fou advocat de la Federació de la Construcció A partir de l’any 1984, representà CCOO en el Consell de Treball de la Generalitat , a l’ Instituto Nacional de la Seguridad Social i al Consell de l' Institut Català de la Salut , on prengué contacte amb el funcionament de l’administració Secretari de relacions i acció institucional, al desembre del 1995 fou nomenat…

L’antiga casa forta dels Montpaó —castlans del castell de Conesa—, amb nombroses reformes al llarg dels segles, és coneguda avui dia com Cal Gallard —família propietària del casal en l’actualitat—, i és situada a la vila de Conesa al costat de l’església parroquial de Santa Maria popularment hom l’anomena “el Castell” Les primeres referències d’aquest casal daten de l’any 1179, quan Berenguer de Montpaó, un dels castlans de la fortalesa de Conesa, i la seva muller Laureta, propietaris del casal, feren donació d’uns masos a l’orde del Temple Al llarg del…

Garant internacional de Mountain Wilderness i membre de diverses associacions mèdiques i esportives Fou el primer alpinista català que completà els cims més alts de cada continent, els Seven Summits Pujà al Kilimanjaro 1986, el mont Vinson 1992, el Carstensz i l’Everest 1993, l’Aconcagua i l’Elbrus 1994, i el McKinley 1995 Al juliol del 1999 completà el projecte Set Illes-Set Cims, amb l’ascensió als cims més alts d’Austràlia, Grenlàndia, Nova Guinea, Borneo, Madagascar i Baffin Participà en diverses expedicions com a metge i alpinista Manaslu 1988, Cho Oyu 1990 i K2 1998 Fou cap de l’…