Resultats de la cerca

Escriví poemes èpics que exalten la llibertat i la fraternitat humanes Kohan i Vlasta , 1868, drames històrics Karlo Drački , 1872 i poemes Són importants els seus estudis sobre estètica, on es manifesta antirealista i propugna la creació artística que procedeix de la lliure elecció de l’autor El desenvolupament i el contingut de l’estètica general , 1902

En la seva joventut estigué molt vinculat als moviments nacionalistes del seu país Posteriorment, adoptà una vida bohèmia i recorregué gran part d’Europa El 1940 s’establí definitivament a Zagreb Autor prolífic i polifacètic, escriví assaigs, crítica literària i llibres de viatges La seva lírica, iniciada amb Lelek Sebra ‘El plany de l’esclau’, 1920 i Ojadjeno zvono ‘La campana adolorida’, 1933, palesa un to ombrívol i pessimista, però evolucionà cap a una visió serena i de conciliació amb la realitat

Treballà a Budapest 1881 i a Nova York a partir del 1884, on es dedicà a la construcció d’alternadors i motors trifàsics i contribuí al desenvolupament industrial del corrent altern polifàsic Posteriorment 1889 es dedicà a la telegrafia i telefonia i als corrents d’alta freqüència, i el 1892 ideà la bobina que duu el seu nom

Entusiasta de Goethe i fundador de l' antroposofia , actualitzà la tradició magicoastrològica renaixentista amb elements romanticopanteistes, nietzscheans i haeckelians Elaborà un conjunt de normes per a assegurar la immortalitat de les parts més elevades etèria, astral i espiritual de l’ànima

Desertor, fou, a Turquia, preceptor d’Abdülmecit I, que l’envià a Síria contra l’exèrcit egipci d’Ibrāhīm Paixà 1838 Ascendit a general, fou governador al Líban 1842, a Valàquia 1848, a Bucarest 1850, a Bagdad 1860, on fou destituït pels abusos, i, finalment, a Hercegovina 1861, on reprimí durament la rebellió de Montenegro Participà activament en la guerra russoturca 1853-56

Feu nombroses investigacions sobre la genètica del blat de moro, de la drosòfila i de microorganismes, sobre la mutabilitat induïda i sobre la natura dels gens

S'especialitzà en filologia i lingüística romàniques a la Universitat de Zagreb Durant molts anys fou professor de llengua i literatura italianes a la facultat de lletres de Zadar i posteriorment es traslladà a l’anomenada fins el 1990 Universitat Lliure de Berlín Dins el gran abast dels seus interessos científics cal destacar les relacions medievals entre les llengües neollatines i eslaves a la Dalmàcia i els Balcans També escriví estudis fonamentals en matèries teòriques com la fonologia Opća fonologija i fonologija suvremenog talianskog jezika , ‘Fonologia general i fonologia de l’italià…

Enrolat a l’exèrcit, passà a les files de l’exèrcit roig 1917-23 Cofundador del partit comunista iugoslau, en fou nomenat secretari general el 1937 Fou un dels dirigents de les Brigades Internacionals que combateren en la Guerra Civil Espanyola 1936-39 Dirigí l’exèrcit de partisans en la guerra contra l’ocupació nazi i alliberà el país al final de la Segona Guerra Mundial Nomenat mariscal el 1943, fou proclamat cap de govern el 7 de maig de 1945 Inicià un camí particular de construcció del socialisme que l’enfrontà, el 1948, amb el Kominform i l’URSS, i fou acusat de desviacionisme Així s’…

Autor de films humorístics i sàtires de gran força expressiva, esdevingué la figura més significativa de l’Escola Cinematogràfica de Zagreb Debutà el 1951 i aconseguí renom internacional, especialment amb Surogat 'Succedani', 1961 que obtingué el primer Oscar atorgat a un dibuix animat no nord-americà És autor també del llargmetratge per a infants Sedmi Kontinent 1966, realitzat amb imatges reals La seva trajectòria comprèn una vintena de títols, entre els quals, a més dels esmentats, hom pot esmentar Piccolo 1959,  Igra 'Joc', 1962, Mrlja na savjesti ’La taca a la consciència’, 1968,  Opera…

Advocat, des del 1848 ocupà alts càrrecs polítics Considerat el primer poeta èpic croat, és conegut sobretot per l’epopeia Smrt Smail-aga Čengijića ‘La mort de Smail-aga Čengijića’, 1846, sobre la lluita del poble montenegrí contra l’opressió turca, obra en versos lliures inspirada en la poesia popular Cal també esmentar-ne Osman 1842, dos cants escrits en un estil plàstic i viu, síntesi dels mitjans d’expressió clàssics i populars amb els de la poesia dalmatoragusana i moderna