Resultats de la cerca

La geografia física A banda de la península d’ Ístria , el sector septentrional de Croàcia comprèn les valls del Sava, que travessa la regió de nord-oest a est, i del Drava, que fa de frontera amb Hongria, separades per serralades de poca altitud Bilo Gora, Požeška Gora i Kalničko El sud, per contra, és muntanyós i trencat, amb una morfologia càrstica que el diferencia de l’altre sector Els materials calcaris hi són molt erosionats, amb abundància de pòlie L’altitud mitjana és de 700 m La costa és alta i espadada, amb nombroses illes que les…

Inclosa dins la província romana de Pannònia Croàcia fou conquerida pels ostrogots i pels àvars al segle VI Al segle VII s’hi installaren els croats, que procedien de la Croàcia Blanca, a la vall baixa del Danubi, i adoptaren la religió catòlica l’any 879, el papa Joan VIII reconegué la sobirania croata Tomislar 903-928 els unificà entre el riu Drava i la mar Adriàtica conclogué una aliança amb els bizantins, que li conferiren el títol de procònsol imperial i l’administració i defensa de les illes dàlmates el 925 es proclamà rei i s’orientà cap a l’Occident Durant el…

Situada al litoral adriàtic, és el port més important de Croàcia Ben comunicada amb l’interior, manté una relació viva amb els altres centres costaners de la Dalmàcia Seu de nombroses indústries construccions navals, ciment, tèxtil, alimentària, és un centre turístic important Posseeix fonts d’aigües sulfuroses, i als seus voltants hi ha jaciments de lignit i margues argiloses Centre d’ensenyament superior És seu episcopal A 6 km hi ha les ruïnes de l’antiga Salona Fundada per soldats i pròfugs salonites ~615 dins els murs del palau de Dioclecià, fou domini bizantí fins a la…

Té un parc nacional 3,1 km 2 i un monestir benedictí del s XIII, transformat en hotel

És situada a la riba esquerra del Sava, al peu dels últims estreps del Medvednica Principal centre urbà i econòmic de l’estat, hi ha representades la major part de les indústries, entre les quals sobresurten la de fabricació de maquinària agrícola i la tèxtil, la química i la del paper, del calçat i del vidre, entre altres És també un important nus de comunicacions en l’encreuament de les vies que uneixen l’Adriàtica amb l’Europa oriental i l’Europa occidental amb el Pròxim Orient Té aeroport internacional El nucli antic, situat sobre dos turons, és format pel Gric, o antic barri de la…

Incorporada a la província romana de Pannònia, a l’edat mitjana, constituí la part oriental del regne de Croàcia Després de la dominació franca 812-818 fou envaïda pels magiars 909, fins que aconseguí la independència 925 S'hi refugiaren molts serbis quan es produí l’ocupació otomana s XVI, de la qual foren alliberats pels Habsburg a la fi del s XVII A partir del 1945 forma part de la República Federada de Croàcia, dins la República de Iugoslàvia Alfons IV de Catalunya-Aragó hi fou reconegut sobirà i, en nomenar 1452 Ramon d’Hortafà successor del castellà de Croia,…

Centre cultural, és també el mercat de la costa dàlmata central i les illes adjacents Alumini i ferroaliatges Bisbat catòlic, té una sumptuosa catedral renaixentista i innombrables palaus d’estil venecià Fou residència dels reis de Croàcia segle XI i pertangué a Hongria, a Venècia i a Àustria

Ciutat portuària a la mar Adriàtica, té indústries tèxtils, alimentàries, mecàniques lleugeres i de plàstics Hi ha una facultat de filosofia, i diversos museus i teatres És seu episcopal catòlica Fundada al s IX aC, vers el 35 aC esdevingué colònia romana Colonia Iulia Iadera , i durant l’imperi Romà gaudí de fama, sobretot pel comerç de l’oli i del vi Centre important de la Dalmàcia bizantina, a partir del s XI passà, alternativament, al domini venecià o hongarès Veneciana del 1409 al 1707, durant el s XIX fou centre de la Dalmàcia austríaca Ocupada pels italians el 1918, aquests la…

És l’illa de més altitud de l’arxipèlag de Dalmàcia 778 m, amb costes altes i penya-segats Hom hi explota pedreres de marbre i hi conrea vinya i oliveres Les localitats principals són els petits ports de Supetar, al nord, i de Bol, al sud L’illa fou dominada, successivament, pels romans, bizantins, narentans i magiars El 1278 passà sota el domini de Venècia fins el 1356, que sofrí breus dominacions d’hongaresos, bosnians, del rei de Nàpols i de Spalato Venècia hi dominà del 1420 fins al 1797 L’illa passà aleshores sota domini austríac, i el 1918 formà part de Iugoslàvia Annexada el 1941 a la…

Veli n'és l’illa més gran 6,9 km 2 Habitat pels romans, l’arxipèlag restà quasi deshabitat a l’edat mitjana, i més tard adquirí importància com a base militar Fou annexat a Itàlia del 1919 al 1947, que fou unit a Iugoslàvia Fou la residència d’estiu del president de la República Federal de Iugoslàvia Actualment pertany a Croàcia