Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
alficossera
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les cucurbitàcies, reptant, de fulles rodonenques i dèbilment lobulades, de flors fasciculades i de fruit en pepònide ( alficòs
), comestible.
melonera
Wilfredorrh (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les cucurbitàcies, monoica, de tiges ajagudes i híspides, de fulles orbiculars o reniformes, cordades i lleugerament lobulades, de flors grogues i de fruits, els melons, en pepònide, grossos i comestibles.
D’origen asiàtic, era conreada ja per egipcis i romans Vol sòls fèrtils, d’una textura arenosa o llimosa, temperatures altes, regs abundants i molt de sol
cogombre
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia ajaguda, de la família de les cucurbitàcies, proveïda de circells, hirsuta, de tiges anguloses, fulles orbiculars, ovals o reniformes, flors grogues axil·lars i fruits en pepònide.
Oriünd del sud de l’Índia, ha estat conreat de molt antic
sindriera
Biso (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les cucurbitàcies, de tiges prostrades, llargues i asprament peloses, de fulles lobulades, de flors grogues i de fruits (les síndries) en pepònide, comestibles.
És oriünda de l’Àfrica tropical, i el seu conreu és molt antic Vol terrenys fèrtils, ben drenats i assolellats
coloquinta
Ori Fragman's Trek Nature Gallery (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia ajaguda, de la família de les cucurbitàcies, de tiges volubles proveïdes de circells, fulles dues vegades pinnatilobulades i fruits en pepònide, que tenen la forma i les dimensions d’una taronja i que presenten l’epicarpi fortament endurit i de color groc.
Pròpia del nord d’Àfrica, fou àmpliament conreada a la península Ibèrica a l’època musulmana, com ho palesa el fet que es doni subspontània a diverses localitats d’Andalusia, de Múrcia i del migjorn valencià La polpa del fruit és un purgant molt dràstic, conegut ja en l’antiguitat clàssica Els metges àrabs creien que era un antídot contra la mossegada de les serps
cucurbitàcies
Botànica
Família de cucurbitals integrada per uns 90 gèneres que apleguen unes 700 espècies de plantes herbàcies anuals, volubles, amb circells d’origen caulinar i pèls hirsuts, pròpies de països càlids i temperats amb algunes espècies en zones semidesèrtiques.
Presenten fulles alternes, palmatinèrvies i sovint palmatilobades, sense estípules flors actinomorfes, pentàmeres, generalment unisexuals, d’ovari ínfer unilocular amb molts primordis seminals i fruits en baia o en pepònide Força cucurbitàcies tenen gran importància en agricultura, sobretot les dels gèneres Cucumis i Cucurbita Cucurbitàcies més destacades Bryonia dioica carbassina , briònia, tuca Cucumis citrullus var jace sindriera , meló d’aigua, meló d’Alger, meló de moró, síndria Cucumis citrullus var pasteca carbassera de cabell d’àngel Cucumis colocynthis coloquinta ,…
Les cucurbitàcies
Formen una família de grandària mitjana que té 90 gèneres i unes 700 espècies, distribuïdes pels països càlids Als Països Catalans només hi ha dues cucurbitàcies autòctones i fins una desena de cultivades Cucurbitàcies 1 Cogombre amarg Ecballium elaterium a branca amb flors sobre peduncles drets i fruits sobre peduncles corbats x 0,5 b dehiscència explosiva d’un fruit madur x 0,5 2 Carbassina Bryonia cretica subspècie dioica a individu masculí amb flors x 0,5 b detall d’una flor masculina x 2 c peu femení amb fruits x 0,5 d detall d’una flor femenina amb el fruit a mig madurar x 1 Eugeni…
Els loculomicets
Hom anomena loculomicets aquells ascomicets que produeixen un tipus d’ascocarp especial ascostroma, format per un estroma pseudoparenquimàtic que allotja un o més lòculs, dins els quals s’obren pas els ascs El dibuix representa la formació d’aquests ascocarps, per lisi d’una part de l’estroma provocada pels ascs A tipus Dothidea i B tipus Pleospora Hom hi ha indicat 1 estroma pseudoparenquimàtic, 2 perífisis, 3 pseudoparàfisis, 4 ascs Biopunt, a partir d’E Moore - Landecker El grup dels loculomicets, sense categoria taxonòmica, reuneix famílies diverses d’ascomicets que es caracteritzen pels…
L’aprofitament dels recursos vegetals als deserts i subdeserts freds
Els pasturatges i la collita espontània El món vegetal del desert és certament pobre però, tot i això, disposa d’un bon nombre de plantes que els humans utilitzen com a pastura per als seus ramats, com a aliment, com a agents remeiers, com a condiment o com a combustible La vida del desert, que es desenvolupa lluny dels centres habitats, obligà els nòmades a buscar en el seu entorn aquelles plantes que els podien ser útils i els ajudaven a sobreviure en una vida gens fàcil A més de les plantes utilitzades per a menjar i curar, els habitants del desert fan servir moltes plantes per a adobar la…
Les tricolomatàcies
La família de les tricolomatàcies inclou alguns dels bolets més populars com a comestibles Són bolets principalment saprofítics, amb la superfície del barret sovint fibrosa, les làmines adnades o sinuades i bona continuïtat entre el peu i el barret peu no separable Les fotografies mostren dos representants del gènere Tricholoma A l’esquerra, el groguet pudent T sulphureum , tot ell de color groc i amb una característica pudor de gas ciutat noteu la separació entre les làmines i el peu, al carpófor seccionat A la dreta, el conegut fredolió Tricholoma terreum , un bolet de barret gris,…