Resultats de la cerca
Es mostren 149 resultats
Sant Feliu de Llobregat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Baix Llobregat.
Situació i presentació El municipi és situat a la vall baixa del Llobregat, a l’esquerra del seu curs En la divisió comarcal de la Generalitat del 1936 la ciutat de Sant Feliu fou declarada capital del Baix Llobregat malgrat que la ponència proposava Martorell A partir de la Llei d’ordenació territorial de Catalunya 1987, Sant Feliu de Llobregat, com en l’anterior demarcació administrativa de la República, torna a ésser capital de la comarca, i alhora acull les primeres institucions pròpies d’aquesta el Consell Comarcal El 1937 el municipi de Sant Feliu de Llobregat canvià el seu nom pel de…
Laboratoris Almirall, SA
Farmàcia
Empresa farmacèutica fundada a Barcelona el 1943 per Antoni Gallardo i Carrera (1908-1988), amb seu a Barcelona.
Adoptà el nom del seu director farmacèutic, Víctor Almirall i Riu, d’acord amb la legislació de l’època L’any següent començà les activitats comercials i industrials Fins el 1994 tingué la seu central en diversos edificis del barri de Gràcia Els anys setanta obrí diverses plantes de producció a Catalunya Sant Celoni 1970, Sant Andreu de la Barca 1971 i Sant Just Desvern 1973, a més del centre d’Investigació de Sant Feliu de Llobregat 1971, installacions que amplià en anys successius El 1997 es fusionà amb el Grup Prodesfarma, creat el 1960 per Antoni Vila i Casas , fusió que…
parc natural de Collserola
Espai natural
Espai natural de les comarques del Baix Llobregat, el Barcelonès i el Vallès Occidental.
Comprèn un total de 8295 ha, majoritàriament a la serra de Collserola repartides entre nou municipis Barcelona , Cerdanyola del Vallès , Esplugues de Llobregat , Molins de Rei , Montcada i Reixac , el Papiol , Sant Cugat del Vallès , Sant Feliu de Llobregat , Sant Just Desvern , i té declarades dues reserves naturals parcials d’alt valor naturalístic, la Font Groga 113 ha i la Rierada -Can Balasc 380 ha La vegetació, típicament mediterrània, és d’una gran varietat i també inclou zones humides Els vertebrats hi són representats amb més de dues-centes espècies Considerada l’àrea…
Jordi de Manuel i Barrabín
Literatura catalana
Escriptor.
Doctor en biologia, matèria que imparteix en l’ensenyament secundari, ha participat en projectes pedagògics que han guanyat els premis Barcanova 1992, Eudald Maideu 1995, Fundació Enciclopèdia Catalana 1997 i Abacus 2007 Com a escriptor, s’inicià en la narrativa infantil i juvenil, públic per al qual ha publicat les narracions El somni de la nena bruna 2000, premi Ciutat d’Eivissa de narrativa infantil i juvenil, De tots colors 2001, Els ulls d’Abdeslam 2001, Set de llops 2003 i Un niu de formigues 2008, i les novelles El pes de la por 1998, amb Sílvia Vega i El beuratge 2003 També ha…
,
orfeó
Música
Societat o agrupació coral.
orfeons i societats corals catalanes Els orfeons han tingut una importància excepcional als Països Catalans, on aparegueren vers el darrer terç del s XIX, inspirats en les corals fundades a França poc abans i com a continuació dels cors de Josep Anselm Clavé Quasi totes les poblacions del Principat i un gran nombre de les del País Valencià i de les Illes han tingut llur orfeó El paper d’aquestes organitzacions en el renaixement coral i en la vida musical catalana ha estat decisiu Els precedents foren la societat coral La Fraternitat 1850, fundada per Clavé, i l’Orfeó Barcelonès 1853, creat…
Parc Ciclista del Llobregat
Ciclisme
Instal·lació esportiva destinada a la pràctica del ciclisme dels municipis d’Esplugues, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern.
Fou inaugurat l’any 2010 És gestionat per la Federació Catalana de Ciclisme i té un recorregut de carretera de 600 m i un de bicicleta tot terreny de 248 m En el mateix recinte s’han cellebrat diverses mànegues de la Copa Catalana de ciclocròs
Margarit
Llinatge de cavallers i després nobles, d’origen burgès, de Girona.
Bé que ja als s XII i XIII hom troba alguns Margarit — Pere Margarit 1145 i Guillem Guerau Margarit 1150, templers, Berenguer Margarit s XII, cavaller de l’Hospital, Vicenç Margarit , que acompanyà Jaume I a la conquesta de València—, no fou fins el 1346 que aparegué un membre pertanyent amb seguretat a aquest llinatge Bernat I Margarit mort el 1366, ciutadà, que posseïa, al barri del Mercadal de Girona, una ferreria, i diversos béns a la parròquia de Sant Gregori, a la qual els seus successors restaren íntimament vinculats fou reboster de l’infant Joan Un probable germà seu, Berenguer…
Ricard Bofill i Leví
Arquitectura
Urbanisme
Cinematografia
Arquitecte i urbanista.
Format com a arquitecte a l’ETSAB, en fou expulsat el 1957 per les seves activitats polítiques Completà la seva formació a la Universitat de Ginebra i, en tornar a l’Estat espanyol, el títol no li fou reconegut malgrat exercir com a arquitecte Amb un equip d’arquitectes, dissenyadors, economistes, sociòlegs i intellectuals, entre els quals hi havia l’escriptor JA Goytisolo i el filòsof Xavier Rubert de Ventós, creà el Taller d’Arquitectura Barcelona, 1961, grup que tingué una considerable incidència en la renovació de l’arquitectura i l’urbanisme els anys seixanta i setanta, a fi de dotar-los…
,
Sant Pere Màrtir
Ermita
Antiga ermita del municipi d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), al límit amb els de Barcelona i de Sant Just Desvern.
Situada al cim del puig de Sant Pere Màrtir , fou alçada al s XVII dins la possessió de Santa Caterina que els dominicans tenien a Pedralbes, dins el terme de Sarrià, damunt el monestir de clarisses de la qual resta la font del Lleó El 1792 fou abandonada i traslladada la imatge del sant a Esplugues, a causa de la utilització del cim amb finalitats militars ja el 1652 el mariscal La Motte hi havia aixecat una fortificació per defensar Barcelona dels castellans, que fou utilitzada encara pels bonapartistes el 1808 i reconstruïda en 1855-56 Abandonada també, hi han estat installades unes…
jaciment ibèric de la Penya del Moro
Oppidum laietà, situat en l’elevació homònima de la serra de Collserola, al terme municipal de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
La construcció del poblat s’explica pels contactes comercials mantinguts pels pobladors de la zona amb els fenicis i els púnics Presenta dues fases de poblament amb una cronologia global que abasta els segles VI-IV aC Una part de les cases foren excavades parcialment a la roca mare i els murs foren aixecats amb pedra i fang En el subsol d’algunes d’aquestes cases s’han trobat ofrenes votives i esquelets de fetus humans El jaciment ha estat objecte d’excavacions arqueològiques des del 1972 De les troballes, en destaca una inscripció ibèrica en bronze segle IV aC
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina