Resultats de la cerca

La geografia L’orografia La plana litoral s’eixampla considerablement, fonent el glacis subàrid amb les acumulacions fluvials i maresmes Hi ha un contrast geomòrfic entre la faixa septentrional de serres i turons, molt accidentats, i, a l’altre costat de la isohipsa de 100 m, gairebé rectilínia, plataformes, bassals o fondets i plans Al primer sector dominen els materials mesozoics i terciaris, mentre que l’altre sector engloba terrenys miopliocènics i sobretot quaternaris afectats per la neotectònica, que explica la persistència dels aiguamolls davant un rebliment intens L’esperó oriental de…

El text poètic, en llengua catalana, d’uns dos-cents versos, data probablement de mitjan segle XV és basat en escrits assumpcionistes apòcrifs, com De transitu Mariae Virginis , i prové de còpies d’una consueta del 1625 que era, també, còpia d’una d’anterior, perduda Les representacions es remunten possiblement als volts del 1370 hom ha adduït la data del 1266, històricament inversemblant, i els primers segles sofriren mutacions en el text i, sobretot, en la música, però, llevat d’algunes interrupcions de poca durada, han estat continuades fins avui, especialment gràcies al rescripte del papa…

Amb més de 200000 exemplars d’espècies subtropicals i mediterrànies i 5074193 m 2 d’extensió, és el palmerar més extens i més septentrional d’Europa Es divideix en el palmerar dispers, format per les plantacions de les zones d’horta elxanes 358,5 ha que encara acompleixen les funcions agronòmiques de conducció de l’aigua de reg que el van originar fa mil anys, i el palmerar urbà, que envolta l’antiga ciutat islàmica 148,9 ha La història del palmerar està indissolublement unida a la història de la ciutat, a la seva economia, cultura, festes, folklore i manifestacions religioses especialment la…

Propi de zones àrides d’Africa i Asia, a Europa només és naturalitzat al Camp d’Elx, sobre sòls salins i humits

Si bé les ceràmiques ibèriques procedents d’aquesta zona constaten que les pràctiques musicals venen de molt antic, no es poden documentar amb una certa seguretat fins al segle XIII Sembla que existí un document del 1266 que autoritzava la celebració de la Festa d’Elx, nom amb què també es coneix el cèlebre Misteri d’Elx , la qual cosa donaria a aquest esdeveniment un origen anterior a aquesta data No obstant això, l’autenticitat del document ha estat discutida per alguns autors com ara Pedro Ibarra, que, el 1924, afirmà que aquesta celebració fou instituïda el 1334…

La referència més antiga al Misteri és del 1530, si bé és possible que al segle XV existís a Elx alguna obra dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu Text i música es conserven en un manuscrit o consueta del 1709 de l’Arxiu Municipal d’Elx Ms U-24, que és còpia d’una altra consueta del 1639, idèntica a la que es feu el 1625 per a sotmetre-la a la Inquisició els originals de totes dues s’han perdut El 1632 el Consell Municipal de la vila obtingué del papa Urbà VIII un rescripte que n’autoritzava la representació, no obstant l’abolició decretada pel Concili de Trento…

Història De fundació antiga imprecisa, hom no en té notícies, però, fins al començ del segle VI El 517 el papa Hormisdes nomenà el bisbe Joan d’Elx vicari apostòlic seu a títol personal, puix que la seu continuà sotmesa a la metròpolis de Cartago Nova i, després, a Toledo per a resoldre certs afers eclesiàstics Sota dominació bizantina del 554 al 624, una part de la diòcesi d’Elx, amb seu a Elo, passà a dependre de Toledo Després del 624, els bisbes d’Elx recobraren tot el territori, però conservaren els noms units d’Elx i d’Elo talment és…

Desenvolupament enciclopèdic El text poètic, en llengua catalana, d’uns dos-cents versos, data probablement de mitjan s XV és basat en escrits assumpcionistes apòcrifs, com De transitu Mariae Virginis , i prové de còpies d’una consueta del 1625 que era, també, còpia d’una d’anterior, perduda Les representacions es remunten possiblement als volts del 1370 hom ha adduït la data del 1266, històricament inversemblant, i els primers segles sofriren mutacions en el text i, sobretot, en la música, però, llevat d’algunes interrupcions de poca durada, han estat continuades fins avui, especialment…

La primera exposició del grup tingué lloc el 1966 a Alacant i des d’aleshores exposaren arreu de l’Estat espanyol El 1969 el Grup fou convidat a la II biennal internacional de Merinhac Gascunya i a partir d’aquest moment s’hi produí una reestructuració i començaren les EX-PO exposicions de campanya popular Artistes preocupats per la temàtica de tipus social, denunciaven el món tecnificat amb la presentació de situacions conflictives i ruptures internes, i confeccionaren un manifest en aquest sentit

El seu net Bernardino de Cárdenas y de Portugal en fou el tercer marquès Passà als Hurtado de Mendoza, marquesos de Cañete, als Lancaster, ducs d’Aveiro, als Ponce de León, ducs d’Arcos, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, i als Casanova