Resultats de la cerca
Es mostren 2553 resultats
Luis Enríquez de Guzmán y de Coresma
Història
Comte d’Alba de Liste i de Villaflor, gran d’Espanya des del 1641, i comanador d’Almorejón a l’orde d’Alcántara.
Virrei de Nova Espanya 1650-53, intentà sense èxit la defensa de Jamaica Afrontà una rebellió dels indis tarahumares, i perdé gran part de la Nova Biscaia Fou també virrei del Perú 1655-61
sisó
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda valenciana de coure, amb un valor de 6 diners, encunyada pel rei Felip V d’Espanya quan establí el nou règim (1707).
Porta a l’anvers l’escut d’Espanya i al revers una V coronada i el 6 com a marca de valor Hom en baté entre els anys 1709 i 1713 per facilitar la recollida de l’antic numerari de menuts
pactes de Família
Història
Política seguida durant el segle XVIII per les diferents dinasties borbòniques de França, Espanya, Dues Sicílies i Parma, especialment la d’entesa en qüestions de política internacional.
Aquesta política era propugnada pel rei de França per tal de mantenir lligats els seus descendents Iniciada de fet per Lluís XIV, durant la guerra de Successió d’Espanya, tingué un llarg moment d’estroncament després del 1715 El primer pacte de Família 7 de novembre de 1733, signat entre Lluís XV i el seu oncle Felip V d’Espanya, en ocasió de la guerra de successió de Polònia, tingué com a resultat més vistent el reconeixement 1738 dels trons de Nàpols i Sicília per a Carles VII, fill de Felip V i d’Isabel de Parma El segon pacte 28 d’octubre de 1743, signat entre…
comte de Barcelona
Història
Títol amb el qual, des de la mort (1941) del rei Alfons XIII d’Espanya, elegí d’ésser denominat oficialment el seu fill i hereu Joan de Borbó i de Battenberg
.
A la seva mort 1993, el títol fou heretat pel seu fill Joan Carles I d’Espanya , el qual utilitza oficialment el de rei d’Espanya
Orde de Maria Lluïsa
Història
Orde fundat el 1792 per Carles IV d’Espanya en honor de la seva muller, Maria Lluïsa de Parma, per distingir les dames.
El seu distintiu és una banda blanca perfilada de morat de la qual penja una creu de vuit puntes El 1794 en foren aprovats els estatuts per la reina, que n'és el cap Les infantes d’Espanya en són decorades des que neixen o des que són batejades L’any 1816 foren reformats els estatuts d’aquest orde, i fou concedit el tractament d’excellència per a les dames de l’orde
afrancesat | afrancesada
Història
Dit dels individus que col·laboraren amb el rei Josep I d’Espanya, germà de Napoleó Bonaparte.
Cal situar l’aparició del mot cap al 1811, car abans hom parla de cooperació amb l’invasor, d’infidelitat, de traïció En principi, el partit afrancesat s’havia nodrit dels mateixos personatges encimbellats pel motí d’Aranjuez març 1808, antics perseguits de Godoy, que havien aconsellat primavera del 1808 a Ferran VII de fer el viatge a Baiona, a fi de consolidar-se en la corona, però que, convençuts, a la fi, de la ruïna inevitable dels Borbó, acabaren per reconèixer la conveniència d’un canvi dinàstic que regenerés el país Amb tot, el bàndol afrancesat no cristallitzà netament fins després…
Constitució del 1978
Dret constitucional
Constitució de l’Estat espanyol, sancionada pel rei Joan Carles I d’Espanya el 27 de desembre de 1978.
El 1977, després de les primeres eleccions generals un cop acabat el franquisme, el Congrés dels Diputats , en una de les primeres sessions, designà una Comissió Constitucional anomenada més tard Comissió d’Assumptes Constitucionals i Llibertats Públiques, que trià la ponència redactora de l’avantprojecte de Constitució, i que era formada per Gabriel Cisneros Laborda, Manuel Fraga Iribarne , Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón , Gregorio Peces-Barba , José Pedro Pérez Llorca, Miquel Roca i Junyent i Jordi Solé i Tura Després dels tràmits parlamentaris pertinents, el dia 31 d’octubre de 1978…
Francesc d’Assís de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies
Història
Rei consort i infant d’Espanya.
Segon duc de Cadis Fill de l’infant Francesc de Paula fill del rei Carles IV i de Lluïsa Carlota de les Dues Sicílies Fou casat 1846 amb la seva cosina germana la reina Isabel II, amb la qual no arribà a avenir-se mai Aconsellat pel pare Fulgencio i sor Patrocinio, féu caure del govern Narváez, que avorria, i induí la reina a substituir-lo 1849 pel comte de Cléonard Arran de la Revolució de Setembre 1868 hagué d’exiliar-se amb la reina, de la qual se separà tot seguit, i es dedicà a la lectura i a la beneficència
Alessandro Malaspina
Marí italià al servei d’Espanya.
Féu la volta al món 1781-82 Participà en diverses expedicions científiques 1782-89 i en la patrocinada pel govern 1789-94, que anà a La Plata, a la Terra del Foc, d’allí a Alaska, i a les illes Filipines l’informe que en féu Viaje político-científico alrededor del mundo , 1885, on exigia grans reformes a les colònies, li costà l’empresonament 1796-1802
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina