Resultats de la cerca

Practicada ja per egipcis, grecs i romans, especialment en màscares funeràries o figures amb finalitat rememorativa, assolí una certa importància a l’edat mitjana gràcies als exvots i als ciris decorats, modalitats que encara perviuen Al s XVI i sobretot al XVII cobrà un nou auge, especialment en medallons, com els d’Alessandro Abondio ~1580-1651, que treballà per a la cort imperial a Praga i a Viena Gaetano Giulio Zumbo Siracusa 1656 — París 1701 feia relleus policromats amb escenes allegòriques i treballà també en models anatòmics Antoine Benoist Toigny 1632 — París 1717, “escultor en cera…

Fill de Lluís I d’Holanda i d’Hortènsia de Beauharnais Passà la infantesa a Suïssa Tingué contactes amb el carbonarisme italià i el 1831 prengué part en la insurrecció dels Estats Pontificis Des del 1832 es considerà únic pretendent bonapartista i començà un actiu propagandisme que el portà, el 1836, a l’exili, després d’haver intentat de fer insurreccionar la guarnició d’Estrasburg El 1840 intentà de prendre Bolonya i fou empresonat, bé que pogué passar 1846 a Anglaterra La Revolució del 1848 li permeté de tornar a França Elegit diputat a l’Assemblea Constituent, emprengué una…

Fill i successor de Felip el Bo, el qual, el 1465, el constituí lloctinent general seu i li abandonà el govern Participà en la Lliga del Bé Públic contra Lluís XI de França, i, pel tractat de Conflans 1465, aconseguí la restitució de les viles de Somme cedides temporalment al seu pare pel tractat d’Arràs i el protectorat borgonyó sobre Lieja Derrotà definitivament els liegesos ajudats per Lluís XI a Brusthem 1467 pel tractat de Péronne 1468, el rei es comprometé a collaborar en la repressió de Lieja i eximí Flandes de la jurisdicció del parlament de París La rivalitat amb Lluís prosseguí amb…

Estudià a la Universitat de València i a la de Madrid, i es llicencià en dret i es doctorà en filosofia i lletres Amplià estudis en el Centro de Estudios Históricos de Madrid, sota la direcció de Menéndez Pidal i de Navarro Tomás S'incorporà a l’equip d’enquestadors de l' Atlas Lingüístico de la Península Ibérica i recorregué els Països Catalans per fer les enquestes per a la part catalana de la dita obra Després d’una interrupció del treball científic durant els anys 1936-43, el reprengué a Mallorca, on visqué fins el 1959 exercint de professor d’idiomes i collaborant molt eficaçment en la…

Net d’un centurió i fill d’un publicà, obtingué el comandament de la legió d’Estrasburg, que participà en la conquesta de Britània 43, i esdevingué cònsol, sota Claudi, el 51 Potser a causa de la seva obscuritat, Neró li encarregà la direcció de la guerra de Judea 66 Al cap de tres anys el prefecte d’Egipte, Tiberi Alexandre, el proclamà emperador a Alexandria 69 acceptat per l’exèrcit, també el reconegué el senat, que li conferí d’un cop tots els poders No podent justificar el seu títol en la noblesa de la sang, reivindicà un origen diví i es presentà com un salvador, envoltat…

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1925 Continuà els estudis a Madrid, on es doctorà el 1928 Guanyà per oposició una plaça de professor a la Universitat de Saragossa Becat pel govern espanyol, amplià estudis a París, Estrasburg i Brusselles De 1934 a 1938 fou professor titular a la càtedra de bioquímica de l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Barcelona i director 1934-39 de l’Institut dels Sòls de Catalunya, període durant el qual publicà, juntament amb Josep Valle i Arribas, Què és la ciència del sòl 1938, primer manual d’edafologia escrit en…

Fill de Lluís el Piadós i de la seva segona muller, Judit de Baviera El 829 li fou atribuïda Alsàcia com a heretatge, fet que provocà la rivalitat amb els seus germanastres, Lotari, hereu de la jerarquia imperial, Pipí, rei d’Aquitània i de les marques pirinenques, i Lluís, rei de Baviera i de les marques orientals A la mort de Lluís el Piadós 840, hom deixà la resolució de la rivalitat a la sort d’una batalla, a la manera de judici de Déu, entre Lotari i Pipí II fill i successor de Pipí d’Aquitània, d’una banda els quals foren reconeguts per Galí Asnar, usurpador de Pallars-Ribagorça, i els…

De família jueva, aconseguí evadir la persecució nazi i el 1947, fugint de l’estat comunista hongarès, anà a la Gran Bretanya, on estudià a la London School of Economics i fou molt influït per les idees de Karl Popper  relatives a la societat oberta en contraposició als règims totalitaris El 1956 es traslladà als Estats Units, on acumulà una gran fortuna, i el 1969 creà el fons d’operacions Quantum, considerat un dels més rendibles del món Algunes de les seves operacions financeres en borsa, com ara la compra massiva de lliures esterlines l’anomenat “divendres negre” 16 de setembre de 1992,…

El 1992 es llicencià en dret a la Universitat de Kíev, i posteriorment es diplomà a la Columbia Law School el 1994 i a l’Institut de Drets Humans d’Estrasburg el 1995, any que, de nou a Geòrgia, fou elegit diputat en les eleccions per la Unió dels Ciutadans de Geòrgia, el partit d' Eduard Amvros'jevič Ševardnadze Després d’obtenir de nou l’escó al Parlament, l’any 2000 fou designat ministre de Justícia i emprengué una reforma del sistema penitenciari i dels tribunals, però les desavinences amb altres membres del govern el portaren a dimitir el càrrec l’any següent i a fundar un…

Estudià a Barcelona, on vers el 1525 entrà al servei de fra Joan de Quintana, abat de Montaragó i confessor de Carles V, el qual acompanyà a Itàlia amb motiu de la coronació de l’emperador Bolonya, 1530 Estudià lleis a Tolosa, al Llenguadoc, però n’hagué de fugir, perseguit per la inquisició Viatjà, aleshores, per Basilea i Estrasburg, on entrà en contacte amb alguns reformadors Johannes Oecolampadius , Martí Bucer , etc i publicà De trinitatis erroribus libri septem 1531 i Dialogorum de trinitate libri duo 1532, intent d’aclarir els punts més controvertits sobre la Trinitat tanmateix, es…