Resultats de la cerca
Es mostren 244 resultats
Eugeni Gay i Montalvo
Dret
Advocat.
Llicenciat per la Universitat de Barcelona 1970, amplià estudis a la Facultat de Dret comparat d’Estrasburg, on es graduà el 1973 Especialitzat en dret civil i mercantil, l’any 1971 cofundà el despatx Gay-Vendrell, amb seus a Barcelona, Madrid, Vic i Buenos Aires Membre del Collegi d'Advocats de Barcelona , del qual ocupà el càrrec de degà del 1989 al 1997, en 1993-2001 fou president del Consell General de l'Advocacia Espanyola , membre del Consell d'Estat i president de la Unió Professional d’Advocats A Catalunya ha estat president de l’Associació Catalana d’Arbitratge 1989-97…
Jean-Claude Juncker
@ Consell de la Unió Europea
Política
Polític luxemburguès.
Graduat en dret per la Universitat d’Estrasburg 1979, tot i que obtingué la llicència per a exercir l’advocacia el 1980 no ha exercit mai la professió a causa de la precoç dedicació a la política El 1982 fou designat per ocupar la plaça vacant de secretari d’estat al Ministeri de Treball i de la Seguretat Social, i dos anys després fou elegit diputat al Parlament pel Partit Democratacristià, formació de la qual era membre des del 1974 i de la qual fou secretari parlamentari 1979-82 i, més tard, president 1990-95 Reelegit el 1989 i el 1994, des del primer d’aquests anys ocupà la…
ceràmica de l’Alcora
© Fototeca.cat
Ceràmica fabricada a l’Alcora (Alcalatén) als s. XVIII i XIX.
La fàbrica de ceràmica i porcellana de l’Alcora fou fundada el 1727, pel comte d’Aranda, Buenaventura Pedro de Alcántara Jiménez de Urrea y Abarca de Bolea, senyor d’Alcalatén, el qual obtingué de Felip V privilegis que facilitaren tant les importacions de primeres matèries com les exportacions a l’estranger i la venda al mercat interior, i li permeteren d’arraconar els petits tallers menestrals de terrissers que treballaven a l’Alcora La manufactura, en el muntatge de la qual hom no planyé esforços, passà per tres èpoques ben determinades La primera 1727-49 es caracteritzà per l’actuació…
Johann Wolfgang Goethe
Filosofia
Literatura
Pensador i literat alemany.
D’origen patrici burgès, estudià dret a Leipzig 1765-68 i a Estrasburg 1770- 71, on es vinculà al Sturm und Drang i conegué Herder, que el féu interessar per la poesia popular, per Shakespeare, Homer i Ossian Tornà a la seva ciutat per exercir-hi d’advocat, sense gaire vocació seguí una època de gran fecunditat literària Edità, amb Merck i Herder, els Frankfurter gelehrte Anzeigen ‘Quaderns erudits de Frankfurt’, òrgan programàtic de la jove generació progressista A instàncies del duc Carles August, s’installà a Weimar 1775, on aviat es formà un important cercle intellectual…
Joan Vilà i Valentí
© Arxiu Fototeca.cat
Geografia
Historiografia catalana
Geògraf.
Trajectòria acadèmica Llicenciat en història a Barcelona 1947, influït per Salvador Llobet s’interessà per la geografia, disciplina que aprofundí a la Facultat de Ciències, a la Societat Catalana de Geografia, a l’Institut Français i a les universitats de Bordeus, amb Lluís Solé i Sabarís, Pierre Deffontaines, Salvador Llobet i Louis Papy, i de París i Estrasburg, on rebé la influència de geògrafs com Pierre George i Jean Tricart Doctorat a Madrid el 1956 amb la tesi La comarca de Bages El medio físico y la evolución humana , fou catedràtic el 1958 a la Universitat de Múrcia, i…
,
Germà Colón i Domènech
© Universitat Jaume I
Historiografia catalana
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg.
Estudià a Barcelona, on es llicencià el 1952, a Lovaina i a Zuric i es doctorà a Madrid el 1952 Professor a Barcelona i, des del 1959, a Basilea del 1967 al 1998 com a titular, fou professor associat de la Universitat d’Estrasburg 1968-72 Tingué com a mestres Antoni M Badia i Margarit, Felip Mateu i Llopis, Martí de Riquer, Josep M de Casacuberta i Joan Bastardas i, en lexicografia romànica, sobretot catalana i castellana, Walther von Wartburg, Sever Pop i Arnald Steiger Estudià temes de dialectologia, lingüística històrica i descriptiva, lexicografia i etimologia i edità textos antics…
, ,
Albert Boadella i Oncins
Els Joglars
Teatre
Director teatral, actor i dramaturg.
A deu anys es traslladà a París, a casa d’un germà seu escultor, on estudià Passà després pel centre dramàtic d’Estrasburg i retornà a Barcelona, a l’ Institut del Teatre S’interessà pel mim amb Pierre Saragoussi i Italo Riccardi Dins l’ Agrupació Dramàtica de Barcelona fundà 1962 Els Joglars , juntament amb Carlota Soldevila i Anton Font Nombrosos actors treballaren amb el grup, però ell fou l’únic que s’hi mantingué des del començament i el responsable de les obres que la companyia estrenava, a les quals imprimí un segell molt personal, marcat per una professionalitat de…
,
Rin
© Corel / Fototeca.cat
El major dels rius de l’Europa pròpiament occidental.
Nascut a Suïssa, és fronterer amb Àustria, Alemanya i França passa per Alemanya i, finalment, travessa els Països Baixos, on desguassa a la mar del Nord Té 1232 km de llarg, 196300 km 2 de conca i un cabal final d’uns 2250 m 3 /s de mitjana i 11 l/s/km 2 S'origina al llac Toma, a 2344 m d’altitud, al peu del Mont Badus, prop del pas de l’Oberalp, amb el nom de Vorderrhein Dins els Alps s’orienta al NE i rep el Hinterrhein, que ve dels Alps Rètics així, a Felsberg porta ja 126 m 3 /s 38,8 l/s/km 2 d’un règim nivoglacial de transició, amb màxim de juny i mínim profund d’hivern per retenció…
Parlament Europeu
© Parlament Europeu
Assemblea de la Unió Europea amb poders legislatius, que exerceix conjuntament amb el Consell de la Unió Europea i la Comissió Europea.
El mecanisme d’aprovació de noves lleis parteix de la presentació de propostes que la Comissió Europea únic òrgan facultat per a aquesta funció sotmet al Parlament Europeu i al Consell de la Unió Europea, els quals consensuen i negocien les esmenes a través del mecanisme anomenat codecisió En determinats casos i en algunes àrees, com ara la fiscalitat, s’adopta un procediment legislatiu especial en el qual el Parlament té una funció exclusivament consultiva Inicialment les seves funcions es limitaven a la consulta i el control, però amb les successives reformes ha anat assolint un…
llengües romàniques
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de llengües derivades del llatí, que formen part, doncs, de la branca itàlica de la família de les llengües indoeuropees.
Els idiomes romànics, parlats per uns 600 milions de persones, s’estenen principalment per l’Europa sud-occidental, pel nord-est dels Balcans, per gairebé tota l’Amèrica del Sud i Central i per part de l’Amèrica del Nord, terres que en conjunt reben el nom de Romània Quant al nom, té relació amb Romanus , que, ampliant el seu primitiu valor ètnic i jurídic, d’àrea inicialment restreta, es cobrí progressivament d’un sentit lingüístic al seu costat sorgí Romania parallel de Gallia, Hispania , etc Més tard, romanus i romanicus s’especialitzà en el sentit de ‘llengua vulgar’ oposada a latinus '…