Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
fiore sard
Alimentació
Formatge sard fet amb llet d’ovella, de pasta dura, madurat de 3 a 6 mesos, durant els quals de tant en tant se submergeix en oli d’oliva, amb gust ric, salat, però afruitat.
Joaquim de Fiore
Literatura
Cristianisme
Teòleg i escriptor calabrès.
Monjo cistercenc, fundà un monestir a San Giovanni in Fiore El seu pensament exercí una influència enorme i suscità, al s XIII, una polèmica vivíssima En Liber concordiae Novi et Veteris Testamenti, Expositio in Apocalypsim i Psalterium decem chordarum féu una interpretació apocalíptica de la història de la humanitat
San Giovanni in Fiore
Ciutat
Ciutat de la província de Cosenza, a Calàbria, Itàlia, situada a la confluència del Neto amb l’Arvo.
La ciutat té el seu origen en el monestir cistercenc fundat, al s XII, per Joaquim de Fiore i que fou centre del corrent espiritual del joaquimisme
Francesc de Santcliment
Lingüística i sociolingüística
Traductor.
Frare mendicant Traduí de l’italià al català el Fiore di virtù , versió que fou publicada a Lleida Flors de virtuts e de costums , 1489, 1490, Barcelona 1495 i Girona 1497 La traducció, independent de la castellana i procedent de font distinta, segueix bàsicament l’edició veneciana del 1477
triteisme
Cristianisme
Nom donat a diverses doctrines trinitàries que en llur esforç per subratllar la divinitat de les tres persones divines no n’expliquen prou la unitat substancial.
El primer a ésser acusat de triteisme fou Marció, al s II, i posteriorment ho fou també un sector dels monofisites a l’alta edat mitjana el canonge i nominalista Roscelin, el bisbe de Poitiers i mestre de l’escola de Chartres Gilbert de la Porrée 1076-1154 i el monjo cistercenc Joaquim de Fiore foren condemnats per l’Església 1092, 1146 i 1215, respectivament d’una tal heretgia
Emilio Porrini
Música
Clarinetista i compositor italià.
Format a Milà amb BCarulli, Ernesto Cavallini i ROrsi, el 1873 ja era primer clarinet del Teatro dal Verme de Milà i el 1875 ho era també de la Società dei Concerti Popolari di Milano Després del 1880 s’establí a Barcelona, on fou primer clarinet del Liceu i professor d’aquest instrument al Conservatori del Liceu Actuà com a concertista per l’Amèrica del Sud, a València 1892, etc Deixà concerts per a clarinet, danses i romances, com Povero fiore , dedicada a Evarist Arnús
Arturo Onofri
Literatura italiana
Poeta italià.
És un dels iniciadors de la poesia nova del s XX En els seus reculls de poesies com Trombe d’argento , 1924 Terrestrità del sole , 1927 Vincere il drago , 1928, o els pòstums Zolla ritorna cosmo , 1930 Aprirsi fiore , 1935, etc aspirà a dur a terme el programa ensems filosòfic i estètic exposat en l’assaig Nuovo rinascimento come arte dell’io 1925, on preconitzà la poesia com a vehicle de la unió mística de l’home amb el cosmos Ha estat assenyalat com a precursor de l’hermetisme
concili IV del Laterà
Dotzè concili ecumènic, convocat per Innocenci III (1215).
Fou el més important dels concilis medievals, per tal com marcà l’apogeu de l’autoritat política i religiosa del papat Tractà de la futura croada la cinquena, 1217, afavorí la croada albigesa i intensificà la lluita contra el catarisme Confirmà la decisió del concili de Montpeller de desposseir Ramon IV de les seves terres llenguadocianes Redactà una fórmula de fe on apareix per primera vegada oficialment el mot “transsubstanciació” Establí l’obligatorietat de la confessió anual i de la comunió pasqual Condemnà les doctrines de Joaquim de Fiore Reconegué al patriarcat de…
Cebrià Baraut i Obiols
Historiografia
Cristianisme
Historiador, monjo de Montserrat.
Publicà diversos estudis d’història monàstica, especialment catalana, així com texts catalans Llibre Vermell de Montserrat , texts llatins Miracula Beatae Mariae Virginis de Monteserrato , comentaris de Joaquim de Fiore, l’estudi Santa Maria del Miracle 1972 i les obres completes de García Jiménez de Cisneros, i reedità, anotant-la, l’obra de Brutails La coutume d’Andorre 1965 Fou fundador 1976 i director de d’“Urgellia” 1978 i de “Quaderns d’Estudis Andorrans” 1979 L’any 2000 identificà, amb Josep Moran, un fragment del Liber iudiciorum conservat a la Seu d’Urgell, com el text…
Pazzi
Història
Família florentina, els orígens de la qual es remunten, segons la llegenda, a un tal Pazzo di Rinieri, condottiere de la primera croada.
Procedents, sembla, de Fiesole i partidaris dels güelfs, al segle XIII hom troba Iacopo de'Pazzi , capità dels florentins, a Montaperti 1260, i el seu fill Pazzino, que seguí Carles de Valois Entre altres membres d’aquesta família es destaca santa Maria Magdalena de'Pazzi El seu fet polític més famós fou la conjuració, coneguda amb el nom de conjuració dels Pazzi , contra els seus rivals, els Mèdici, el 1478 Pressionats pel pontífex Sixt IV, intentaren d’assassinar Giuliano i Lorenzo de Mèdici a l’església de Santa Maria del Fiore, però no reeixiren completament en llur intent,…