Resultats de la cerca
Es mostren 258 resultats
Bonaventura Serra i Ferragut
Literatura catalana
Polígraf.
Doctor en drets 1748, fou catedràtic de dret canònic a la Universitat de Mallorca 1752 i cronista general del regne Participà en la creació de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País Publicà només Glorias de Mallorca 1755, que fou durament criticada pel caputxí Gaietà de Mallorca, i deixà inèdites moltes obres de temàtica diversa, jurisprudència, ciències geogràfiques, històriques i naturals referents a les Illes Hom pot destacar Recreaciones eruditas , on fa una destaca-da defensa de la llengua «lemosina», Flora balearica , amb noms vulgars —en català i en castellà—…
Simón López García
Cristianisme
Eclesiàstic.
Deixeble dels jesuïtes, entrà en la congregació de Sant Felip Neri Tot i ésser membre de la Societat d’Amics del País, pel fet d’haver assistit els empestats de Cartagena 1804, el seu pensament i la seva activitat foren típicament tradicionalistes, com a bisbe d’Oriola 1815-24 i com a arquebisbe de València 1824-31 Fou amic de Diego de Cádiz, membre antiliberal de les corts de Cadis 1811-12, exiliat durant el Trienni Constitucional i fou fundador de la institució El Ramo de la Fe, per a substituir l’extingida inquisició, que dugué a terme el procés del mestre de Russafa, Gaietà…
Bonaventura Serra i Ferragut
Educació
Literatura
Polígraf.
Doctor en drets 1748, fou catedràtic de dret canònic a la Universitat de Mallorca 1752 i cronista general del regne Participà en la creació de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País Publicà només Glorias de Mallorca 1755, que fou durament criticada pel caputxí Gaietà de Mallorca, i deixà inèdites moltes obres de temàtica diversa, jurisprudència, ciències geogràfiques, històriques i naturals referents a les Illes Hom pot destacar Recreaciones eruditas , on fa una destacada defensa de la llengua “lemosina”, Flora balearica , amb noms vulgars —en català i en castellà— de…
Argemí, Alegre i Sala, a Terrassa
Antoni Sala i Gaietà Alegre constituïren el 1860 Alegre, Sala i Companyia, una empresa que tindrà vint-i-sis anys d’existència i acabarà dividint-se Joan Argemí i les seves nétes Joan Argemí obrí el 1838 un modestíssim establiment de teixits de llana a Terrassa Cal recordar que aquests establiments eren força humils i que la seva creació estava a l’abast de molta gent, sempre que tingués un petit capital o el suport d’alguns amics La família Argemí i la família Sala De Joan Argemí queda el record de la seva participació a l’Exposició Industrial de Barcelona del 1844, en la qual…
Associació de Bibliòfils de Barcelona
Associació de bibliòfils fundada a Barcelona el 1943.
Fundada per Ramon de Dalmases i Villavecchia, Maria de la Pau Fabra i de Monteys, marquesa de la Mesa de Asta, José Pedro Gil Moreno de Mora, Alfons Macaya Sanmartí —que en fou el primer president—, Ramon Miquel i Planas, Josep Porter i Rovira, Joan Prats i Tomàs, Joan Sedó i Peris-Mencheta i Gaietà Vilella i Puig, publica luxoses edicions de bibliòfil de clàssics castellans i catalans, organitza conferències i exposicions, i entre el 1990 i el 1995 publicà l’ Anuario de la Asociación de Bibliófilos de Barcelona El nombre de socis és limitat a 100 Celebra les seves sessions…
Famorca
Municipi
Municipi del Comtat, el més occidental de la vall de Seta, accidentat pels vessants meridionals de la serra d’Alfaro (1 165 m alt.), al nord, i pels septentrionals de la Serrella (Malla de Llop, 1 360 m alt.), al sud.
Travessa el terme d’est a oest el barranc de Famorca, afluent de capçalera del riu de Gorgos El 73% del territori és ocupat per pins i matollar La terra conreada ocupa el fons de la vall i els primers contraforts de les serres hi predomina absolutament el secà 270 ha, dedicat especialment als cereals, els ametllers, les oliveres i la vinya La ramaderia ovins i cabrum hi té una certa importància El poble 54 h 2006 famorquins 680 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és al fons de la vall L’església Sant Gaietà depèn de la parroquial de Fageca Lloc de moriscs 26 focs el…
Francesc Andreu i Maimó
Historiografia catalana
Historiador i músic.
De família mallorquina, aviat tornà a l’illa, ingressà als teatins i fou ordenat prevere Es llicencià en filosofia i teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, ciutat on fixà la seva residència S’ha especialitzat en la història dels teatins i del seu fundador, sant Gaietà de Thiene Creà i dirigí des del 1945 la revista Regnum Dei-Collectanae Theatina , en què ha publicat nombrosos articles Edità Le lettere di San Gaetano da Thiene 1954 i és autor de Don Pío Frezza e le Suore Operaie di Gesú 1979, Oppidani illustri ed altrimenti degni di memoria, Francesco Grimaldi…
Joaquim Rosselló i Ferrà
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al seminari de Mallorca i s’ordenà de sacerdot el 1858 Ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri 1864 i es retirà a fer vida de penitent a l’ermita de Sant Honorat, de la muntanya de Randa 1890 Desitjava unir-se a algun orde religiós, però el bisbe de Mallorca l’impellí a fundar la congregació de missioners dels Sagrats Cors , devoció que ell sempre havia fomentat Féu la fundació el 1890 i l’any següent li era confiat el santuari de Lluc, com a seu de la nova congregació allà residí fins el 1906, en què passà a viure a la Real, l’antic monestir cistercenc, on establí el moviment de la…
Ricard Penina
Música
Organista i director d’orquestra català.
Inicià els estudis musicals amb Joan Roig a Berga i els continuà amb mossèn Serret a Solsona, on s’havia traslladat per fer la carrera eclesiàstica S’especialitzà en cant gregorià amb Remigi Aixelà, i el 1911 fou pensionat per a perfeccionar els coneixements de cant gregorià amb dom Sablayrolles a Solesmes El 1923, després d’una breu estada com a organista a Tàrrega, anà a Solsona com a catedràtic i professor de música al seminari El 1929 es traslladà a Barcelona, on entrà d’organista a l’església de Sant Felip Neri de Gràcia, des d’on exercí un important apostolat gregorianista i on dirigí l…
Federació Catalana d’Esquí Nàutic
Esports nàutics
Organisme rector de l’esquí nàutic a Catalunya.
Fou fundada l’any 1975 i Jordi Avances Brunet en va ser el primer president Des d’aquell primer moment, en la promoció d’aquest esport a Catalunya, a més dels directius de la mateixa federació, cal destacar el paper d’Andreu Morros, des de la presidència de la federació espanyola, o Isidre Oliveras, des de la presidència de la Unió Mundial S’encarrega de la promoció i la regulació a Catalunya de totes les modalitats de l’esquí nàutic eslàlom, figures, salts, curses i esquí-surf Ha acollit diversos campionats internacionals de primer nivell, com el Campionat d’Europa júnior Banyoles, 1984, el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina