Resultats de la cerca

Estudià música a Barcelona i s’especialitzà en cant En un primer moment collaborà com a tenor solista i com a membre del cor en algunes capelles de la capital catalana A partir del 1909, i després de la Setmana Tràgica, fou contractat al Gran Teatre del Liceu, on intervingué en diverses produccions operístiques de manera pràcticament ininterrompuda fins el 1933 Compaginà les seves actuacions al teatre amb nombroses collaboracions amb l’Orfeó Català, formació amb la qual interpretà com a solista diversos oratoris i cantates al Palau de la Música Catalana

Es tracta d’un repertori de regestos documentals dels registres de cancelleria de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, que constitueixen una continuació del que publicà Jesús Ernest Martínez i Ferrando amb el títol de Catálogo de la documentación relativa al antiguo reino de Valencia contenida en los registros de la Cancillería Real 1934

Vida S’inicià com a aprenent a l’estudi i laboratori cinematogràfic Julio Sanz a tretze anys, i arribà a ser oficial de laboratori A setze anys ja era ajudant d’operador i filmà reportatges per al noticiari Fox-Movietone , a banda d’interpretar algun paper esporàdicament Durant la guerra civil, treballà per a la CNT i rodà reportatges de guerra, com el migmetratge Alas rojas sobre Aragón 1937, Alfonso de los Reyes Un cop acabat el conflicte armat, compaginà la feina de segon operador en films com La linda Beatriz 1939, Josep Maria Castellví, amb la de primer operador a El castillo de Rochal…

Vida i obra Com el seu pare, Guillem ↑ Roca i Seguí , fou doctor en dret civil i canònic i pertanyé al Collegi d’Advocats de Palma i a la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País De tendència liberal, per bé que titllat d’haver estat reialista, fou nomenat fiscal del partit d’Inca el 1820 Accentuà la propensió paterna a la literatura paròdica, satírica i eròtica, en què combinà elements cultes i populars, fins al punt que se’n popularitzaren alguns versos L’única obra de què se’n coneix ediciócoetània és Al senyor alcalde i senyors retgidors de s’Aiuntament de Palma destituïts i…

De formació autodidàctica, la seva recerca s’orientà bàsicament a l’estudi de la història de la Valldigna i en especial al monestir cistercenc de Santa Maria, als quals dedicà la major part dels articles que integren la seva obra historiogràfica però també s’interessà per la història local de Burjassot o per la història dels correus valencians De fet, fou funcionari de correus i el treball a ciutats com Barcelona, Madrid o València li permeté escorcollar en arxius com l’ACA, l’AHN o el del Regne de València Mantingué relacions amb historiadors i bibliòfils com Mateu i Llopis, Martínez i…

Desenvolupament enciclopèdic Ben aviat s’ampliaren les perspectives i s’encabiren possibilitats relacionades amb altres èpoques i matèries històriques Inicialment s’organitzà en quatre seccions Historia de l’Església, a càrrec de José M de Garganta Llatí Medieval, sota la responsabilitat de Manuel Díaz Història de les Institucions, encapçalada per Josep M Font i Rius Estudis Medievals, dirigida primer per Dualde i Serrano, director també de l’Institut fins a la seva mort 1955, i, després, per Antonio Ubieto Amb el trasllat a la UV dels catedràtics José M Jover i Joan Reglà, foren creades les…

Situació Ruïnes d’edificacions medievals que es troben al costat de migdia de l’església de Santa Maria del Palau, l’emplaçament de la qual ja ha estat indicat Mapa 296M781 Situació 31TEG105601 Nucli L’església es troba, a la banda de tramuntana, sobre un tossal lleugerament elevat En els camps situats immediatament vers el sud-oest, ponent i tramuntana, s’observa una gran dispersió de ceràmica antiga, sobretot romana, procedent del poblament d’aquesta època A la banda de migdia, a tocar de l’església, a l’espai que queda del tossal, és on hi ha restes de construcció medieval Els murs són…

Situació Una de les tombes de la necròpolis E Carreras Restes d’un conjunt de sepultures que són visibles a la vorera occidental de la carretera de Viladamat a Castelló d’Empúries entre la vila de Sant Pere Pescador i el quilòmetre 10, exactament al punt quilomètric 9,825 L’indret pertany al sector ponentí del paratge dit el Serradar, dins el terme municipal de Sant Pere Pescador Mapa 258M781 Situació 31TEG069738 Necròpoli Les sepultures foren posades accidentalment al descobert l’estiu de l’any 1986 en aprofundir i netejar els desguassos de les voreres de la carretera Actualment hom hi pot…

Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església, de la qual encara és visible la planta una nau amb transsepte i absis semicircular F Tur L’església de Sant Vicenç, anomenada també Sant Vicenç de les Corts, molt enrunada actualment, és situada a uns 200 m vers llevant del veïnat de les Corts, que es troba a migjorn d’Empúries, a tocar de la mota de la riba dreta del rec del Molí o Ter Vell El nucli de poblament és format per un conjunt de masies al peu del turó de les Corts Mapa 295M781 Situació 31TEG095637 Per anar-hi cal seguir el vell camí que porta d’Empúries i l’Escala al veïnat…

Fou dirigit per l’historiador i advocat Josep Benet i Morell des de la seva fundació fins al gener del 2001, i posteriorment per  Albert Manent i Segimon  2001-04, Lluís Ferran Toledano González 2004-06, Josep Maria Roig i Rosich 2008-11 i  Jaume Sobrequés des del 2012 Actualment, el CHCC té la seu al Palau de Mar, on comparteix edifici i serveis amb el Museu d’Història de Catalunya Des de la seva creació fins a l’any 1992, tingué la seu al Palau Moja de Barcelona, i després fou traslladat a la seu de la Biblioteca Bergnes de las Casas, fins al final del 1997, i des de llavors comparteix…