Resultats de la cerca

Nascut a la comunitat jueva, les seves primeres llengües foren l’ídix i l’hebreu, abans que l’anglès Graduat en literatura anglesa per la Universitat de Cornell 1951 i doctorat per la de Yale 1955, d’on fou professor fins el 1988, que passà a la Universitat de Nova York fins el 2004 Molt influït pel crític Northrop Frye, la seva obra sobresurt pels plantejaments innovadors que en el seu moment desafiaven les idees acceptades Les seves primeres obres Shelley’s Mythmaking , 1959  Blake’s Apocalypse , 1963 examinen la influència dels romàntics en poetes del segle XX Posteriorment, en obres com…

Es graduà el 1961 i es doctorà el 1964 a la Universitat de Sheffield Des del 1967 fins a la jubilació, el 2004, fou professor a la Universitat de Sussex Amb una sèrie d’experiments, el 1985 el seu equip obtingué acumulacions d’àtoms de carboni per mitjà de la vaporització de grafit en una atmosfera d’heli Aquests àtoms, d’estructura molecular esfèrica, reberen el nom de buckminsterfullerè Per aquest descobriment, el 1996 rebé, juntament amb Robert F Curl  i Richard E Smalley , integrants del mateix equip, el premi Nobel de química El mateix any fou creat sir

Fou un dels còmics més populars del cinema mut Creà un personatge mig ingenu mig optimista, caracteritzat físicament per les ulleres rodones i el barret de palla, i tingué un gran èxit entre el 1922, i la fi del cinema mut Actuà a Safety Last 1923, Hot Water 1924, The Kid Brother 1927, Welcome Danger 1929, Movie Crazy 1932, etc Harold Lloyd’s World of Comedy 1961 fou un muntatge antològic de seqüències de les seves pellícules

Pertanyent a una família jueva emigrada de l’Europa Oriental, el 1948 ingressà a la Royal Academy of Dramatic Art, que abandonà un any després Aquest mateix any fou objector de consciència i per aquest motiu fou jutjat i multat Després de sis mesos a la Central School of Speech and Drama, el 1951 s’inicià com a actor en una gira per Irlanda, i fins el 1959 actuà en diverses companyies El 1957 publicà les seves primeres obres teatrals, The Room i The Dumb Waiter , en un acte, i The Birthday Party , a les quals seguiren A Slight Ache 1958 i The Caretaker 1959, estrenada el 1960, que es convertí…

El 1934 ingressà a la Guildhall School of Music i del 1943 al 1945 estudià al Royal College of Music, on fou alumne de Herbert Howells composició, Angus Morrison piano i Frank Probin trompa En 1948-54 ensenyà piano i harmonia al Blackheath Conservatoire, centre situat al sud de Londres, i més tard, a la Sandwich Secondary School Kent A partir dels anys seixanta fou professor a l’Escola Politècnica de Hudersfield Es retirà de la docència el 1979 Collaborà en diverses publicacions de caràcter musical tot defensant les obres de compositors contemporanis com Nicolai Medtner i Hans Pfitzner, entre…

Estudià a la Universitat de Nova York i posteriorment, musicologia a la Universitat de Berlín, centre aquest darrer on es doctorà el 1933 amb una dissertació sobre aspectes de la intensitat tonal Fou deixeble d’Eugen d’Albert i Hugo Leichtentritt Membre de la junta de la secció musical de la Biblioteca del Congrés 1934 i cap de la secció 1937-72, des d’aquest últim càrrec adquirí nombrosos i importants manuscrits de compositors contemporanis com ara A Schönberg Participà en nombroses institucions musicals, com ara l’Organizing Comitee of the National Music Council, que dirigí fins el 1972, i…

Aler que fitxà pel Club Joventut de Badalona 1990-93 procedent dels Sacramento Kings de la NBA Amb l’equip verd-i-negre guanyà dues Lligues 1991, 1992 i la Copa Príncep d’Astúries 1991

Director de l’editorial Macmillan, fou ministre plenipotenciari anglès al nord d’Àfrica Diputat conservador 1924, partidari d’una política exterior enèrgica, s’oposà a Chamberlain Ministre de Defensa 1954, d’afers estrangers 1955 i canceller de l' exchequer 1955-57, el 1957 succeí Eden com a primer ministre Partidari de la integració britànica a la Comunitat Econòmica Europea, l’afer Profumo l’obligà a dimitir 1963 Publicà, entre el 1966 i el 1973, una autobiografia en sis volums

Arxiver del Covent Garden de Londres 1950-56, publicà obres de consulta i reculls de crítica sobre òpera Del 1953 al 1986 dirigí la prestigiosa revista Opera de Londres

Fou executiu de Universal Pictures i després es convertí en autor de gran èxit Escriví 20 llibres molts dels quals s’adaptaren per al cinema, que foren traduïts a 30 llengües, i en vengué 50 milions de còpies En destaquen Never Love a Stranger 1948, A Stone for Danny Fisher 1951, Carpetbaggers 1961, The Betsy 1971, The Storyteller 1982, Tycoon 1997 i The Predators 1998, pòstuma