Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
David Herráiz Rodríguez
Arxiu D. Herráiz
Futbol sala
Jugador de futbol sala.
Defensa format a les categories inferiors de l’Indústries García, l’any 1997 guanyà un Campionat d’Espanya sub-23 Debutà amb el primer equip la temporada 1999-2000 Posteriorment formà part de diversos equips a divisió d’honor o divisió de plata Jugà al FS Montcada 2000-01, FC Andorra 2001-02, RCD Espanyol 2002-03, Benicarló FS 2003-04, FC Barcelona 2004-05, Canet FS 2005, Marfil Santa Coloma 2006-09, Laguna Playas de Salou 2009-11 i CFS Premià de Mar des del 2011 Aconseguí dos Campionats de Lliga a divisió de plata i ascendí a divisió d’honor amb el Benicarló FS 2004 i el Marfil Santa Coloma…
Itmar Esteban Herraiz
Catalunya Track Cycling Team
Ciclisme
Ciclista de pista.
S’inicià l’any 1997 en el Club Ciclista Medina Posteriorment fou membre del Club Ciclista Bon Pastor 2000-02, de la Unió Ciclista l’Hospitalet 2003-06 i del Catalunya Track Cycling Team des del 2006 Guanyà cinc Campionats d’Espanya de velocitat per equips 2005-09 El 2006 començà a competir en l’àmbit internacional, participà en diverses proves de la Copa del Món i guanyà el Campionat d’Hivern de velocitat de Bordeus Guanyà la West Indies vs The World Cycling Series, a Trinitat i Tobago 2007, el Gran Premi d’Edimburg 2008, el Trofeu Ciutat de Barcelona de velocitat 2008, la prova d’eliminació…
Futbol Sala Montcada
Futbol sala
Club de futbol sala de Montcada i Reixac.
Fundat el 1980, fou un dels primers clubs de futbol sala catalans Després d’una sèrie d’ascensos arribà a la divisió de plata estatal Entre el 1998 i el 2002 jugà cinc play-off d’ascens a la divisió d’honor Durant aquella època fou patrocionat per Maxon Movistar i formaren part de l’equip jugadors com David Herráiz, Ambrosio Leal o Vicentín Posteriorment el primer equip ha jugat habitualment en categories estatals Disposa d’uns deu equips en categories inferiors i d’una escola de futbol sala municipal Juga al Pavelló Miquel Poblet
jazz
Música
Gènere musical creat a la comunitat afroamericana dels Estats Units al principi del segle XX, conjuntant diversos gèneres nascuts de la confrontació del seu bagatge musical amb el d’origen europeu, desenvolupats tots dos durant els temps de l’esclavatge i els primers anys de l’emancipació.
S’hi combinen elements melòdics, harmònics, rítmics i tímbrics provinents de la tradició musical africana i europea El tractament que reben el ritme i el timbre, on predominen elements d’origen africà, n’és la principal característica distintiva, juntament amb l’espontaneïtat improvisació i vitalitat de la producció musical El jazz ha ocupat una posició central en el desenvolupament i universalització de la música americana durant el segle XX, no solament per la seva pròpia i considerable popularitat sinó, sobretot, a través de les músiques que se’n derivaren Els orígens Des de la creació…
Heterodòxies i heterodoxos: Monegal i Otero, Smith i Julio Antonio
Abans de començar em sento amb el deure de fer extensives al lector o lectora algunes de les preocupacions que han precedit la redacció d’aquestes notes Comparteixo l’opinió d’aquells que pensen que els temes els construïm els qui els escrivim Aquest exercici ens atorga una responsabilitat de la qual si no en som prou conscients podem fer creure que allò que reduïm a quatre paraules i expliquem amb una certa coherència, si més no aquella que ens empeny l’acte mateix de l’escriptura, és així simplement per l’autoritat que ens dóna la signatura Doncs bé, des del dia que se’m va encomanar la…
Modernistes o noucentistes? Els darrers simbolistes decadents
«Modernistes o noucentistes» És l’interrogant en clau eufemística que encapçala aquest darrer capítol històric per tal de constatar l’elasticitat dels termes a l’hora d’adaptar-los a les seqüències cronològiques En efecte, el format interrogatiu no està plantejat amb la finalitat de forçar una resposta a la pregunta sinó com a mer enunciat indicador d’una problemàtica de fons, entorn del concepte de modernisme o del de simbolisme i decadentisme El fet que tant la noció de modernisme com la de noucentisme , malgrat que alludeixen a moviments culturals catalans, depassen l’estricte àmbit…
El gravat i les arts del llibre
Introducció La capacitat de repetició precisa i exacta d’imatges sobre idees, fets i/o objectes observats fou, sens dubte, un descobriment de cabdal importància per a la nostra història i la nostra cultura, tot i que el seu reconeixement social, econòmic i científic no fou immediat L’estampa, valorada en l’actualitat pels seus propis valors plàstics –igual que la pintura o l’escultura–, presentà en els seus orígens una clara vinculació amb el món del llibre, si bé aquesta dependència s’ha anat atenuant amb el pas del temps Tanmateix, la funció que en una època complí el gravat com a simple…