Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Priscil·lià
Història
Cristianisme
Noble hispà, iniciador del priscil·lianisme
.
L’ortodòxia del seu llenguatge influí en cercles femenins i sabé guanyar-se alguns bisbes i molts de clergues, i ell mateix arribà a bisbe d’Àvila Idaci, bisbe d’Emèrita, obtingué un decret condemnatori de Gracià 381 i més tard 384 un altre donat per l’usurpador Màxim, i que, finalment, fos declarat heretge pel sínode de Bordeus Malgrat el recurs a la cort imperial, fou condemnat a mort i, amb sis altres companys més, executat Hom el considera una figura representativa de l’ambient hispànic de l’època
Damas
Cristianisme
Papa (366-384).
Una tradició medieval poc segura el fa originari d’Argelaguer Garrotxa Elegit per una part del clericat romà a la mort de Liberi, lluità contra Ursí, elegit per una altra part i finalment bandejat per un decret de Valentinià I Reuní a Roma uns quants sínodes metropolitans per tal de mantenir l’ortodòxia i la disciplina eclesiàstica Tingué cura especial dels sepulcres dels màrtirs romans, que ornà amb poemes inscripció damasiana que féu inscriure damunt la pedra per un famós callígraf, Furi Dionisi Filòcal Tingué per secretari sant Jeroni Féu construir la basílica de San Lorenzo in Damaso …
Aimoí
Cristianisme
Monjo de Saint-Germain-des-Prés, París.
Escriví una història de la invenció i translació del cos de sant Vicenç des d’Hispània València al monestir de Castres Albigès és el millor document contemporani sobre el comte Salomó d’Urgell i Cerdanya
Himeri
Cristianisme
Arquebisbe de Tarragona.
Poc abans del 384 escriví al papa Damas un memorial sobre diverses qüestions de disciplina eclesiàstica Mort aquest, el successor Sirici li envià una llarga carta la primera decretal pontifícia conservada on resolia aquests afers i li encarregava de fer-los complir arreu d’Hispània Aquesta delegació papal ha estat la base més forta de l’origen del primat a favor dels arquebisbes de Tarragona
Cesari d’Arle
Cristianisme
Bisbe d’Arle (~502-542).
Monjo de Lerins, fou després abat d’una comunitat a la illeta del Roine, prop d’Arle Elegit arquebisbe d’Arle, aleshores seu primacial de les Gàllies i d’Hispània, convocà diversos sínodes, entre els quals hi ha el concili II d’Aurenja 529, que condemnà el semipelagianisme i ensems es pronuncià per un augustinisme moderat Se'n conserven 238 sermons, tres tractats teològics i dues regles monàstiques La seva festa se celebra el 27 d’agost
Alonso de Cartagena
Filosofia
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i humanista castellà.
Fill del convers Pablo de Santa María Fou cronista de Castella, preceptor del futur Enric IV, conseller 1420 de Joan II i bisbe de Burgos 1435-56 Ambaixador 1434 al concili de Basilea, prengué el partit del papa Eugeni IV La seva residència de Burgos esdevingué un cercle humanístic Entre les seves obres es destaquen Defensorium unitatis christianae , a favor dels conversos, Doctrinal de caballeros 1487, Rerum in Hispania gestarum chronicon , Anacephaleosis i les Allegationes en defensa dels drets, a les Canàries, de Castella sobre els de Portugal
Jaume
Cristianisme
Apòstol.
Fill del Zebedeu i germà de Joan Evangelista, formà part, amb ell i amb Pere, del grup de deixebles predilectes de Jesús Una tradició tardana el feu evangelitzador d’Hispània i originà la creença de la seva sepultura a Compostella En el calendari llatí, se celebra la festa el 25 de juliol, però en l’antiga litúrgia visigòtica, el 30 de desembre Als Països Catalans sant Jaume ha estat molt venerat A més de les antigues esglésies de tradició visigòtica i preromànica, n'hi ha moltes a partir del segle XII que jalonen els camins dels pelegrins, no sols dels qui anaven a Sant Jaume de…
Bernat
Cristianisme
Arquebisbe de Toledo (1085-1124).
De la família dels Sedirac d’Agen, monjo d’Auch i de Cluny Anà a la península Ibèrica amb Constança de Castella Deposat l’abat Robert, que afavoria l’antic ritu visigòtic, fou fet abat de Sahagún 1080-85 Des d’aleshores els cluniacencs s’esforçaren a implantar als regnes occidentals de la Península el ritu romà Fou fet arquebisbe de Toledo en ésser conquerida la ciutat 1085 El 1088 rebé el títol de primat d’Hispània, no reconegut pels catalans Home polític, conquerí Alcalá de Henares Combaté el casament d’Urraca, hereva de Castella-Lleó, amb Alfons el Bataller La seva obra d’…
Isidor Macabich i Llobet
Historiografia
Cristianisme
Historiador i eclesiàstic.
La seva família procedia de Croàcia Estudià al seminari d’Eivissa, i el 1907 fou ordenat de sacerdot Canonge arxiver d’Eivissa per oposició 1913, fundà el Centre d’Acció Social i, el 1919, la Federació Catolicoagrària d’Eivissa Interessat per la història, des del 1903 collaborà en Los Archivos de Ibiza El 1908 participà en el Primer Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, a Barcelona, amb la ponència Es feudalisme a Eivissa 1909 Autor de monografies, com Santa María la Mayor 1916, Pityusas Ciclo púnico 1931, Ebusus Ciclo romano 1932 i Santa María Ciclo cristiano 1934 El 1935 inicià una…
Beat de Liébana
Cristianisme
Monjo i abat del monestir de Sant Martí de Turieno, actual monestir de Sant Toribi (Vall de Liébana, Cantàbria).
Se li atribueix l’autoria del Commentarium in Apocalypsin, redactat per primer cop l’any 776 i reeditat els anys 784 i 786, i que donarà lloc al grup de manuscrits miniats coneguts amb el nom genèric de Beatus Home erudit i amb una gran cultura teològica, el Beat de Lièbana intervingué en la controvèrsia de l’ adopcionisme , doctrina encapçalada a la península Ibèrica per l’arquebisbe Elipand de Toledo i el bisbe Fèlix d’Urgell L’esmentada doctrina, que considera que Jesucrist, en tant que home, és fill de Déu per adopció i no per natura, és contrària als principis del concili de Nicea 325…