Resultats de la cerca

Es caracteritza melòdicament per la improvisació vocal, estructurada en estrofes de quatre o cinc versos octosíllabs sobre un senzill esquema harmònic Es pot catalogar dintre del flamenc com a pertanyent al cante chico , tot i que hi ha autors que la situen dins d’un gènere intermedi entre aquest i el cante hondo Es troben malaguenyes estilitzades en les obres d’I Albéniz Iberia , M Ravel Rhapsodie espagnole i E Chabrier España

Germà de Manuel Ainaud i Sànchez Estudià a Bèlgica amb Mathieu Crickboom i després anà a Barcelona, on collaborà amb el Quintet Casals L’any 1905 fundà a la capital catalana una acadèmia de música que dugué el seu nom Fou director artístic de l’Associació Íntima de Concerts de Barcelona Escriví un mètode per a violí i compongué un recull de cançons infantils harmonitzades 1935 Bibliografia Ainaud i Sànchez, Enric Método de violín teórico y práctico Methodo de violino theorico e pratico , Iberia Musical Boileau, Barcelona 19–

S’inicià com a aprenent amb Ricordi, de Milà, i posteriorment passà a treballar com a impressor a la casa Marcello Capra de Torí El 1904 ingressà a la firma Vidal, Limona i Boceta de Barcelona, on va romandre fins el 1906, any en què comprà els tallers d’aquesta casa Establert a Barcelona fundà, amb altres socis, Iberia Musical El 1928 l’empresa absorbí petites editorials dedicades a la impressió de música i es creà l’Editorial Boileau Aquesta casa es dedicà a la publicació tant de música de repertori com d’altres músiques, si bé acabà imprimint gairebé de manera exclusiva música per a altres…

Vida És autor d’una collecció de cançons populars per a cant i piano, premiades per l’Orfeó Català el 1917 i pel Ministeri d’Instrucció Pública Escriví diversos articles en "La Almudaina" -amb el pseudònim Un Conrador - sobre folklore mallorquí, i també pronuncià algunes conferències És autor de nombrosos llibres, com Tornada a Sa Tafona 1916, De Mallorca Costumbres, recuerdos y curiosidades 1915-16 i Folklore musical mallorquín 1926 Molt relacionat amb el món polític, fou secretari del Centre d’Unió Republicana de Ciutat 1899 i participà en el Bloc Assembleista 1917…

Es formà musicalment amb el seu pare, Indalecio Soriano Fuertes Fou professor al Conservatori de Madrid des del 1843 Dirigí diversos teatres lírics, entre els quals el Liceo Artístico y Literario de Còrdova 1844, el Teatro de San Fernando de Sevilla 1849, el Teatro Principal i el teatre La Comedia de Cadis i el Gran Teatre del Liceu de Barcelona 1852 Fundador de les revistes "La Iberia Musical" i "La gaceta barcelonesa", escriví la primera història de la música espanyola, titulada Historia de la música española desde la venida de los fenicios hasta el año 1850 Madrid i Barcelona, 1855-59 Com…

Era membre d’una família de tradició musical i estudià guitarra, violí i harmonia a Granada Prosseguí els seus estudis a Madrid, on fou deixeble de l’operista Conrado del Campo, i més tard viatjà a París i estudià amb Gédalge A divuit anys fundà el Trio Ibèria per a llaüt, bandúrria i guitarra, amb el qual realitzà diferents adaptacions d’obres espanyoles i donà concerts arreu d’Europa Collaborà amb C del Campo, però l’inici de la Guerra Civil interrompé la seva carrera compositiva, molt marcada pel nacionalisme andalús Després del conflicte bèllic es va dedicar a compondre molt…

La saeta és cantada principalment en les processons nocturnes de la Setmana Santa a Sevilla sense acompanyament, però sobre el fons dels tambors que marquen el pas de la desfilada dels pasos Si més no en el seu origen, era improvisada espontàniament pels cantaores assistents a la processó, portats pel fervor religiós del moment La temàtica dels seus versos és el lament pels sofriments de Crist en la passió o, molt sovint, el dolor de la Verge Maria Diversos compositors s’han inspirat en la saeta pot recordar-se El Corpus en Sevilla de la Iberia d’I Albéniz, el qual, malgrat no referir-se a…

Estudià al Conservatori de València i posteriorment a Madrid, Munic i Salzburg, on fou alumne de P Badura-Skoda Aconseguí el primer premi del Concurs Internacional de Jaén, del Leopoldo Querol, el Premi Honorífic Timkenn Zinkann, el Premi Antonio Iglesias i el Premi de l’Ajuntament de Munic Actuà a Holanda, Bèlgica, França, Alemanya i Espanya, i aconseguí un important èxit en un concert al Teatro Colón de Buenos Aires retransmès per TV a tota l’Amèrica del Sud Enregistrà per a diferents emissores radiofòniques europees i interpretà alguns dels grans cicles pianístics, com Estudis d’execució…

Des del 1952 estudià al Conservatori de Còrdova, on el seu pare era professor L’any 1964 es titulà en el de Madrid, després d’haver estat premiat al Concurs Internacional de Piano de Jaén La trobada amb Alexis Weissenberg a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena i el primer premi aconseguit a la Gran Bretanya en el Concurs Internacional de Piano de Leeds, el 1966, marcaren decisivament la seva carrera A més, tingué el suport de Carlo Maria Giulini, que l’ajudà en la seva projecció internacional Rafael Orozco ha estat considerat un dels grans pianistes espanyols de la darreria del segle XX Dotat…

Estudià piano a Madrid amb Julia Parody Posteriorment amplià estudis a París, amb Alfred Cortot, i a Roma, amb Carlo Zecchi Diversos guardons aconseguits en importants concursos internacionals afavoriren l’inici d’una destacada carrera, centrada en gran part en el repertori espanyol del final del segle XIX i principi del XX, especialment I Albéniz, M de Falla i E Granados Amb aquest repertori també efectuà diversos enregistraments L’any 1954 fou nomenat professor de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, fet que comportà una minva substancial de la seva activitat concertística des de llavors El…