Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
houthi
Islamisme
Membre de la milícia xiïta del Iemen Ansar Al·lah (‘militants de Déu’).
El nom en plural designa també informalment l’organització i prové del seu fundador, Ḥusayn Badr al-Dīn al-Ḥūṯī, el qual la dècada de 1990 impulsà a través de la seva organització la tradició del zaidisme per tal de fer front al que considerava creixent predomini dels sunnites i a l’amenaça que això suposaria per a la comunitat xiïta del Iemen Després de la unificació del país 1990 i del període relativament permissiu dels anys següents, els xiïtes intentaren guanyar força en el nou estat, però la repressió del president ʿAlī ʿAbd Allāh Ṣāliḥ afavorí l’hegemonia dels sectors…
tova
© Corel - Paty Lam Kim
Construcció i obres públiques
Peça de construcció, de forma semblant a un maó, feta amb argila o amb fang, sovint pastat amb palla, que és assecada al sol.
Hom l’anomena també atova o atovó
beduí | beduïna
© Fototeca.cat
Etnologia
Individu de les tribus nòmades o seminòmades, d’origen àrab, que habiten les estepes i els deserts de l’Orient Mitjà i de l’Àfrica septentrional.
Als països de llengua àrab, el nom de badwī o badawī designa l’habitant del desert, en contraposició al ciutadà Els beduïns posseeixen unes formes de vida i algunes característiques ètniques comunes, però no constitueixen una ètnia particular, i hi ha grans diferències entre ells, segons els països Menyspreen tradicionalment el treball manual, viuen del comerç i la ramaderia i s’allotgen en tendes Llur organització social es basa en la divisió en tribus cabila, subdividides en famílies ' aila i governades per un xeic šayh , càrrec que, en principi, no és hereditari El règim de…
zaidita
Història
Membre d’un grup xiïta, el nom del qual prové del seu iniciador, Zayd ibn ‘Alī, net de Ḥusayn, revoltat contra la disciplina omeia el 740.
La doctrina zaidita fou l’oficial a Sa'da des del segle IX, i avui dia té adeptes al Iemen
cat
Botànica
Arbust de la família de les celastràcies, de fulles sempre verdes, oposades i dentades, flors petites disposades en cimes axil·lars i llavors amb aril.
Oriünd del Iemen, Aràbia i Abissínia, hi és conreat per les fulles, riques en un alcaloide, la norpseudoefedrina catina, similar a la cafeïna, conegut molt abans que el cafè i el tè
abissini | abissínia
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica del nord-est, del qual ha pres nom Abissínia.
D’origen semita, al segle X aC passà del Iemen al Corn d’Àfrica, on es fongué amb els pobles autòctons Conserva els trets racials caucàsics i la llengua semítica, però és de pell bruna i de cabell cresp Al segle IV es cristianitzà Etiòpia El nom originari, en àrab habaš , es troba testimoniat ja en inscripcions del segle IV, sota la forma hbš
aiúbida
Història
Membre d’una dinastia musulmana iniciada el 1171 per Salāh al-Dīr;n ibn Ayyūb (Saladí), visir del darrer califa fatimita d’Egipte.
S’imposà també a Síria i substituí els zeugites La proximitat amb Terra Santa ocasionà repetides lluites entre els aiúbides i els croats Saladí conquerí Jerusalem el 1187 Els seus fills i germans es repartiren el govern del seu imperi, el qual restà fraccionat en quatre branques Egipte 1171-1250, Iemen 1173-1229, Damasc 1186-1260 i Alep 1183-1260 Una colla de soldans aiúbides posseïren qualitats de govern excepcionals, entre ells Malik al-’Adil, que pactà avantatjosament amb els croats al-Kamil, que recuperà Damiata, rebé i escoltà Francesc d’Assís i fou tolerant amb els…
índex de desenvolupament humà
Economia
Indicador sintètic que elabora el Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD) des del 1990.
Fou creat seguint les idees d’Amartya Sen desenvolupades per l’economista pakistanès Mahbub ul Haz Es tractava de mesurar d’una forma més completa i precisa el nivell de desenvolupament dels diferents estats del món Fins aquell moment, el nivell de desenvolupament dels països s’havia calculat amb un únic criteri, normalment ecònomic, com el nivell de renda o el PIB dels països L’IDH, en canvi, s’obté a partir del càlcul ponderat des tres variables l’esperança de vida en néixer, el nivell d’instrucció i educació —mesurat a partir de la taxa d’alfabetització d’adults i del nivell d’educació de…
sassànida
Història
Membre d’una dinastia persa, originària de Fārs, que substituí la dels arsàcides en l’imperi Persa des del 224 fins al 651.
Els seus fundadors foren Pābagh i Ardašīr en grec Artaxerxes, fills d’un sacerdot de Persèpolis, els quals es rebellaren contra l’arsàcida Artaban IV 224 Ardašīr fou proclamat rei a Ctesifont i el 226 era ja senyor de tot l’imperi, que centralitzà fortament, fonamentà en el mazdeisme i unificà el persa mitjà persa, que convertí en llengua oficial L’amenaça dels pobles germànics en el Danubi i en el Rin li permeté de tenir a ratlla els exèrcits romans El seu fill Sapor I 242-272 estengué el seu poder sobre Armènia i Mesopotàmia i, en la lluita contra els romans, vencé i féu presoner l’…