Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
Muḥammad Reza de l’Iran
Història
Xa de l’Iran.
Fill i successor de Reza I de l’Iran, de la dinastia Pahlawī , estudià a Teheran i a Suïssa Entronitzat el 1943, menà una política declarada d’occidentalització que li comportà l’animadversió del clergat xiïta del país el qual, emparant-se en l’autoritarisme i la corrupció del seu règim, organitzà l’oposició i la revolta popular que finalment l’enderrocà per a instaurar una teocràcia islàmica a l’Iran 1979 Estigué casat amb la princesa Fawzieh d’Egipte de la qual es divorcià el 1948, amb Soraya Bakhtiari 1951 divorci el 1958 i amb Farah Diba 1959, de qui tingué Reza…
Reza I de l’Iran
Història
Xa de l’Iran (1925-41).
Antic cap de la brigada cosaca que operava a l’Iran, prengué Teheran 1920 a l’exèrcit soviètic i hi dissolgué el parlament del xa Aḥmad 1921 Es proclamà primer ministre 1923 i intentà de proclamar la república una vegada expulsats els britànics i soviètics del país Havent rebut plens poders del parlament, exilià el xa i se'n proclamà ell mateix Intentà de modernitzar el país construcció de ferrocarrils i d’indústries amb l’ajuda alemanya Arran de la Segona Guerra Mundial, l’URSS i la Gran Bretanya envaïren el país per tal d’impedir el subministrament de petroli a Alemanya i fou…
Abū Sa‘īd ibn Abī-l-Ḫayr
Literatura
Islamisme
Poeta i místic sufí.
Introduí les quartetes místiques en la literatura persa
Ruḥollāh Khomeynî
Història
Política
Aiatol·là i polític iranià.
Fill d’un aiatollà, sostingué el règim de Mosaddeq 1951-53 Cap xiïta de l’Iran 1962, el mateix any s’installà a Qom, on criticà el sistema del xa Deportat per aquest a Turquia 1964, més tard passà a l’Iraq 1965 i França 1978 Des de l’exili conspirà contra la monarquia i fou la figura principal del moviment que la feu caure 1979 El mateix any instaurà a l’Iran la República Islàmica, règim teocràtic que perseguí tota oposició interna, especialment a partir del 1984, que el Partit Republicà Islàmic dominà totalment el parlament Khomeyni maldà posteriorment per estendre…
Narges Mohammadi
Política
Activista pels drets humans iraniana.
Llicenciada en física per la Universitat Internacional Imam Khomeynî, hi participà en la lluita pels drets humans i escriví sobre els drets de les dones en una publicació estudiantil, fets que li suposaren dues detencions Des del 1998 ha estat empresonada en diversos períodes, i des del 2021 torna a complir condemna per assistir a un memorial en suport a Ebrahim Ketabdar, assassinat per les forces de seguretat iranianes durant les protestes nacionals del novembre del 2019 El 2003 s’incorporà al Centre per a la Defensa dels Drets Humans dirigit per Shirin Ebadi , del qual ocupa la …
Èumenes
Història
Militar
General macedoni.
En morir Alexandre el Gran esdevingué diàdoc Fou nomenat sàtrapa de Capadòcia i Paflagònia Fidel al regent Perdiccas, lluità contra Antípater, Cràter i Neoptòlem, que havien intentat de desposseir-lo de la regència, i els derrotà Mort Perdiccas i nomenat regent Antípater 321 aC, Èumenes fou atacat pels altres diàdocs i hagué de refugiar-se a Nora, que fou assetjada per Antígon, el qual, mort Antípater, abandonà el setge per atacar Polispercont, nou regent 318 aC, i ocupar el seu lloc Èumenes derrotà Antígon, però, traït per la seva tropa, fou assassinat per ell
Ğalāl al-Talabānī
© Ministeri d’Assumptes Exteriors de la República Islàmica d’Iran
Política
Polític kurd de l’Iraq.
Llicenciat en dret 1959 per la Universitat de Bagdad, el 1954 fou elegit secretari general de la Unió d’Estudiants del Kurdistan El 1961 fou nomenat cap dels peixmergues “lluitadors per la llibertat”, branca armada del Partit Democràtic del Kurdistan PDK, les dissensions a l’interior del qual el portaren a fundar el 1976 la Unió Patriòtica del Kurdistan UPK, que en la guerra Iran-Iraq 1980-88 s’uní de nou amb el PDK contra Saddam Ḥusayn El 1991 fou un dels principals artífexs de l’alçament kurd contra el Govern de Bagdad Un any després de la guerra del Golf Pèrsic 1991,…
Āġā Muḥammad
Història
Xa de Persia (1794-97) d’origen turc, fundador de la dinastia qajarita.
En la guerra civil que esclatà quan fou assassinat Karīm Khan, de la dinastia zand, aconseguí d’apoderar-se de Teheran i es proclamà rei 1786 El 1794, després d’ordenar l’execució del darrer zand, es convertí en xa Féu dues expedicions a Geòrgia 1795 i 1796, amb sort desigual, i dominà el Khorāsān 1796 Fou mort 1797 pels seus criats, i el succeí el seu nebot Fath ‘Alī
Husayn ibn Manṣūr al-Hallāǧ
Història
Místic musulmà.
Predicà en nombrosos països islàmics 896-908 Establert a Bagdad, tingué un gran nombre d’adeptes Enfrontat amb l’ortodòxia sunnita, que l’acusà de divulgar els secrets de la mística i de prescindir de la necessitat d’intermediaris entre Déu i l’home, fou empresonat i martiritzat És considerat un dels grans místics de l’islam, i la seva tomba encara avui és venerada a Bagdad
Rukn al-Dīn Awḥadī
Literatura
Poeta persa.
És autor de nombroses poesies reunides en un dīwān de 10000 versos, d’una collecció de deu epístoles eròtiques i d’un llarg poema, Ǧām-i-Ǧam ‘La copa de Ǧamšīd’, que tracta de qüestions de mística i moral
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina