Resultats de la cerca

L’èxit extraordinari aconseguit amb l’obra Els Misteris de Barcelona , d’Albert Marro 1915-16, motivà el seu trasllat de primer a Itàlia i després a França, on aconseguí una notable popularitat

El 1862 estrenà la comèdia Al sa i al pla, que el situà en un primer lloc del teatre català al País Valencià D’entre les seves obres costumistes posteriors cal destacar Aixarop de llarga vida , Catarroja descoberta , Els bessons de Sedaví , Hostes vindran , Més fa el que vol que el que pot , Misèria i companyia , Les beceroles de l’amor i Fugint de les bombes en collaboració amb Eduard Escalante

Impulsà el teatre catòlic A les seves peces Misèries humanes 1886, Víctima del maçonisme 1888, Lo sufragi universal 1891, etc, combaté el liberalisme, així com aquelles tendències que podien propugnar una evolució social

Actuà a la companyia d’Enric Borràs i el 1900 marxà a l’Amèrica del Sud De retorn a la península Ibèrica el 1913, obtingué una gran popularitat com a actor còmic al Parallel i dirigí la companyia del Romea Escriví texts per a varietats, com la sèrie de Monterograff 1914-15, vaudevilles i un gran nombre de comèdies A Montserrat 1925, Jazz-band 1927, Els capells d’En Cunill 1927, etc Dirigí el diari La Noche

De jove fou actor i apuntador més tard, empresari del Teatre de Gràcia 1848 i del Teatre Odeón de Barcelona 1849-71, on dirigí cursos de declamació i on acollí 1864 la societat La Gata, de Frederic Soler Estrenà i publicà obres còmiques, algunes de les quals bilingües per la imposició oficial del 1867 Una nit de Carnaval 1851, Les tres roses 1855, Cap geperut es veu el gep 1860, La festa major 1869, De rebot 1877 La seva obra enllaça els intents de Josep Robrenyo i de Francesc Renart amb les primeres obres de Frederic Soler

Administrador de Correus, escriví algunes peces en castellà, però aviat es decantà pel català A més d' Adéu-siau o el payés en la corte i La pubilla de Riudoms, ambdues obres bilingües i estrenades el 1861, és autor dels melodrames Digna de Déu i Mistos, estrenats el 1866

Collaborà en periòdics de Barcelona, Reus, Sabadell, etc aplegà els seus poemes en el volum Branquillons 1886 Escriví comèdies, la major part en un acte, algunes de to patriòtic, però en general peces còmiques sense gaire ambició Els amics porten fatics 1900, Un home de palla 1891, etc, i un drama en tres actes Lo joc 1899

Inicià la carrera militar, però passà al teatre Actuà al Principal de Barcelona 1849-50, en sainets de Robrenyo, de Renart, etc, i al Liceu, en La Passió 1852 Del 1858 al 1862 actuà sovint al Teatre Principal de València En 1869-79 actuà al Romea de Barcelona, on estrenà Lo rector de Vallfogona 1871, La dida 1872 i El ferrer de tall 1874, de Frederic Soler, i Pau Claris 1879, de Conrad Roure també dirigí un gran nombre d’obres Traduí algunes peces de l’italià i del francès i n'escriví en castellà, com Los percances de un viaje 1850 i El halconero 1874 El seu fill Frederic García-Parreño i…

N'hi ha de documentats des del 1817 Fins a la postguerra eren representats per nens acollits al Collegi d’Orfes de Sant Vicent, que feien indistintament els papers masculins i els femenins Actualment són actors nens i nenes dels barris on hi ha altar Els personatges, dividits en incrèduls i creients, segueixen una tipologia gairebé estàtica, en la qual destaca el “motiló”, frare còmic que acompanya el sant Des del 1822 són escrits en català Entre els autors cal citar Joaquim Badia i Adell, Joaquim Balader, JBernat i Baldoví, Vicent Boix, Salvador Calvo, Josep Garulo…

De formació autodidàctica, fou dependent de comerç Fou redactor de Joventut i de Catalunya Artística i collaborador d’altres nombroses publicacions La seva poesia és sentimental i preciosista Publicà Preludi 1904, Pasqua florida 1905 i Poesies d’amor 1910, i en teatre, Fra Garí 1906, Conte de tardor 1907, El rostre ideal 1910, etc En collaboració amb Joaquim Pena traduí gairebé tot Wagner fruit d’aquestes experiències és la seva obra Impressions wagnerianes 1908