Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de Juncosa, de 76,36 km 2 , es troba a l’extrem meridional de la comarca, en contacte ja amb el Priorat El municipi canvià el seu nom pel de Juncosa de les Garrigues el 1937 Limita amb els termes garriguencs de Bellaguarda SW, la Granadella i els Torms W, el Soleràs NW, l’Albagés N, Cervià de les Garrigues NE, la Pobla de Cérvoles E, i amb els d’Ulldemolins SE i Margalef SW, que ja pertanyen al Priorat L’únic nucli de població del municipi és el poble de Juncosa, però també cal esmentar els despoblats de la…

L’any 1757, ingressà a l’orde al convent de Reus i posteriorment passà al convent de Barcelona El 1770 el destinaren a la Nova Espanya actual Mèxic, al Collegi Apostòlic de Missions de San Fernando, a la ciutat de Mèxic El 1771 fou enviat a les missions de l’Alta Califòrnia, als Estats Units, on s’integrà a la missió de San Diego, d’on , més tard, fou destinat a l’històric presidi californià de Monterey El 1772 Juníper Serra nomenà Juncosa i Josep Cavaller, també català, els primers missioners de la missió de San Luis Obispo, fundada aquell mateix any, però l’any següent es…

Fou deixeble del seu pare, Joan Juncosa , el qual ell ajudà en la decoració de la cúpula de la Misericòrdia de Reus Començà pintant temes mitològics, alguns dels quals féu per encàrrec del marquès de la Guàrdia, per a Càller El 1660 es féu cartoixà a Escaladei, on decorà la sala capitular Passà després a la cartoixa de Montalegre, on pintà la capella del sagrari i, de nou a Escaladei, pintà altres obres El prior Jaume Cases l’envià a estudiar a Roma El 1678 anà a Mallorca, castigat per la inquisició, i féu una sèrie de quadres a la cartoixa de Valldemossa fins el 1684 Topà una altra vegada…

Titulat mestre d’obres a Barcelona el 1872 i a Madrid el 1886 Fou membre de l’Associació Literària de Girona Feu obres a Vilanova i la Geltrú, però treballà essencialment a Girona del 1872 al 1900 Dugué a terme la reforma de la fàbrica La Gerundense 1873-99, el Collegi de Caritat 1884, la urbanització dels carrers de Miralles i de les Beates 1886, dirigí la conclusió de l’església del Sagrat Cor segons projecte de Martí Sureda i Deulovol, en collaboració amb Manuel Almeda 1877-1901, la reforma de la fàbrica La Aurora i la construcció de la Granja Salesiana de Pedret 1892, la construcció del…

Fou un dels màxims impulsors i divulgadors de l’esport a Catalunya en el primer terç del segle XX S’interessà per la gimnàstica, el ciclisme, el futbol i la nàutica Fou membre o directiu de diversos organismes com la Unió Velocipèdica Espanyola UVE i la Federació Gimnàstica Espanyola, i de clubs com el Reial Yacht Club, el FC Barcelona, l’Sportmen’s Club, el Catalunya Lawn Tennis Club, el Reial Club Marítim de Barcelona i el Centre Excursionista de Catalunya El 18 de desembre de 1913 escrigué una carta al president del Comitè Olímpic Internacional, el baró Pierre de Coubertin, per demanar el…

L’any 1946 interrompé els estudis d’enginyeria i ingressà a la Companyia de Jesús Posteriorment es llicencià en filosofia 1952 i en teologia 1956 per la Facultat de Sant Francesc de Borja i en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona 1958, on es doctorà l’any 1979 Ordenat de sacerdot l’any 1955, la seva carrera docent es desenvolupà a l' Institut Químic de Sarrià 1957-62 i, sobretot, a la Universitat de Barcelona 1959-91, on fou professor titular i catedràtic 1981 d’ètica i sociologia i on exercí també com a Sindic de Greuges entre els anys 1993 i 1998, el primer a ocupar el càrrec…

Fou cofundadora, amb la seva filla Teresa Guasch i Toda , de la congregació de carmelitanes tereses de Sant Josep Mort el seu marit, Antoni Guasch, a la primera guerra Carlina 1840, passà a Tarragona amb la seva filla, i es dedicà a la infància desemparada D’aquí nasqué la idea de fundar la congregació que es féu a Barcelona el 1878 sota el consell i la direcció del bisbe d’Urgell Joan Caixal i del carmelità Agustí Verdura El 1883 en foren aprovades provisionalment les regles, i Teresa Toda fou nomenada superiora general de l’Institut, i la seva filla, mestra de novícies

L’any 1939 s’exilià a París amb la seva família Cursà estudis superiors a la Sorbona i fou professora a la Universitat de Perpinyà des del 1969 fins a la seva jubilació el 1993 Centrà les seves recerques en la història de les mentalitats, els moviments socials dels segles XVI al XVIII i, sobretot, en la història de la Catalunya del Nord amb relació als problemes d’integració del Rosselló al regne francès després de la pau dels Pirineus 1659 Autora d’una extensa producció bibliogràfica, destaquen Breu història de les terres del nord 1988 i Le rattachement du Roussillon à la France 1995, on…