Resultats de la cerca

Especialitzat en papers biogràfics transformava el seu físic segons l’expressió dels caràcters més diversos, interpretà P'otr Pervij ‘Pere el Gran’, 1937-38 de Vladimir Petrov, Aleksandr Nevskij 1938 de SM Eisenstein, Lenin v 1918 godu ‘Lenin el 1918’ de Mikhail Romm, Ivan Groznij ‘Ivan el Terrible’, 1943-45 d’Eisenstein i Don Quijote 1956 de Grigorij Kozincev Publicà un excellent llibre de memòries Zapiski sovetskogo akt'ora ‘Notes d’un actor soviètic’ 1953

Creador del grup Kinoglaz 1922, fou el teoritzador del cinema ull , precedent del cinema veritat Considerat com l’iniciador del cinema documental modern, alguns dels seus films són Godovščina revoljucii ‘L’aniversari de la revolució’, 1919, Šagaj, Sovet ‘Endavant, soviet', 1926, Šestaja Čast’ mirva ‘La sisena part del món’, 1926 i Tri pesni o Lenine ‘Tres cançons sobre Lenin’, 1934, d’evident intenció propagandística, de la qual s’aparta en l’innovador Čelovek s kinoapparatom ‘L’home de la màquina de filmar’, 1929, notable per l’espontaneïtat amb què copsa la vida quotidiana

Començà a publicar contes el 1958 i el 1963 aparegué Sel’skie žiteli ‘Els pobletans’ El guió Živet takoj paren ‘Així viu un xicot’ i el film corresponent guanyaren el Lleó d’Or del Festival de Venècia el 1964 El 1967 guanyà el premi Germans Vasil’ev En les seves narracions, plenes de sentit còmic i tràgic, mostra interès especial pels éssers que canvien d’ambient social, per exemple del poble a la ciutat, d’un camp de concentració a la llibertat i llurs reaccions El 1976 li fou concedit pòstumament el premi Lenin per a directors de cinema

La revolució bolxevic canvià radicalment l’orientació de la producció cinematogràfica a Rússia cinema rus, la qual fou nacionalitzada el 1919 Tot i que es posà al servei de la revolució i el marxisme, no limità, però, l’experimentació i la creació personal Així, D Vertov, creador de la revista Kino-Pravda 1922, fundà el grup avantguardista Kino-Glaz L Kulecov, el Laboratori Experimental, a la recerca de noves solucions expressives, i el trio G Kosincov, L Trauberg i S Iutkévitx fundà el grup FEKA Fàbrica de l’Actor Excèntric Destaca també VI Pudovkin, amb les seves exaltacions èpiques, com…

Llicenciat en dret 1956, estudià a l’Escola de Cinema de Madrid 1958-60 Considerat l’ideòleg de l’Escola de Barcelona, el seu cinema fou catalogat de provocatiu i original Fou ajudant de direcció i guionista d’ Antes de anochecer 1963, G Lorente, codirector de Dante no es únicamente severo 1967, amb J Esteva, director d’ El encargo del cazador 1990 i Un cos al bosc 1996, i guionista de Cada vez que 1967, C Duran, La llarga agonia dels peixos 1969, F Rovira i Beleta, Liberxina 90 1970, C Duran, Cambio de sexo 1977, V Aranda, Maten a los perros 1981, L Correa, La vieja música 1985, M Camus, les…

Fill d’un militar veterà de la Segona Guerra Mundial, l’any 1974 es graduà en història a la Universitat de Gorkij Durant els sis anys d’estudiant s’inicià en televisió com a ajudant de producció d’una emissora local, i realitzà alguns telefilms i programes televisius L’any 1975 ingressà a l’escola de cinematografia VGIK de Moscou, d’on fou expulsat perquè les autoritats acadèmiques consideraren antisoviètiques i formalistes les seves produccions d’estudiant Tanmateix, pogué graduar-se com a extern l’any 1979 i, al mateix temps, conegué Andrej Tarkovskij , pel qual fou influït i l’encoratjà a…

Vida Després de cursar la llicenciatura de dret a la Universitat de Barcelona 1956, la dèria pel cinema que li venia ja de petit el portà a ingressar a l’Institut d’Investigacions i Experiències Cinematogràfiques IIEC de Madrid, on coincidí amb altres futurs professionals al llarg dels dos anys que hi passà Fou soci de la productora UNINCI, lligada a sectors del Partit Comunista d’Espanya, i s’estrenà com a cineasta amb el curt produït per aquesta Día de los Muertos Madrid 1960 1960, codirigit amb Julián Marcos, i que no fou aprovat per la Censura Continuà la seva activitat en tasques d’…

Nasqué amb la invenció, el 1895, del bioscop per Max Skladanowsky Fins a la guerra de 1914-18 la indústria del film menà una vida precària i el mercat es nodrí de la producció americana, francesa i sobretot escandinava Oskar Messter fou el primer productor Importà tècnics com Stellan Rye i actors com Asta Nielsen, de procedència nòrdica La primera gran companyia, la Union Projektion, fou creada per Paul Davidson L’obertura dels estudis de Tempelhof i de Nuebabelsberg donà consistència a l’estructura industrial just abans de l’inici de les hostilitats El bloqueig comercial obligà el país a…