Resultats de la cerca
Es mostren 604 resultats
suburbanització
Sociologia
Procés de descentralització de les poblacions o de les institucions, per un desplaçament de persones, negocis i altres envers les àrees perifèriques d’una ciutat.
La recerca de residència habitatge que s’ajusti a la capacitat econòmica dels migrants, adaptació de l’habitatge als canvis del lloc de treball, a l’augment del nombre de membres de la família, etc, o preferències per localitzacions ambientals més atractives és responsable de la major part dels moviments de relocalització de població dins l’espai metropolità, des dels municipis centrals cap als perifèrics Barcelona i les conurbacions veïnes presentaren taxes de creixement de població negatives durant els anys vuitanta i el primer quinquenni dels noranta el 1981 Barcelona…
credencialisme
Sociologia
Tendència de les societats modernes a assignar posicions, especialment llocs de treball, a partir de les qualificacions o titulacions educatives.
Quan esdevé obsessiu, el credencialisme pot arribar a desvirtuar el sentit del procés educatiu L’exigència de titulacions pot ser una mesura molt efectiva per a restringir l’accés a determinades ocupacions professionals, però, sovint, els continguts d’aquesta formació acadèmica i les condicions personals del candidat tenen poca relació amb les habilitats que demana l’exercici d’una professió concreta
reproducció social
Sociologia
Perpetuació de les relacions de poder i privilegi que mantenen les classes dominants d’una generació a una altra.
En les societats modernes els processos d’escolarització han esdevingut un dels principals mecanismes de reproducció social i cultural No obstant això, els grups dominants utilitzen mitjans molt variats per a perpetuar la seva situació de privilegi al llarg del temps
cibercultura
Sociologia
Electrònica i informàtica
Cultura que es desenvolupa mitjançant les noves tecnologies de la informació i les comunicacions o, en un sentit més ampli, cultura dins del ciberespai.
L’ús d’aquest terme s’ha estès a partir de la moda recent d’usar el prefix ciber , d’origen grec, en relació amb les noves tecnologies La cibercultura inclou les formes culturals pròpies creades i difoses a través del ciberespai, aprofitant els nous mitjans d’expressió que procuren aquestes tecnologies útils per a la creació i la difusió de béns simbòlics, ja siguin de creació tradicional text pla, imatge fotogràfica, etc com els que el fan servir en la seva creació les noves tecnologies hipertext, multimèdia, hipermèdia, realitat virtual que modifiquen…
Fatima Mernissi
© Praemium Erasmianum Foundation
Sociologia
Sociòloga i activista pels drets de les dones marroquines.
Educada en una de les primeres escoles mixtes del seu país, es graduà en Sociologia a la Universitat Muhàmmad V de Rabat Amplià estudis a la Sorbona i a la Universitat de Brandeis EUA, on es doctorà amb la tesi Beyond the Veil Male-Female Dynamics in Modern Muslim Society 1975 Des dels anys vuitanta fou professora de sociologia a la Universitat Muhàmmad V El centre de les seves recerques i del seu activisme fou la situació de la dona en la societat islàmica Formulà el concepte d’ harem domèstic , que subordina la dona musulmana a través del control estricte de l’…
cens
Sociologia
Demografia
Llista oficial o patró estadístic de la població, que constitueix una de les fonts essencials per al coneixement d’un país i és una de les claus de les investigacions demogràfiques, econòmiques i socials que s’hi refereixen.
Des dels inicis, l’elaboració de censos respon a la necessitat dels poders públics de disposar d’un instrument per a dur a terme amb la major eficàcia determinades funcions, com són la recaptació d’impostos o el reclutament A mida que l’estat ha anat guanyant en poder i complexitat, els censos han esdevingut més comprensius i detallats i, al mateix temps, han esdevingut una de les fonts principals dels estudis demogràfics En els censos generals hom fa figurar diverses dades que illustren sobre l’edat, el sexe, l’estat civil, la instrucció i la professió dels individus, així com d’altres de…
mercat matrimonial
Sociologia
Conjunt de les persones que volen contreure matrimoni o formar una parella.
És un concepte demogràfic associat a la nupcialitat Els indicadors de nupcialitat utilitzats per a identificar els components del mercat matrimonial són les proporcions de solteria, les edats mitjanes al matrimoni i les diferències d’edat entre els cònjuges El concepte ha estat introduït als Països Catalans per la demògrafa Anna Cabré
ciberespai
Sociologia
Electrònica i informàtica
Espai virtual en què els cibernautes duen a terme les seves activitats.
Les noves tecnologies de la comunicació modifiquen les coordenades d’espai i temps i permeten la creació d’un nou espai virtual que Manuel Castells anomena l’espai dels fluxos Ciberespai és un terme creat l’any 1984 per l’escriptor de ciència-ficció William Gibson en la novella Neuromante , que es desenvolupa en un món futur on les màquines i els humans estan connectats en una xarxa mundial d’ordinadors Gibson parla d’allucinacions consensuades El ciberespai és com una metàfora de la xarxa és l’espai que es crea quan s’estableix una connexió telemàtica…
esfera pública
Sociologia
Espai de debat i discussió pública en les societats democràtiques.
Fou exposada per JHabermas en el llibre Strukturwandel der Öffentlichkeit ‘La transformació estructural de l’esfera pública’, 1962, la versió anglesa del qual ‘The Structural Change of the Public Sphere’, 1989 contribuí a la difusió del concepte entre la comunitat acadèmica Paradoxalment, aquesta difusió tardana s’ha vist beneficiada per un altre factor l’expansió de les tecnologies de la informació i la comunicació TIC Alguns autors han vist a internet la possibilitat de recuperar una esfera pública virtual de debat lliure en condicions d’igualtat
voluntat general
Sociologia
Dret
Expressió de la síntesi organitzada de les llibertats de tothom.
L’expressió, creada per J-JRousseau al Contrat social , indica la voluntat del cos social o polític amb vista al bé comú contraposada a la “voluntat de tots” o suma de les voluntats particulars amb vista al bé privat No expressa allò que és, sino allò que ha d’ésser És la voluntat racional, dirigida per principis racionals, que són principis generals, i serveix al bé comú, entès com els interessos que són necessàriament comuns a tothom, independentment del que pugui pensar cada subjecte en un moment determinat