Resultats de la cerca

Treballà des de jove a Las Provincias , diari que dirigí 1911-49 Fou secretari de la societat Lo Rat-Penat, director degà del Centre de Cultura Valenciana 1940-49 i cronista provincial Escriví el volum de narracions Ráfagas del campo 1909, les versions de rondalles mallorquines aplegades per AMAlcover Cuentos maravillosos 1913 i Nuevos cuentos maravillosos 1928, la biografia Eduardo Escalante 1934 i l’estudi Mistral i Llorente 1932, i publicà els reculls d’articles En defensa de la personalidad valenciana 1930, Memorias de un setentón 1942-48, Miniaturas i Los valencianos en San…

Fill de Felicíssim Llorente i Ferrando, advocat i regidor de València Llicenciat en dret 1858, Josep Campo i Pérez li encarregà la direcció del seu diari La Opinión , que, adquirit per Llorente 1866, es transformà en Las Provincias , que ell dirigí, pràcticament fins el 1904 i oficialment fins a la seva mort Al diari redactà nombrosos articles de política espanyola i comentaris sobre història, literatura i art Conservador, fou diputat a corts 1891, 1899, senador elegit 1896 i dues vegades cap del partit a la província de València Fou un dels suports principals de l’…

Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, s’inicià professionalment en el diari Avui Especialitzat en crònica i anàlisi política, el 1992 fou enviat a Madrid com a corresponsal del mateix diari i el 1996 en fou nomenat delegat Dos anys després s’incorporà a El Periódico  com a redactor en cap de la secció de política Després d’una breu etapa com a responsable de l’edició catalana d’ El País , del 2010 al maig del 2019 fou director d’ El Periódico de Catalunya El setembre del 2019 fou nomenat cap d’Informació i Actualitat de Radiotelevisión Española…

Fundat per Teodor Llorente i Olivares i Josep Domènech i Taverner, als quals Josep de Campo cedí la propietat de La Opinión a condició que canviessin la capçalera, el 1872 es fongué amb Diario Mercantil N'han estat directors Llorente i Olivares 1866-1911, T Llorente i Falcó 1911-49, Martí Domínguez i Barberà 1949-59 i Joan Ombuena i Antiñolo 1959, el qual des del 1972 comparteix el càrrec amb María Consuelo Reyna Entre els seus redactors han destacat Ferran Lluch Ferrando, Eduard López-Chávarri i Marco, Lluc Ferrer i Donderis, Josep Sansano i Manaut,…

Llicenciat en lletres el 1900, succeí Miquel dels Sants Oliver en la direcció de “La Almudaina "-, periòdic, del qual fou propietari Publicà treballs com De la Roqueta i El problema de la emigración en Mallorca 1905 Promotor d’una festa literària a València en honor de Teodor Llorente i, sobretot, del teatre regional mallorquí, estrenà algun sainet com Un, dos, tres sus i Tenda de calçat, ambdós publicats el 1935

Tingué una primera època fins al febrer de 1861 políticament progressista, sota la direcció dels seus fundadors, Luis de la Loma Corradi i Marià Carreras i González Adquirit per Josep Campo, marquès de Campo, esdevingué òrgan del partit conservador i fou dirigit per TLlorente i Olivares En voler Campo suprimir el periòdic, l’adquirí, amb la impremta, Josep Domènech i Taverner, que, amb Llorente, substituí la capçalera per Las Provincias

Posteriorment s’anomenà La Gralla Setmanari català y literari Aparegué imprès en català entre el 1885 i el 1888, i sortiren 168 números Foren directors, successivament, Josep Baitx i Balil, Enric Ràfols i Parés i un altre cop Josep Baitx Dins de la seva línia ideològica, cal subratllar lemes com Tot per Catalunya i per Espanya , més tard Per la pàtria y per la pàtria , i també Pro Pàtria , a través dels quals hom pot observar una certa evolució cap a un nacionalisme més radical preindependentista Pel que fa al contingut, s’hi publicaven treballs literaris, polítics i socials, i notícies…

En foren fundadors Joan Arolas, que hi collaborà fins a la mort, i Pasqual Pérez i Rodríguez, el qual en fou el director fins el 1844 i li donà un caràcter liberal avançat, posteriorment atenuat pel seu successor, Pelegrí Garcia i Cadena L’èxit de la seva aparició motivà, el 1835, la desaparició del Diario de Valencia Hi collaboraren també Vicent Boix, Josep Maria Bonilla i Joan Crisòstom Petit, entre altres El 1838 i el 1839 publicà diversos suplements amb treballs en català i castellà d’erudició històrica, poesia i narracions d’un caràcter marcadament romàntic Des de l’aparició de Las…

Canvis, renúncies, morts, acomiadaments i nous fitxatges  — amb més presència femenina — componen el panorama mediàtic d’un any encara pandèmic, complex i de transformació digital  El gener del 2021 començava amb la mort de Neil Sheehan Holyoke, Massachusetts, 27 d’octubre de 1936  — Washington DC, 7 de gener de 2021, el periodista estatunidenc que va obtenir «els papers del Pentàgon» sobre el Vietnam per al New York Times Pocs dies després, l’Associació Catalana de Ràdio denunciava els intents de privatització d’algunes ràdios municipals catalanes per part del Departament de la Presidència…

Els mitjans de comunicació emprats a la segona meitat del segle XX són la premsa , la  ràdio , la televisió  i, més recentment, les xarxes informàtiques de telecomunicacions, especialment internet Al seu torn, cadascun d’aquests mitjans s’ha diversificat segons la temàtica periodisme polític, esportiu, cultural, etc, el punt de vista adoptat o el format des del qual hom vulgui presentar la notícia Hom pot distingir dins de l’activitat periodística dues funcions la informativa, consistent a proporcionar descripcions factuals i objectives dels esdeveniments, i la interpretativa, que comprèn l’…