Resultats de la cerca

Estudià dret i medicina a París Participà en el corrent republicà contra Lluís Felip formant part de la Société des Amis du Peuple Prengué part en la insurrecció de 1830 El 1839 dirigí una insurrecció, però, mancat de suport popular, fracassà i fou condemnat a mort, pena que li fou commutada per cadena perpètua Fou alliberat el 1848, poc temps abans de la revolució, en la qual participà com a dirigent de la Société Républicaine Centrale Empresonat novament aquell mateix any, romangué reclòs fins el 1859 Després s’exilià a Bèlgica 1864 Tornà a París durant la guerra Francoprussiana 1870 i…

Professor de dogmàtica a Estrasburg 1868-73, fundà a París l’École Libre des Sciences Religieuses 1877, futura facultat protestant de la Sorbona Fou deixeble d' FEDSchleiermacher i d' ARitschl , n'aplicà el criticisme al dogma cristià, interpretat com l’expressió simbòlica d’una experiència religiosa collectiva subjecta a evolució Influí no sols en el protestantisme liberal , sinó també en el Modernisme catòlic Entre les seves obres cal destacar Esquisse d’une philosophie de la religion d’après la psychologie et l’histoire 1897 i Les religions d’autorité et la religion de l’esprit 1903

Coincidia amb Karl Marx en la consideració del canvi social com una qüestió de poder de classe, però rebutjava la idea d’un partit de masses i les prediccions postrevolucionàries dels marxistes i dels socialistes utòpics Fonamentalment, confiava en l’eficàcia d’un enquadrament polític reduït, disciplinat i armat Contenia elements fortament revolucionaris, i esdevingué un dels fonaments de la doctrina de la “minoria conscient” distintiva de la teoria sindicalista francesa

Participà en la revolució del 1848 fou membre del comitè de la rue Poitiers i ministre de l’interior 1850 i d’afers estrangers 1851 Representà, dins el marc de la revolució, l’ala burgesa i conservadora, oposada als intents socialistes de Louis-Auguste Blanqui i de Louis Blanc es distingí per la seva defensa aferrissada de la llei restrictiva del sufragi universal Participà en el cop d’estat que portà Napoleó III al poder 1851, i es convertí en president del consell d’estat del nou règim 1852-63 més tard fou ministre encarregat de justícia i cultes 1863-…

Sastre d’ofici i autodidacte, fou el primer teòric alemany del comunisme Fracassada la insurrecció de Louis-Auguste Blanqui , en la qual participà 1839, es refugià a Suïssa, on organitzà el Bund der Gerechten ‘Lliga dels Justos’ Posteriorment anà a Londres 1844, d’on marxà a Nova York després d’haver romput amb Marx Allí fundà 1852 l’organització Arbeiterbund ‘Lliga dels Treballadors’ i publicà la revista Republik der Arbeiter Exposà les seves idees en diferents publicacions, però sobretot en tres obres fonamentals Die Menschheit wie sie ist und sein sollte ‘La…

Encara que el terme fou divulgat per Marx per blasmar alguns pensadors del s XIX, com Owen o Fourier i, en general, tots els socialistes no marxistes, la tradició de l’utopisme socialista o comunista es remunta a la República de Plató, i fou continuada pels escrits renaixentistes de Thomas More, de Campanella i de Winstanley igualment, a la França del s XVIII diversos autors —Meslier, Morelly, Mably— proposaren diferents formes de societat comunista igualitària, que, en certa manera, tractà de portar a la pràctica Gracchus Babeuf amb la conspiració dels Iguals del 1796 Tanmateix, el…

S'inicià a Perpinyà i passà a París 1881, on es formà, a l’École des Beaux-Arts, com a pintor 1885-86, amb Cabanel, Gérôme i Jean-Paul Laurens Amic de Vuillard, Maurice Denis, Ranson, Bonnard i KXRoussel, formà part del grup dels Nabís obres seves d’aquest període, influït per l’Art Nouveau, Puvis de Chavannes, Cézanne i, sobretot Gauguin, són Les bugaderes 1893 Lausana, coll Josefowitz i La dona de l’ombrella 1896 París, Musée National d’Art Moderne Seguint l’esperit de les Arts and Crafts, practicà la tapisseria i obrí, a Banyuls, un taller on ell mateix fabricava els tints amb plantes…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta senzilla Consisteix en un tub d’uns 65 cm clarinet en si♭ de forma bàsicament cilíndrica, proveït de forats i claus El clarinet més estès és el clarinet soprano en si♭ La seva família inclou, a grans trets i anant cap a l’agut, els clarinets en do, re, mi♭ requint per antonomàsia i la♭ Anant cap al greu, hi ha el clarinet en la el segon en importància, el corno di bassetto en fa, el clarinet en mi♭ contralt, el clarinet baix si♭ i el clarinet contrabaix en mi♭ i el clarinet contrabaix en si♭ Aquest darrer està afinat una…

El context Portada de l’“Almanaque democrático para 1864”, Barcelona, 1863 Els orígens de la tradició democràtica en els territoris que s’engloben sota el nom de Països Catalans són, a hores d’ara, poc clars Tot i la importància que s’atribueix als ideals republicans en la caracterització dels conflictes polítics i els comportaments socials, allò que es coneix del procés que duu de la conspiració del mallorquí Joan Picornell, al Madrid del 1795, a l’eclosió del federalisme, en els anys del Sexenni Democràtic 1868-74, encara resta condicionat pels buits, pels episodis que romanen en la foscor…

La Restauració a Europa L’abdicació i l’exili definitiu de Napoleó Bonaparte 1815 van cloure el període de vint anys marcat per les guerres entre la França revolucionària i postrevolucionària i les monarquies europees Els reis de mitja Europa van viure la desaparició de Napoleó com la fi d’un malson, perquè durant molt de temps havien hagut d’emprar la força dels seus exèrcits per a contenir l’empenta de les armades franceses, consagrades a una aventura expansionista que havia arribat a tots els racons del continent, des d’Espanya fins a Rússia, passant per Itàlia i Alemanya Ara, els reis i…