Resultats de la cerca
Es mostren 185 resultats
Henri Bernardin de Saint-Pierre
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Literatura francesa
Escriptor francès preromàntic.
Féu nombrosos viatges El 1768 fou enviat a l’illa de Maurici com a enginyer del rei Durant la Revolució Francesa fou nomenat intendent del Jardin des Plantes 1792 Escriví Voyage à l’île de France 1773, en forma epistolar, on es prefiguren les idees sobre la natura que exposà més tard en Études de la nature 1784 És autor també del conte La chaumière indienne 1790, de les Harmonies de la nature 1796 i de la important novella Paul et Virginie 1787, història d’amors irrealitzables que transcorre en un clima exòtic i ple de color, considerada un antecedent de Chateaubriand La seva…
Chris Froome
© Jaguar MENA
Ciclisme
Ciclista britànic.
Criat a Sud-àfrica, el 2007 començà la seva trajectòria com a ciclista professional, amb nacionalitat kenyana, en l’equip Konica-Minolta, i el 2008 es nacionalitzà britànic Competí successivament amb els equips Barloworld 2008-09 i, des del 2010, amb el ProCycling Entre altres títols, fou primer al Tour de Maurici 2006, al Giro del Cap Challenge 2 2009, vencedor d’una etapa de la Vuelta a España 2011, d’una etapa del Tour de França 2012, medalla de bronze a la contra rellotge dels Jocs Olímpics de Londres 2012 i de Rio de Janeiro 2016, vencedor al Tour de Roumandie 2013, 2014,…
Hidroelèctrica de Catalunya SA
Economia
Empresa creada a Barcelona el 1946 en adquirir els actius elèctrics de la Catalana de Gas i Electricitat.
Té centrals hidroelèctriques a les conques de l’Éssera —Campó, Argoné, Seira—, de la Noguera Pallaresa —Espot, Lladres, Sant Maurici, Esterri, Unarri, Torrassa— i del Ter —Sau, Susqueda i Pasteral I— A través de Tèrmiques del Besòs SA 50% participa a les centrals tèrmiques de Sant Adrià de Besòs i Foix Té el 23% d’Hispanofrancesa d’Energia Nuclear —Hifrensa— amb central a Vandellòs i intervé igualment a la central nuclear de Vandellòs II Estava estretament vinculada a Catalana de Gas i Electricitat i al Banco Urquijo, fins que el 1984, i com a conseqüència d’un fort endeutament,…
El Matí
© Fototeca.cat
Periodisme
Diari catòlic independent en català, editat a Barcelona des del 24 de maig de 1929 al 19 de juliol de 1936, promogut i dirigit per Josep M. Capdevila i Josep M. Junoy.
Juntament amb Francesc de Paula Vallet, Antoni Maria de Barcelona, Miquel d’Esplugues, Joan B Solervicens i altres, aconseguiren un moviment de solidaritat econòmica que permeté la creació d’impremta pròpia Posteriorment en foren també directors Jaume Ruiz i Manent i Fèlix Millet i Maristany, amb el suport de Josep M Ruiz i Hebrard Molt influït pel partit Unió Democràtica de Catalunya i per la Federació de Joves Cristians, en foren redactors i collaboradors destacats Joaquim Civera, Maurici Serrahima, Magí Valls, Lluís Jordà, Josep M Ràfols, Josep M Salvà, Narcís de Carreras,…
diari
© Turisme d’Holanda
Literatura
Llibre on hom anota els esdeveniments de cada dia i, sovint, els propis pensaments.
L’ús del diari començà a ésser molt estès a partir del segle XVII Alguns diaris han arribat a obtenir un renom particular per llur interès, com, per exemple, el d' Amiel , el dels germans Goncourt , el de Stendhal , el Diari florentí de Rilke , el de Gide , el de Katherine Mansfield , el d' Anne Frank , etc Els diaris literaris a Catalunya començaren amb el Calaix de Sastre de Rafael d’Amat i de Cortada d’un període més recent són el Dietari 1908 de Francesc Rierola, Del “Diari 1918" 1956, de JV Foix , El quadern gris 1966, de Josep Pla, Diari 1952-1960 1969, de Joan Fuster, Al llarg de la…
coma de Crabes
© Fototeca.cat
Coma de la vall d’Espot (Pallars Sobirà), una de les dues que dominen l’estany superior de Ratera d’Espot.
Centrada en els estanyols de Crabes i limitada a l’oest per la serra de Crabes , a la línia de crestes que separa els vessants pallarès i ribagorçà, entre el pic de Bergús i el pic del Portarró el cim culminant és el pic de Crabes 2 720 m alt, del qual es desprèn vers l’est la cresta de les agulles de Crabes
art funerari
© Fototeca.cat
Art
Art propi dels ritus funeraris.
La seva concepció varia segons les religions i civilitzacions i és l’expressió de llur sistema de vida Totes les arts han estat aplicades a la finalitat funerària La pintura ha deixat testimoniatges en els hipogeus egipcis, en els retrats funeraris del Faium i en les catacumbes, però des de l’edat mitjana ha estat poc utilitzada L’escultura apareix a l’antiguitat en els relleus dels sarcòfags en l’època romànica i gòtica es difongueren les figures agenollades i jacents, com la de Joan d’Aragó catedral de Tarragona en el Renaixement sepulcre de Bellpuig i en el Barroc tomba de Maurici…
Espot Esquí
Esquí
Estació d’esquí del municipi d'Espot (Pallars Sobirà).
L’estació limita amb la zona perifèrica del parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i disposa de més de 22 pistes que sumen més de 20 km esquiables i 1000 metres de desnivell entremig de frondosos boscos de pi negre 1500 m, cota mínima i 2500 m, cota màxima També disposa d’una àmplia zona de debutants a la cota 2000, d’un parc lúdic i de tres pistes homologades per a la celebració de competicions internacionals Aquest domini esquiable del Pallars Sobirà és continuador de l’estació Super Espot, que fou inaugurada la temporada 1967-68 i mantingué aquest nom fins a la…
,
Josep Lluís Badal i Franco
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en filologia catalana, és professor de llengua i literatura catalanes a l’ensenyament secundari Collaborador en revistes de crítica literària, entre d’altres Els Marges 1989-92, ha publicat l’edició crítica de La novella històrica en la literatura catalana 2013, de Maurici Serrahima En el vessant de la literatura infantil ha publicat, entre d’altres, El pirata Gorgo 2009, L’orquestra Ursina 2012 i tres volums de la sèrie Jan Plata La crida dels pirates , 2013, premi Josep Maria Folch i Torres 2012 El sabre de Serapió , 2014, i La mort i la violeta , 2014 En…
Hessen
Família landgravial i principesca del Sacre Imperi originada amb Enric I de Hessenel Nen (mort el 1308), fill del duc Enric II de Brabant, primer landgravi de Hessen (1264), heretà les senyories i els comtats d’Eschwege (1263), Giessen (1265) i Wanfried (1306) i fou príncep del Sacre Imperi (1292).
El seu rebesnet, el landgravi Lluís I de Hessen mort el 1458, adquirí els comtats de Ziegenhain i Nidda 1450 Els seus fills es repartiren l’herència Enric III de Hessen-Marburg mort el 1483 heretà els comtats de Katzenelnbogen, Dietz i Rheinfels i formà la branca primogènita dels landgravis de Hessen-Kassel després branca electoral de Hessen , formada pel landgravi Lluís II de Hessen-Kassel mort el 1471, i que el 1504 adquirí el comtat d’Hamburg El net del darrer, el landgravi Felip I de Hessen-Kassel , dividí els seus dominis entre els dos fills Guillem IV i Jordi I Guillem IV de Hessen-…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina