Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Passió d’home. El meu avi i jo
Cinematografia
Pel·lícula del 1988; ficció de 97 min., dirigida per José Antonio de la Loma Hernández.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Golden Sun JA de la Loma, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JA de la Loma FOTOGRAFIA Tote Trenas Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Joan Ferrer MUNTATGE JA de la Loma, Jr MÚSICA Vladimir Horvnzhy, Pilar Pérez arranjaments INTERPRETACIÓ Anthony Quinn Maurici, RJWilliams George nen, Ramon Sheen George adult, Maud Adams Susana, Ray Walston Basilio, Victoria Vera Núria, Elizabeth Ashley Glòria, Pepe Martín José Pedro ESTRENA Barcelona, 19051989, Madrid, 26051989 Sinopsi Maurici és un pintor de l’Empordà, que un estiu es queda el seu…
Hidroelèctrica de Catalunya SA
Economia
Empresa creada a Barcelona el 1946 en adquirir els actius elèctrics de la Catalana de Gas i Electricitat.
Té centrals hidroelèctriques a les conques de l’Éssera —Campó, Argoné, Seira—, de la Noguera Pallaresa —Espot, Lladres, Sant Maurici, Esterri, Unarri, Torrassa— i del Ter —Sau, Susqueda i Pasteral I— A través de Tèrmiques del Besòs SA 50% participa a les centrals tèrmiques de Sant Adrià de Besòs i Foix Té el 23% d’Hispanofrancesa d’Energia Nuclear —Hifrensa— amb central a Vandellòs i intervé igualment a la central nuclear de Vandellòs II Estava estretament vinculada a Catalana de Gas i Electricitat i al Banco Urquijo, fins que el 1984, i com a conseqüència d’un fort endeutament,…
El Matí
© Fototeca.cat
Periodisme
Diari catòlic independent en català, editat a Barcelona des del 24 de maig de 1929 al 19 de juliol de 1936, promogut i dirigit per Josep M. Capdevila i Josep M. Junoy.
Juntament amb Francesc de Paula Vallet, Antoni Maria de Barcelona, Miquel d’Esplugues, Joan B Solervicens i altres, aconseguiren un moviment de solidaritat econòmica que permeté la creació d’impremta pròpia Posteriorment en foren també directors Jaume Ruiz i Manent i Fèlix Millet i Maristany, amb el suport de Josep M Ruiz i Hebrard Molt influït pel partit Unió Democràtica de Catalunya i per la Federació de Joves Cristians, en foren redactors i collaboradors destacats Joaquim Civera, Maurici Serrahima, Magí Valls, Lluís Jordà, Josep M Ràfols, Josep M Salvà, Narcís de Carreras,…
Espot Esquí
Esquí
Estació d’esquí del municipi d'Espot (Pallars Sobirà).
L’estació limita amb la zona perifèrica del parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i disposa de més de 22 pistes que sumen més de 20 km esquiables i 1000 metres de desnivell entremig de frondosos boscos de pi negre 1500 m, cota mínima i 2500 m, cota màxima També disposa d’una àmplia zona de debutants a la cota 2000, d’un parc lúdic i de tres pistes homologades per a la celebració de competicions internacionals Aquest domini esquiable del Pallars Sobirà és continuador de l’estació Super Espot, que fou inaugurada la temporada 1967-68 i mantingué aquest nom fins a la temporada…
,
Hessen
Família landgravial i principesca del Sacre Imperi originada amb Enric I de Hessenel Nen (mort el 1308), fill del duc Enric II de Brabant, primer landgravi de Hessen (1264), heretà les senyories i els comtats d’Eschwege (1263), Giessen (1265) i Wanfried (1306) i fou príncep del Sacre Imperi (1292).
El seu rebesnet, el landgravi Lluís I de Hessen mort el 1458, adquirí els comtats de Ziegenhain i Nidda 1450 Els seus fills es repartiren l’herència Enric III de Hessen-Marburg mort el 1483 heretà els comtats de Katzenelnbogen, Dietz i Rheinfels i formà la branca primogènita dels landgravis de Hessen-Kassel després branca electoral de Hessen , formada pel landgravi Lluís II de Hessen-Kassel mort el 1471, i que el 1504 adquirí el comtat d’Hamburg El net del darrer, el landgravi Felip I de Hessen-Kassel , dividí els seus dominis entre els dos fills Guillem IV i Jordi I Guillem IV de Hessen-…
Biblioteca Serra d’Or
Historiografia catalana
Col·lecció iniciada el 1975 per iniciativa del nucli editor de la revista homònima, i editada per l’Abadia de Montserrat.
Aquesta publicació tingué un paper rellevant com a plataforma d’expressió de la cultura catalana durant les dècades dels anys seixanta i primers setanta del s XX La collecció sorgí amb la intenció d’aplegar un ampli ventall temàtic Aquest caràcter genèric es posà de manifest des dels primers títols, amb la publicació d’obres de caràcter literari, reculls periodístics, i assaigs d’autors com Montserrat Roig, Maurici Serrahima, Robert Saladrigues o V Serra i Boldú Tot i així, s’ha de subratllar la importància de les obres d’història Cal destacar els treballs de Josep Massot i…
marquesat de Valbona
Història
Títol concedit pel pretendent tradicionalista duc de Madrid (Carles VII) a Maurici de Sivatte i de Bobadilla.
Els Setze Jutges
Música
Grup impulsor de la Nova Cançó.
En ple franquisme, Josep Benet i Joan i Maurici Serrahima posaren les bases ideològiques d’aquest grup de cantants, que dinamitzaren les reivindicacions democràtiques, culturals i lingüístiques catalanes a través d’un moviment anomenat Nova Cançó, que s’emmirallava musicalment i líricament en la cançó francesa Fou, però, Lluís Serrahima , des d’un article en la revista Germinabit 1959, qui donà el tret de sortida a la formació Els primers a integrar-se als Setze Jutges, l’any 1961, foren Miquel Porter i Moix , Remei Margarit i Josep Maria Espinàs Després s’hi afegiren Delfí…
,
Comunitat pel Desenvolupament de l’Àfrica del Sud
Organisme econòmic internacional, destinat prioritàriament a la integració econòmica dels països de l’àrea meridional africana.
La seu del secretariat és a Gaborone Botswana Tingué els seus orígens en la Conferència per a la Coordinació del Desenvolupament de l’Àfrica del Sud, creada el 1980 per Lesotho, Botswana, Zàmbia, Zimbàbue, Tanzània, Angola, Moçambic, Swazilàndia actual Eswatini i Malawi amb la finalitat de reduir la seva dependència econòmica de la Sud-àfrica de l’ apartheid Posteriorment s’hi han afegit la República Democràtica del Congo, Maurici, Namíbia i Seychelles El 1993 es transformà de conferència a comunitat i adoptà el nom actual El 1994, la República de Sud-àfrica ingressà a l’…
L’ombra de l’eunuc
Literatura catalana
Novel·la de Jaume Cabré publicada l’any 1996.
La novella presenta, a partir del repàs biogràfic que el protagonista —Miquel Gensana— fa de la seva vida, la crònica històrica d’una generació —la del mateix autor— marcada per la repressió de la dictadura franquista i per la vida clandestina de la militància política activa En el transcurs d’un sopar que té lloc en un restaurant de Feixes, Júlia, amiga de Miquel Gensana, li demana informació sobre Josep M Bolós, company de joventut del protagonista, per tal d’escriure un article d’homenatge a l’amic mort Els records comuns que el protagonista anirà desgranant i l’emplaçament del restaurant…