Resultats de la cerca

S'inicià entre els anys 1974 i 1976 amb paisatges rurals de les comarques interiors valencianes i de l’Aragó dibuixades amb plomí i tinta negra sobre paper Posterioment plasmà temes costumistes de l’horta valenciana A partir de l’adopció del simbolisme i de la incorporació de tinta de color en les seves obres 1979, establí el seu estil definitiu, caracteritzat per un minuciós realisme Des dels anys vuitanta dugué a terme nombroses exposicions individuals al País Valencià, a Madrid, i participà en diverses fires d’art i exposicions collectives en ciutats europees El 2004 anà a Cuba i residí…

Residí gairebé sempre al País Valencià, on emprengué diversos negocis El més important fou la installació 1862 a Meliana d’una important fàbrica de mosaic, amb tècnica importada d’Anglaterra La seva producció de taulellets policromats tingué un gran ús en l’arquitectura del seu temps

Entre el 1987 i el 1989 publicà els tres volums del Curs de sociolingüística , escrit en collaboració amb Carles Palanca vol 1 i Amadeu Viana vol 2 i 3 És autor del llibre de converses amb Joan Fuster, Joan Fuster converses inacabades 1992, de l’estudi lingüístic La llengua als mitjans de comunicació 1993 i de la biografia del jugador de pilota Paco Cabanes, El genovès 1996 Quant a la producció assagística, ha publicat La utopia necessària 1994, el dietari Espill d’insolències 2001, premi d’assaig Mancomunitat de la Ribera Alta i Quina política lingüística 2008 El 2007 publicà el text…

Escriví en català sainets i drames, alguns dels quals gaudiren d’acceptació Rafaela la filanera, El sereno d’Alfafar, Cento el de Meliana, Una nit en la fira, Els francesos en València, El titot de Nadal, El reliquiari de plata, etc Llegí el seu poema històric Lucrècia profanada en l’acte durant el qual hom decidí la fundació de la societat Lo Rat Penat 1878 En castellà escriví obres per al teatre, com ara Los cómplices y el desheredado 1849, La destrucción de Sagunto i Los desertores

Es formà al Conservatori de Música de València, i alhora estudià magisteri i biologia a la universitat Assistí a diferents cursos de composició amb L Berio i I Xenakis Exercí de professor de composició al Conservatori de Saragossa fins el 1986, any que rebé una beca del Ministeri de Cultura i ingressà a l’Escola Normal de Música de París, on fou deixeble de Y Taïra També ha estudiat música electroacústica al laboratori Phonos de Barcelona i al Groupe de Recherches Musicales de Ràdio França El 1988 obtingué una beca de l’Acadèmia Espanyola de Belles Arts a Roma, on treballà en un projecte…

Ferrer d’ofici i de formació autodidàctica, s’incorporà a l’exèrcit El 1868 estrenà, amb considerable èxit, la seva primera obra Cada ovella en sa parella , a la qual seguiren, entre moltes altres, Una nugolà d’estiu 1871, L’alcalde de Meliana 1871, Un cacique a redolons 1872, Un adreç del baratillo 1873, El gran secret de la sària 1893 i La justícia en les mans brutes 1902 Collaborà també a la premsa amb articles i poesies, i escriví dues peces teatrals en castellà, El gallo de Morón i Tabaco, vino y mujer , a més de la sarsuela La clavariesa

D’extració social humil, treballà de relligador de llibres i de velluter S’inicià en el teatre en el món de les companyies d’afeccionats, i es donà a conèixer com a autor al Principal d’Alacant, amb el drama Los cómplices y el desheredado 1849, que fou seguit d’altres obres castellanes com La destrucción de Sagunto , no estrenada, i la revista Diciembre y Enero 1870 En català o bilingües, escriví diverses peces còmiques, entre les quals cal esmentar A falta de buenos, o Rafaela la filanera 1855, El sereno d’Alfafar 1858 i El mejor marido, o Cento el de Meliana 1858, estrenades al…

Vida i obra Feu cursos de medicina i de lletres, tot i que la seva formació va ser essencialment autodidàctica El 1921 fou un dels fundadors de “La Veu Gracienca” després formà part de l’equip que el 1929 endegà el diari “El Matí”, i finalment entrà a la redacció de La Veu de Catalunya Fou una persona molt propera als cercles d’influència de Francesc Cambó, cosa que li permeté treballar com a assessor de l’editorial Alpha i de l’FBM, des d’on s’encarregà de revisar un bon nombre de les edicions publicades El 1936, quan esclatà la guerra civil, es refugià a Itàlia, des d’on contribuí a…

Vida i obra Feu cursos de medicina i de lletres Inicialment formà part del grup del pare Francesc de Paula Vallet El 1921 fou un dels fundadors de La Veu Gracienca després formà part de l’equip que el 1929 endegà el diari El Matí , i finalment fou redactor de La Veu de Catalunya Fou una persona molt propera als cercles d’influència de Francesc Cambó, cosa que li permeté treballar com a assessor de l’editorial Alpha i de la Fundació Bernat Metge, des d’on esmenà a fons algunes obres en vers fonamentals El 1936, quan esclatà la guerra civil, es refugià a Itàlia, des d’on contribuí, dins un…