Resultats de la cerca

D’origen rural, es dedicà a l’ensenyament i a la literatura Participà en el grup literari Junimea ‘Joventut’, a la revista del qual, “Convorbiri literare” “Colloquis literaris”, publicà tota la seva obra És autor d' Amintirilor din copilarie “Records d’infantesa’, narració de base autobiogràfica, on presenta les condicions de vida de la pagesia de Moldàvia al s XIX, i de Poveştile ‘Contes’, recull de contes de folklore universal traslladats a l’ambient romanès

El 1958 es llicencià en història i filologia a la Universitat de Chisinau i l’any següent esdevingué editor de la revista literària Nistru Adherit des de molt jove al nacionalisme romanès, el 1973 i el 1977 visità Romania, invitat per la Unió d’escriptors d’aquest país, i on la seva obra tingué una gran difusió, sobretot en el vessant d’autor juvenil i infantil El 1989 fou elegit membre del parlament de la RSS de Moldàvia, i des d’aquest càrrec propugnà la unió de Moldàvia amb Romania, causa que continuà defensant després de la independència de Moldàvia…

La denominació aparegué al congrés de París 1856, en què Moldàvia i Valàquia foren reintegrades a l’imperi turc, gaudint, però, d’una gran autonomia El 1858 la conferència de París acceptà el nom oficial de Principats Units de Moldàvia i Valàquia El 1859 Alexandre Cuza fou elegit príncep d’ambdós territoris, i al desembre del 1861 la fusió dels dos principats originà el nou estat de Romania

Té una superfície de prop de 4 000 km 2 i una població de 700 000 h, prop del 60% dels quals són eslaus sobretot russos i, en menor mesura, ucraïnesos i el 40% moldaus La capital és Tiraspol Antiga província ucraïnesa, és una de les dues parts que constituí la República Socialista Soviètica de Moldàvia, creada per Stalin, que des de la frontera fins al Dnièster és majoritàriament poblada per parlants de romanès moldau i històricament vinculada a Romania, de la qual formà part en 1918-40 Dos anys abans de la independència de Moldàvia 1991, el moldau fou declarat…

És un centre cultural i econòmic, amb indústries tèxtils i alimentàries Des del darrer quart del s XIV fins al 1566 fou la capital de Moldàvia De les seves defenses, enderrocades pels turcs el 1675, romanen el castell 1388 i algunes esglésies

Foren prínceps de Moldàvia Constantí Cantemir 1630-93, en 1685-93, i els seus fills Antíoc Cantemir , en 1696-1700 i 1705-07, i Demetri Cantemir 1673-1723, el 1710 Aquest últim ajudà Pere el Gran contra els turcs, i a la desfeta de Stanilesti 1711 emigrà a Rússia, on fou canceller imperial És notable la seva obra d’historiador Historia incrementorum atque decrementorum aulae othomanicae 1716, traduïda a l’anglès el 1734 i altres obres sobre Moldàvia i Valàquia El seu fill Antíoc Cantemir 1708-44 fou diplomàtic i escriptor

Té indústria alimentària Del 1929 al 1940 fou capital de la República Autònoma de Moldàvia

Alliberà Valàquia dels turcs, amb la victòria de Calugareni 1595 Reuní, amb la possessió de la Transsilvània i de la Moldàvia, tota la Romania Fou mort per la traïció del general imperial Basta

Format a Berlín i a París, del 1946 al 1952 fou director de l’Orquestra Filharmònica d’aquesta ciutat Posteriorment ho fou de les d’Estocolm 1961-71 i de Munic del 1977 a la seva mort Considerat un dels millors intèrprets dels impressionistes i de la música russa, compongué quatre simfonies, un rèquiem i un concert per a piano També escriví assaigs crítics

Quan aquesta deposà el gospodar Jordi I Esteve, designà Ghica com a nou gospodar de Moldàvia Jordi II 1658-59 i després 1659-60 de Valàquia D’entre els descendents d’aquest, hom pot destacar Gregori III mort el 1777, que regnà a Moldàvia 1764-67 i a Valàquia 1768-69 allí els patriotes romanesos, ajudats pels russos, es rebellaren contra els turcs, ocuparen Bucarest, l’empresonaren i l’enviaren a Rússia Gregori III pogué tornar a Moldàvia 1474, però el 1775 hagué de cedir, forçat pels turcs, la Bucovina a Àustria i fou mort per ordre del soldà 1777…