Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
Carles Velat i Abella
Teatre
Actor.
S’inicià en el teatre universitari amb Mario Gas i Emma Cohen, entre d’altres, i posteriorment completà la formació a l’ Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual Bé que la seva trajectòria s’inicià al teatre El Knack o qui no té grapa no endrapa, d’Ann Jellicoe, 1969 Berenàveu a les fosques , de Josep Maria Benet i Jornet, 1973 El criat de dos amos , de Carlo Goldoni, 1974, etc aviat es dedicà a la televisió, on fou un actor habitual en sèries Teatre català , 1972-73 La saga dels Rius , 1976-77 Cervantes , 1981 Les Guillermines del rei Salomó , 1981 Carme i David, cuina, menjador i…
l’Ocell del Paradís
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les del Triangle Austral, el Gall Dindi, l’Octant, el Camaleó i la Mosca.
És anomenada també l’Au del Paradís L’astre principal, α Api , és un estel de magnitud aparent visual 3,81, que pertany al tipus espectral K5 i que és situat a una distància de 230 anys llum
antòmids
Entomologia
Família d’insectes dípters fitòfags del subordre dels braquícers, que comprèn diverses plagues, com la mosca de la bleda-rave.
col
© C.I.C - Moià
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia de la família de les crucíferes, d’una alçària de 0,50 a 1 m, de tija (el caluix
o tronxo
) gruixuda, no ramificada, amb fulles grans i amples, carnoses, glabres, glauques i pruïnoses.
Aquestes, generalment s’apinyen i s’imbriquen formant un cabdell o capça , en el centre del qual resten la gemma terminal i les fulles més joves Té les flors grogues o, més rarament, blanques, disposades en raïms molt llargs, i els fruits en síliqua Cal cercar en la varietat silvestre de l’Europa occidental costes d’Anglaterra i de Bretanya, principalment l’origen de les varietats conreades És una planta rústica i soferta, bé que prefereix els climes suaus i humits de les zones marítimes Resisteix les gelades i tem l’eixut Prefereix els sòls profunds, permeables, fèrtils, una mica compactes i…
Joaquim Carbó i Masllorens
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida El 1939 la seva família s’installà a Barcelona, on resideix des d’aleshores Feu estudis a l’Escola de Comerç i als setze anys començà a treballar en una entitat bancària, professió amb la qual obtingué els seus ingressos regulars fins que es jubilà l’any 2002, i que compaginà amb una constant dedicació a la creació literària Conegut sobretot per la seva obra per al públic infantil i juvenil, fou un dels cofundadors 1961 de la revista Cavall Fort , a la qual s’ha mantingut vinculat com a collaborador i del consell de redacció de la qual forma part, i s’ha involucrat activament en…
,
bleda-rave
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia de la família de les quenopodiàcies semblant a la bleda, però biennal, d’arrel carnosa i grossa, de carn blanca, rica en sacarosa (del 17 al 27%).
El seu conreu començà a Alemanya i a França a l’inici del segle XIX, a partir de varietats encara pobres en sucre 5-7%, que foren objecte d’un progressiu enriquiment per selecció Les bleda-raves viuen en tots els climes i en tots els sòls, tot i que prefereixen un ambient suau, sòls profunds, frescs, rics en matèria orgànica, i una mica calcaris Durant el conreu cal eixarcolar, binar i tractar el sòl amb herbicides a fi de mantenir-lo lleuger, sense crostes ni herbes Atès que la bleda-rave és una planta exhauridora, cal alternar el seu conreu amb el de lleguminoses,…
tefrítids
Entomologia
Família d’insectes dípters fitòfags del subordre dels braquícers, que comprèn diverses espècies de mosques que són plagues dels conreus, com la mosca de la fruita o de l’olivera.
clavellina
Alice Shanks (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges sufruticoses, esveltes, que fan fins a 80 cm d’alçària, fulles oposades, angostes, glabres, glauques i flors grans amb el calze tubulós, que acaba en cinc dents i porta a la base quatre esquames caliculars.
Té cinc pètals dentats, purpuris, blancs o vermells, i deu estams que s’han transformat en pètals en les formes conreades La forma silvestre es dóna espontània en alguns rocalls molt agrests del sud de les penínsules Ibèrica i Itàlica i de Sardenya i Sicília El tipus ornamental fou portat de l’Àsia Menor, on era conreat pels àrabs, a Europa pels croats al segle XIII, i el seu conreu hi fou generalitzat durant els segles XIV i XV Gaudeix d’una gran estima com a planta ornamental, sobretot de test, i hom la conrea extensament per la flor, el clavell , una de les més apreciades en floristeria Hi…
constel·lació
Astronomia
Cadascuna de les 88 zones en què hom divideix l’esfera celeste (planisferi celeste).
Procedeixen de les agrupacions d’estels que foren imaginades a l’antiguitat, bé que actualment la zonificació acceptada internacionalment és un conveni Les constellacions foren imaginades en l’antiguitat per tal d’aconseguir una orientació dins els nombrosos conjunts d’estels en el firmament i per tal d’identificar els diversos aspectes totals i parcials del cel, que permetien de conèixer amb exactitud les diverses èpoques de l’any temps de pluges, sembra, crescuda dels rius, etc Cadascuna d’aquestes agrupacions fou batejada amb un nom, i foren composts dibuixos on coincidia l’esquema de l’…
hipoderma
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels dípters, de la família dels cal·lifòrids, molt semblants a la mosca domèstica i d’uns 11-13 mm de longitud, de color negre, potes grogues i boca sense trompa.
Les femelles ponen els ous sobre la pell dels bous i les vaques, i les larves, en néixer, hi provoquen tumors purulents Són comunes als Països Catalans i arreu d’Europa