Resultats de la cerca

Situació i presentació És el més extens del Solsonès, al seu extrem oriental, en contacte amb el Berguedà Capolat, l’Espunyola i Montmajor i amb una petita part del Bages Cardona Dins la comarca limita amb Guixers i Sant Llorenç de Morunys N, Odèn, Lladurs i Olius W i Clariana SW i S Geogràficament, pertany en bona part a la vall de Lord vall de Lord Jussà i les nombroses parròquies que componen aquest complicat municipi corresponien, efectivament, al deganat de la vall de Lord S'estén al S de la serra dels Bastets i de la mola de Lord, entre el vessant oriental de la capçalera del Cardener…

Durant la dècada de 1950 dirigí l’equip femení del Colegio Mayor Posteriorment passà a jugar i a entrenar l’Hispano Francès, equip amb el qual guanyà la Copa del Generalísimo 1964 i disputà partits de la Copa d’Europa L’any 1965 marxà al Club Natació Badalona, que jugava a primera divisió, i dirigí l’equip fins a mitjan dècada dels setanta Durant aquesta època també fou preparador d’àmbit estatal

Situació Un aspecte de les ruïnes del castell de Navès L Prat Es tracta d’una torre situada a l’extrem oriental del veïnat de cases esparses que hi ha al voltant de l’església parroquial de Navès Aquesta construcció, força malmesa, és adossada a cal Mitjana i situada al costat de l’entrada del mas anomenat el Castell Venint de Solsona, poc després de passar l’església parroquial de Navès, trobem un trencall a mà dreta d’on surt una de les pistes de terra que menen, pocs metres més enllà, al Castell i a altres habitatges i construccions per al bestiar que…

Fou porter del Badalona 1933-36 i del Reial Club Deportiu Espanyol 1936-40, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1940 Amb aquest club jugà les dues primeres jornades de la Lliga a primera divisió, però fou sancionat per un any per la seva actuació durant la Guerra Civil Ja a Màlaga, on fou enviat a fer el servei militar, jugà al Malacitano 1940-41, camuflat sota el nom de Juanito , i al Club Deportivo Málaga 1941-42 Es retirà i tornà a Barcelona, on organitzà els serveis mèdics de l’Espanyol Posteriorment fou metge del Palau Municipal d’Esports de Barcelona i de la Federació Catalana…

Situació Aspecte que ofereix l’interior de l’església L Prat Al bell mig d’una rodalia de masies i camins de l’alta vall d’Ora, a la riba esquerra del riu, trobem la casa-hostal i l’església de Sant Lleïr, els quals s’han convertit actualment en el nucli humà i d’hostatgeria d’aquests verals Mapa 292M781 Situació 31TCG905603 Al punt quilomètric 21 de la carretera de Solsona a Berga, a l’indret de Tentellatge, arrenca a mà esquerra un camí que va a la vall d’Ora, Sant Lleïr, Sant Pere de Graudescales, Busa i la Selva Seguint aquesta via, sempre indicada, arribarem, amb 9 km, a Sant Lleïr,…

Quatre pedres escampades constitueixen el precari testimoni d’aquesta església, situada prop de Sant Pere de Graudescales Un document del 6 de novembre de 907 en demostra l’antiguitat En ell hom diu que Guisad II, bisbe d’Urgell, erigí en monestir i abadia de l’orde de sant Benet, l’església de Sant Pere d’Escales A la renúncia de Francemir fou proposat Bello com a abat de Sant Pere d’Escales, església que fou dotada, entre d’altres, amb la de Sant Mamet, que “ est in ipsa rocha ”, juntament amb les seves terres

Doctor en dret civil i canònic i ardiaca de Benasc, a la catedral de Lleida Fou ambaixador d’Alfons IV de Catalunya-Aragó al concili de Constança 1416 per a tractar de la solució del Cisma d’Occident Bisbe de Vic 1423, prengué possessió de la diòcesi, però morí, sembla, abans de residir-hi

Es trobava vora l’església de Sant Andreu del Pujol Melós Actualment resten les ruïnes de la casa del mateix nom, refeta els segles moderns Amb tot, és molt versemblant que una excavació de l’indret aportaria informació d’interès Són comptades les notícies de què disposem avui sobre aquest petit castell Al primer 1109 i segon 1110 testaments de Guillem Guitard de Caboet, de la família d’aquest nom de l’Alt Urgell, són esmentats, entre els seus béns, el castell de Navès i el del Pujol, el qual cal identificar molt probablement amb el que recollim ací Recordem que poc abans 1100 l’…

No coneixem cap vestigi arquitectònic que faci possible la identificació i la situació geogràfica d’aquest castell L’any 1218, Guillem de Bellvezer es titulava senyor dels castells de Navès, Cardona, Meda, Tentellatge, Valldora, Ceuró, Ogern i Oliana Aquests llocs, llevat de Cardona, ja havien fet part de la senyoria de la família Miró Aquest mateix any, Guillem de Bellvezer i la seva muller Anglesa donaren a llur fill Ramon de Meda, el dia que contragué núpcies amb Sança, filla de Ponç de Tarroja, el castell de Meda amb tots els seus termes “ cum valle de odra, videlicet et de…