Resultats de la cerca

El primer personatge amb aquest cognom de què hom té notícia és un Ramon Guifré de Vilamur , que apareix actuant el 1067 Cal començar la filiació segura, però, amb el vescomte Pere II de Pallars, que esdevingué vescomte de Vilamur, i amb el seu fill el vescomte Pere III de Vilamur mort vers el 1203 Potser era fill seu —o potser germà— el bisbe Bernat de Vilamur , i el succeí el fill Pere IV de Vilamur mort vers el 1255, el qual fou pare de Bernat de Vilamur , cavaller, fidel del rei Pere II en el setge de Balaguer contra els barons rebels 1280 i a qui el dit rei defensà 1281 dels atacs del…

Els primers personatges que hom hi troba són Bernat de Vic , poblador 1260 de l’alqueria de Vilella Cullera, Galceran de Vic 1270, Jaume de Vic , representant dels cònsols de mar 1284, i Guillem I de Vic , documentat des del 1234, que rebé del rei les senyories de la vall de Gallinera, Ebo, Xeresa i Alcòder i l’alcaidia de Peníscola El seu fill Ramon I de Vic heretà els béns del pare, així com la dita alcaidia, que es feu hereditària en els seus descendents i successors, i fou servidor del rei Jaume II El seu rebesnet Ramon II de Vic fou preceptor i majordom del duc de Gandia i pare de…

Passà als Ferrandis d’Herèdia, als Melo de Portugal, marquesos de Vellisca, als Manuel de Villena, comtes de Via-Manuel, i als Pardo

Es casà amb Josefina Gardoqui i fou pare de Josep AViudes i Gardoqui 1800-77 Continua en la mateixa família

Consta de diversos trofeus, la majoria dels quals atorgats per les diferents seccions del FAD segons l’especialitat premis FAD d’Arquitectura i interiorisme, instituïts el 1958, que actualment són concedits per l’ARQUINFAD en els apartats d’arquitectura, interiorisme, espais exteriors i espais efímers premis Delta concedits per l’ADI-FAD des del 1961 premis Laus de disseny gràfic i comunicació visual, concedits des del 1964 per l’ADG-FAD premis Habitàcola per a estudiants d’interiorisme de l’ARQUINFAD des del 1988 premis Enjoia’t, de l’Associació d’Orfebres FAD des del 1996 Medalla ADI-FAD…

Hom fa remuntar l’estirp a Sancho Sánchez Zapata de Valtorres , senyor de Valtorres Aragó, magnat del rei Alfons I d’Aragó, el qual guanyà Calataiud als sarraïns i en fou nomenat alcaid El seu fill Blasco Pérez o Sánchez Zapata de Valtorres el succeí i el 1174 passà a Tarassona, on es casà amb una filla de Pedro Fernández de Castro, justícia d’Aragó Tingueren tres fills Pedro Pérez Zapata de Tarazona , que fou justícia d’Aragó el 1204 i ascendent dels Zapata de Tarazona i els Zapata de Alcolea Ximeno Pérez Zapata de Tarazona , que es casà amb Alda Fernández, senyora d’Arenós, i foren els…

Inicialment de caràcter netament urbà i moderat, passà, però, tant al regne de València com al de Mallorca, cap a una etapa de radicalització en incorporar-s’hi també el camp forans a Mallorca, llauradors cristians de natura a València, fins al punt que arribà a veritables combats militars contra les tropes reials, i foren seguits d’una llarga i dura repressió Als factors conjunturals generals expansió del clima revolucionari crisi d’autoritat, agreujada des de la mort de Ferran II de Catalunya-Aragó, el 1516 augment de la pressió fiscal de la corona, que obligava els consells municipals a…

Al segle XIII detenia la senyoria de Paüls Una línia s’establí a Xàtiva i posseí la senyoria d’Alcàntera Ribera Alta, i una altra passà a Mallorca arran de la conquesta La Els Despuig de Mallorca línia de Mallorca fou iniciada per Guillem Despuig , que passà a l’illa amb Jaume I 1229 i a qui tocà en el repartiment l’alqueria de Ben Aiet, a Artà A Bernat Despuig , possiblement germà seu, li tocà el rafal de Flacanitx després dit de Fonolleta , a Pollença Galceran Despuig , fill de Guillem, morí en la conquesta de Menorca 1287, i el seu nebot, Berenguer Despuig, fou 1351 procurador de l’infant…

La governació de València se subdividí en tres demarcacions, en dues de les quals —la governació de Castelló de la Plana o dellà Uixó i la governació de Xàtiva o dellà Xúquer — residia un governador propi, lloctinent del de València Aquesta organització perdurà fins a la Nova Planta 1707 En 1565-72 la governació estricta de València tenia 128 290 habitants 28 509 focs, 37 071 dels quals moriscs 8 238 focs