Resultats de la cerca

De pares pagans, rebé el baptisme essent soldat i poc temps després fou iniciat en la vida monàstica per Palamó Fundà, a la Tebaida, el monestir de Tabennesi ~320 el grup de deixebles que s’hi aplegà fou tan nombrós que donà naixença a nou monestirs masculins i a un de femení, els quals constituïren una congregació monàstica La seva obra ha influït notablement tot el monaquisme cristià posterior Els escrits pacomians —conservats en grec, copte, llatí i àrab— se centren en les Regles , les Prescripcions , les Prescripcions i Institucions , les Prescripcions i Sentències i les Prescripcions i…

Fill d’Andrònic Paleòleg i nebot d’Aleix III Àngel, en morir Teodor II Làscaris, emperador de Nicea, s’apoderà del govern i es féu coronar emperador, juntament amb Joan IV Làscaris Per legitimar la seva usurpació davant els grecs, lluità per reconquerir la ciutat de Constantinoble, aleshores seu de l’imperi Llatí Ho aconseguí 1261 i, consolidades les defenses de la ciutat, inicià una forta campanya per obtenir la integritat de l’Imperi Mentrestant, però, volgué alliberar-se de Joan IV el féu cegar i, un cop fet això, tornà a coronar-se Lluità contra Guillem de Villehardouin, príncep de Morea…

Essent abat del Monestir Blanc, a la regió d’Akhmim, a l’Alt Egipte, la comunitat arribà a 2 000 monjos i 1 800 monges Molt sever, afegí nombroses austeritats a la regla de sant Pacomi Introduí la professió per escrit i permeté als ancians d’abraçar la vida eremítica Acompanyà Ciril d’Alexandria al concili d’Efes 431 Les seves regles, homilies i lletres constitueixen la literatura copta més important del seu temps

Des del s III fou província romana i comprenia tot l’Alt Egipte A la seva zona desèrtica florí, des del s III, la vida anacorètica amb figures tan destacades com sant Pau l’Ermità, sant Antoni, sant Pacomi i la seva germana Maria Esdevingué tan famosa la vida dels monjos que poblaven la Tebaida, que aquest nom s’ha convertit, en el llenguatge cristià, en sinònim dels llocs destinats al recés i a la contemplació

Era originari de la regió d’Hermòpolis, però ja a la meitat del s VI arribà, sota la influència del monaquisme de sant Pacomi, a imposar-se com a llengua literària i parlada en tota la part de la vall del Nil compresa entre el Caire i Tebes Tingué la màxima expansió al començament del s XV, que ocupà tota la vall des del Caire fins a ‘Aswân Són escrits en aquest dialecte la major part dels manuscrits gnòstics trobats a Nag-Hammadi el 1945

Monjo de Montserrat a partir del 1942, fou ordenat el 1948 Collaborà des dels inicis a Germinabit , Serra d’Or i, des del 1976, a la revista Foc Nou Aplegà alguns dels seus articles a La veu dels joves 1965 i Anar a fons 1970 Publicà els dos reculls d’homilies Pels camins de l’evangeli 1962 i Evangeli enfora 1973i el suplement a Déu és amor Homilies sobre la primera carta de sant Joan de sant Agustí 1999 Traductor de les Cartes de sant Ignasi d’Antioquia 1966, de la Vida de sant Pacomi , i de la Carta a Proba , autor d’un estudi patrístic Sant Fructuós, bisbe de Tarragona 1960 i…

En un primer temps els monjos es regien pels decrets conciliars, les decretals pontifícies i les lleis civils dictades per a ells Les regles pròpies, sense caràcter oficial, no apareixen fins al tombant dels s IV-V i coexisteixen amb la legislació oficial Acostumen a tenir tres parts sovint mesclades una de doctrinal, una altra de disciplinària i un ordre de la pregària Les primeres regles, i també les més importants, són les de Pacomi, Basili i Agustí, que juntament amb Joan Cassià i Jeroni influïren en totes les següents El grup gallicà comença amb les regles anònimes de Lerins…

Els documents coptes més antics que hom coneix són del s II aC grafit d’un títol reial a Abidos, inscripció damunt una pedra d’Akhmmein, fragment d’un glossari bilingüe Del s I aC es conserven uns quants texts horoscòpics, probablement traduccions A part aquesta expressió popular, el copte desenvolupà una literatura pròpia amb l’expansió del cristianisme, però passant pel seu estadi gnòstic documents sahídics i subakhmímics de Naq’ Hammadi, a l’Alt Egipte, trobats els anys quaranta i maniqueu documents del Faium, trobats els anys trenta Els primers escrits pròpiament cristians originals…

L’eremitisme sorgí al segle III Hom considera Pau de Tebes el primer eremita conegut i Antoni, seguidor seu, a propagador de la vida eremítica a l’Alt Egipte, des d’on s’estengué per tot l’Orient Un dels seus deixebles, Hilarió, portà l’eremitisme a Palestina Gregori Nazianzè i Basili el Gran l’implantaren a la Capadòcia Com a forma general de vida monàstica, l’eremitisme fou substituït pel cenobitisme, fundat per Pacomi a l’Egipte i implantat més tard a l’Occident per obra d’Atanasi, Jeroni, Rufí, Cassià i Benet de Núrsia Als segles XII i XIII, hom troba encara a l’Occident…

Història Aquest, que deposà el patriarca Diòscor i condemnà el monofisisme , provocà l’oposició i la ruptura amb Constantinoble, però hi romangué fidel una fracció, anomenada, per això, melquita o “reialista” Durant molts anys s’alternaren en la seu alexandrina, d’una manera sovint violenta, patriarques calcedonians i no calcedonians, fins a arribar en una doble jerarquia ben distinta, copta i melquita A mitjan segle VII els àrabs invasors foren saludats com a alliberadors del jou bizantí Seguiren, però, alternativament, èpoques de fortes pressions i de persecucions, i no fou fins al segle…