Resultats de la cerca

Tercer marquès de Campofranco Fill i successor de Nicolau Pueyo i Rossinyol Amic i company de Bonaventura Serra, mantingué correspondència, entre altres, amb Gregori Mayans El 1764 fou nomenat regidor perpetu de Palma i el 1779 ingressà a la Societat d’Amics del País Escriví poemes en francès L’éloquence des Baléares restaurée, Sur l’entreprise d’Alger , en llatí, i deixà manuscrites diverses miscellànies

Vida i obra Llicenciat en periodisme 1973, cursà també estudis de filosofia i lletres Treballà a l’administració pública, ocupació que compaginà amb una intensa activitat literària, periodística i cultural en general Fundà i dirigí 1965-68, juntament amb Guillem Frontera, la collecció de poesia “La Sínia” de l’editorial Daedalus Collaborà habitualment en els principals mitjans de les Balears El Día , Diario de Mallorca ,  Última Hora , Baleares i el seu successor en català,  Diari de Balears , i també en alguns de Catalunya, com ara Serra d’Or De l’obra literària sobresurt especialment la…

Era fill de Pere d’A Peña Estudià filosofia i lletres i entrà al cos d’arxivers i bibliotecaris treballà a l’Institut Balear de Palma Collaborà a La Ignorància , Museo Balear , El Felanigense i, amb el pseudònim Harley , al Diario de Mallorca Per encàrrec de l’Arxiduc Lluís Salvador, recollí tradicions i cants populars que foren publicats al volum Märchen aus Mallorca 1895 publicà també Gloses 1896 i Cançons populars mallorquines 1896 Les seves poesies, d’un valor literari escàs, han restat disperses, excepte les recollides a Poesies i a Marina Idili mallorquí

Doctor en ambdós drets Poeta en català, no es conserven les seves composicions Deixà inèdita una Lloa per una comèdia de sant Joan Batista o  Entremès d’es tres Joans , representada a Porreres, i publicà el poema narratiu Las fiestas que hizo Baltasar Pardo Palma, 1677, relació de les festes convocades pel virrei Bibliografia Reus i Belmar, S 1998 “Una lloa de Jaume Pujol s XVII”, dins Massot i Muntaner, J ed Estudis de llengua i literatura en honor de Joan Veny Barcelona, Universitat de Barcelona / PAM, vol II, p 77-90

Fou professor a l’Institut Balear i arxiver de l’ajuntament de Palma Collaborà a Es Ca d’Inca , Catalunya , Migjorn , etc Com a poeta començà conreant la poesia en castellà després participà sovint als jocs florals de Barcelona, on fou proclamat mestre en gai saber l’any 1920 Publicà els reculls Flors d’ametller 1903 i Instantànies 1904 Tanmateix, constitueixen la seva aportació més destacada les seves obres teatrals, típiques representants del teatre costumista mallorquí de caràcter ciutadà, que aconseguiren un gran èxit popular Entre aquestes cal destacar sobretot Mestre Lau es…

Germà gran d’Antoni, Miquel, Bartomeu i Francesc, es féu càrrec del negoci familiar d’adoberia i conreà la literatura només d’una manera esporàdica Collaborà, amb diversos pseudònims Al-Majori, Fermín i, sobretot, Pau de la Pau , a “La Dulzaina”, “Revista Balear”, “La Ignorància” i “La Roqueta”, i també el “Calendari Català” de FPBriz Poeta romàntic, participà en els jocs florals —abans havia escrit uns quants poemes en castellà—, on obtingué alguns premis la seva poesia, d’una factura no gaire acurada, té, això no obstant, un cert to personal Tanmateix, la seva obra més important és la…

Novè comte d’Aiamans i baró de Lloseta, estudià al Collegi de Nobles de Sant Pau, de València, i el 1780 començà la carrera militar el 1810 hi assolí el grau de brigadier Intervingué en la Guerra Gran contra França 1793-95, i el 1812 es traslladà, des de Mallorca, a la península amb les tropes expedicionàries que lluitaren al País Valencià i a Múrcia Era president de la Junta de Defensa de les Illes Balears i vocal de la Junta Central Suprema, i formà part de la comissió encarregada de preparar la convocatòria de les corts de Cadis De l’agost del 1820 al març del 1821 fou governador militar…

Funcionari públic, publicà el llibre de contes Lluernes 1936 i una sèrie d’estudis històrics dels quals destaquen Els mesos i la història 1929, Los municipios de Baleares 1937 i Grandeza y decadencia de los almorávides mallorquines 1964 Collaborà a La Nostra Terra i fou president de l’Associació per la Cultura de Mallorca i de la Societat Arqueològica Lulliana

Fill del coronel de milícies provincials Antoni Fuster de Sales i de Berga Militar, arribà a brigadier Deixà inèdits el drama Marc Antoni i diverses composicions en català, que no s’han conservat Fou cavaller de Sant Joan

Es llicencià en ciències polítiques a la Universitat de Madrid, i posteriorment retornà a Mallorca, on des dels anys cinquanta es guanyà la vida en el sector turístic com a empresari hoteler La seva trajectòria poètica començà amb diverses edicions privades de petits reculls i poemes solts, totes publicades entre el 1955 i el 1959 L’últim , 1955 Inicià formalment la carrera poètica amb la publicació del recull Calaloscans 1966 Amb els anys seguiren Camp rodó 1973, premi Joan Alcover, Contribució de bàrbars 1980, Els capells de ferro a Son Cabaspre 1983, Calaportal de Cavorques 1985,…