Resultats de la cerca
Es mostren 153 resultats
Miquel Pueyo i París
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Política
Lingüista i polític.
Graduat social i doctor en filologia catalana, el 1979 s’incorporà a la Universitat de Lleida com a professor de sociolingüística i política lingüística, de la Facultat de Lletres de la qual fou vicedegà 2001-04 Del 1985 al 1986 fou director delegat de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona a Lleida Interrompé la docència per l’activitat política els anys 2004-11 i aquest any es reincorporà a la Universitat de Lleida com a director de la Càtedra de Periodisme i Comunicació fins el 2019 Els anys 1986-88 dirigí la reforma de l’Institut d’Estudis Ilerdencs Orienta…
,
Sergi Pàmies
© Salon du Livre. Paris
Literatura catalana
Escriptor.
Fill de Teresa Pàmies i Gregorio López Raimundo , s’inicià en la literatura amb dos reculls de narracions, T’hauria de caure la cara de vergonya 1986 i Infecció 1987 Posteriorment ha publicat les novelles La primera pedra 1990, premi Ícaro 1991, L’instint 1993, premi Prudenci Bertrana 1993 i Sentimental 1995, i els reculls de narracions La gran novella sobre Barcelona 1997, premi Crítica Serra d’Or 1998, L’últim llibre de Sergi Pàmies 2000, Si menges una llimona sense fer ganyotes 2006, premi Ciutat de Barcelona i Lletra d’Or 2007, La bicicleta estàtica 2010, Cançons d’amor i de pluja 2013…
,
Mercè Rodoreda i Gurguí
© Salon du Livre. Paris
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptora.
La seva infantesa de filla única transcorregué en una torreta del barri barceloní de Sant Gervasi de Cassoles, a recer del seu avi, Pere Gurguí, redactor de La Renaixença i persona amb vocació d’activista cultural, i dels seus pares, aficionats al teatre, ells mateixos actors amateurs L’ambient familiar, procliu a la literatura, li proporcionà, de ben petita, un pòsit literari de caràcter popular, nodrit per les lectures de Verdaguer, Aribau, Carner i Ruyra, principalment El món idíllic de la seva infantesa, emmarcat per un espai dominat per la casa i el jardí de vegetació exuberant i flors…
, ,
Albert Junyent i Quinquer
Pintura
Literatura catalana
Pintor i escriptor, fill de Sebastià Junyent i deixeble del seu oncle Oleguer.
Llicenciat en lletres i diplomat a l’École du Louvre, a París fou deixeble d’Amédée Ozenfant A Barcelona 1927 collaborà en la decoració de l’exposició del 1929 Fou corresponsal a París 1930 de Mirador i L’Instant Capità republicà, el 1939 s’exilià a Veneçuela, on fou professor de belles arts i escenògraf Recorregué Amèrica, i s’installà a París el 1955 Exposà sol des del 1928 a Barcelona, París, Caracas, Santiago de Xile i Buenos Aires Té obres en museus de Barcelona, Caracas i Olot Collaborà en periòdics americans i francesos Publicà…
,
Magí Sevilla
Historiografia
Literatura catalana
Historiador.
Doctor en teologia i beneficiat de la parròquia de Santa Coloma El 1642 fou enviat a París com a tutor dels fills del governador de Catalunya Josep de Margarit i de Biure i hi restà fins a la mort Fou abat electe de Banyoles Des del 1647 actuà com a agent de la Generalitat i del Consell de Cent de Barcelona Escriví una crònica, de gran interès, dels fets esdevinguts a Catalunya des del 1598 fins al 1649, Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rosellón y Cerdaña , inèdita es conserva a París BNP ms esp 114-116 Hi mostra grans coneixements d’…
,
Sebastià Alzamora i Martín
© Salon du Livre. Paris
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en filologia catalana 1995, fou delegat del Llibre de la Generalitat de Catalunya 2000-03, treballà a l’editorial Destino dirigint la secció de llibres en català i fou director literari de l’editorial Moll És collaborador habitual en revistes i diaris, com ara Serra d’Or , Lluc , El Mirall , El Temps , Avui , Diari de Balears , Diario de Mallorca , Ara i Ara Balears , on escriu un article diari des de la seva fundació 2010 i 2013, respectivament Com a poeta es donà a conèixer molt jove amb el volum Rafel 1994, formalització de l’experiència de la mort d’un amic adolescent, i la…
,
Eudald Duran i Reynals
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en filosofia i lletres Treballà a l’IEC com a catalogador de llibres Estudià idiomes i amplià el seu bagatge en les literatures clàssica, anglesa i francesa Obsessionat per la perfecció formal, publicà només alguna collaboració amb el pseudònim Bellesguard a La Veu de Catalunya Pertanyia al grup de La Revista El 1917 obtingué una beca de l’IEC per a estudiar a Anglaterra, però morí a París durant el viatge Pòstumament aparegueren Quatre històries 1918 —volum reeditat el 1938— i les Proses completes 1952, que recuperaven material inèdit La prosa de Duran s’insereix…
,
Joan Estelrich i Artigues
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Vida i obra De família tradicionalista, cursà els primers estudis a Maó, on fundà les revistes Cruz y Espada i Gaceta de Menorca 1912 i collaborà també amb Joan March El 1914 s’installà a Palma, on collaborà en La Aurora i La Vanguardia Balear El 1917 fundà el periòdic La Veu de Mallorca , òrgan del Centre Regionalista de Mallorca en el qual militava, i des d’on propugnà un mallorquinisme catalanista com a única alternativa per a una illa provinciana i castellanitzada Poc després, establert a Barcelona, estudià filosofia i lletres i collaborà en La Veu de Catalunya S’afilià a les Joventuts…
, ,
Jordi Puntí i Garriga
© Stefanie Kremser / Salon du Livre. Paris
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en filologia romànica, treballa en el món editorial i periodístic La seva trajectòria com a narrador, on és remarcable una visió insòlita de la realitat quotidiana, s’inicià amb el volum de contes Pell d’armadillo 1998, premi Crítica Serra d’Or 1999 i la continuà amb Animals tristos 2002, a partir de la qual el director Ventura Pons rodà la pellícula Animals ferits 2006 Formà part del collectiu Germans Miranda El 2009 publicà la novella Maletes perdudes , per la qual el 2010 guanyà el premi Llibreter del Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya i, el 2011, el…
,
Denise Boyer
Lingüística i sociolingüística
Filòloga francesa.
Estudià a la Universitat de la Sorbona, on es doctorà l’any 1994 amb la tesi d’estat L’oeuvre en vers de Salvador Espriu Essai de systématique Fou professora d’aquesta universitat 1970-96 i catedràtica de la Universitat d’Orleans 1996-2003, any que retornà a la Sorbona com a catedràtica de llengua i cultura catalanes i fou nomenada responsable del Séminaire d’Études Catalanes i directora del Centre d’Estudis Catalans, adscrit al Centre de Recherches Interdisciplinaires sur les Mondes Ibériques Contemporains CRIMIC d’aquesta universitat És autora d’estudis i assaigs crítics sobre l’obra de…
,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina