Resultats de la cerca

Estudià violí al conservatori de la seva ciutat natal i entre el 1961 i el 1962 fou deixeble de direcció de Sergiu Celibidache i Franco Ferrara, a Siena Aquests estudis els compaginà amb una estada a París amb Louis Forestier 1960-63 per ampliar la seva formació L’any 1962 guanyà el concurs Guido Cantelli de direcció, fet que li possibilità dirigir al Teatro alla Scala de Milà 1965 A partir d’aquest mateix any fou sollicitat per a dirigir l’Orquestra Filharmònica de Liverpool i altres orquestres britàniques, especialitzant-se en el repertori romàntic alemany El 1969 actuà als…

De gran precocitat, començà estudis de piano al Conservatori de Berlín als sis anys, i esdevingué un virtuós de l’instrument Fugint dels nazis, la seva família, d’origen jueu, marxà a París el 1938, on durant un any fou deixeble de Marcel Dupré al Conservatori de París Exiliat als Estats Units amb la seva família, hi estudià composició amb Joseph Acron i Mario Castelnuovo-Tedesco, a Los Angeles, i direcció amb Pierre Monteux, a San Francisco Nacionalitzat nord-americà 1943, el 1946 escriví per a Josep Iturbi una peça de jazz per al film musical Holiday in Mexico…

Vida Fill de Joaquim Nin i Castellanos  i germà de l’escriptora Anaïs Nin S’inicià en la música a Barcelona de la mà de Conxita Badia 1913-14, estudis que aprofundí a la Schola Cantorum de París amb Paul Braud Posteriorment, per indicació de Manuel de Falla , estudià composició amb Paul Dukas al Conservatori de París, i també a la capital francesa fou alumne de piano de Ricard Viñes Els anys trenta collaborà alguns estius amb Falla a Granada, juntament amb Braud El 1931 debutà com a pianista a Madrid, debut que fou l’inici d’una brillant carrera que el dugué a tocar…

Vida Entre el 1947 i el 1953 estudià als conservatoris de Lieja i de Brusselles A partir del 1950 participà en el moviment d’avantguarda musical al costat de compositors com P Boulez, K Stockhausen o L Berio i entrà en contacte amb el dodecatonisme, el serialisme, la música aleatòria i l’electrònica Important personalitat musical de la segona meitat del segle XX, impartí classes a Darmstadt 1957-67, Colònia 1963-68 i també en diversos centres de Bèlgica i dels Estats Units Moltes de les seves obres s’inscriuen dins el corrent de la música serial A partir dels anys seixanta abandonà l’…

Format en diferents centres dels Estats Units, més tard anà a París, on estudià amb N Boulanger En aquesta ciutat inicià la composició d’un ballet, Tom 1936, que li serví com a carta de presentació als cercles musicals i intellectuals de la capital francesa Contactà amb compositors com A Gide, A Roussel i I Stravinsky, als quals deu gran part del seu bagatge estètic Exercí la docència a Roma, a Florència, a Salzburg i en prestigiosos centres dels Estats Units, com la Manhattan School of Music També dirigí diverses orquestres, com ara l’Orquestra Filharmònica de Nova York És autor…

Estudià piano i cant a Toronto, i posteriorment amplià la seva formació a Berlín Debutà el 1953 a la seva ciutat natal, i tres anys després es presentà en un recital al Town Hall de Nova York i, poc després, el mateix any fou elegida per Bruno Walter per a interpretar la simfonia Resurrecció de G Mahler, actuacions que la situaren de cop entre les primeres cantants de la seva generació El 1961 debutà operísticament a Toronto com a protagonista d' Orfeo ed Euridice , de ChW Gluck Intervingué en reeixides produccions operístiques — Juli Cèsar , La Gioconda , La medium o Cendrillon — en teatres…

Fill de l’actor teatral Lleó Fontova Feu els seus estudis musicals de piano a Barcelona —amb el conegut mestre CG Vidiella— i de composició amb Felip Pedrell Amplià estudis de piano a París amb AF Marmontel i a Bèlgica amb De Greff L’any 1888 presentà al concurs de l’Exposició Universal de Barcelona el poema simfònic  Àustria-Espanya , que guanyà la Creu d’Isabel la Catòlica El 1896 arribà a Buenos Aires, juntament amb el seu germà Lleó Fontova i Planes , on fundà i dirigí l’Instituto Musical Fontova 1905, que alguns anys més tard, el 1918, es convertí en el Conservatorio…

Acabats els estudis musicals a Màntua, debutà a Fano Pesaro el 1960 en el paper del filòsof Colline de La bohème de Giacomo Puccini Però l’impuls a la seva carrera com un dels grans baixos còmics de la seva generació s’inicià a Reggio de l’Emília, quan el 1967 interpretà el Dulcamara de L’elisir d’amore, de Gaetano Donizetti, i el Bartolo d’ El barber de Sevilla , de Gioacchino Rossini, que interpretà al Gran Teatre del Liceu els anys 1969, 1981 i 1987 El 1970 debutà a la Scala de Milà amb el mateix personatge, que poc després interpretà, també, a Salzburg i als principals circuits…

Estudià composició de manera autodidàctica, i formes musicals i instrumentació a Barcelona amb Núria Aymerich 1949-52 El 1958 anà a París per ampliar coneixements i posteriorment es traslladà a Munic, Zuric i Colònia L’any 1962 s’establí a Holanda, on estudià direcció d’orquestra amb Paul Hupperts Del 1959 al 1965 assistí als Cursos d’estiu de Darmstadt, on tingué com a mestres O Messiaen, Pierre Boulez, Bruno Maderna i Karlheinz Stockhausen  Es donà a conèixer com a compositor tot presentant algunes obres als festivals de la Societat Internacional per a la Música Contemporània,…

Fou deixeble de Claudi Martínez i Imbert en la disciplina de piano, de Lluís Millet en la d’harmonia i de Felip Pedrell Entre el 1900 i el 1907 visqué a París i estudià a la Schola Cantorum amb V d’Indy composició i piano i Abel Decaux orgue Novament a Barcelona, impartí classes d’orgue a l’Orfeó Català i fou nomenat organista de l’església de Nostra Senyora de Pompeia 1909-13 També fou organista de l’Orquestra Pau Casals i inaugurà diversos orgues, com el del monestir de Montserrat 1922 La seva obra compositiva està fortament influïda per l’estètica neoclàssica i també per la…