Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
caràcter sexual
Biologia
Cadascuna de les característiques anatòmiques o funcionals, el conjunt de les quals defineix el sexe.
Cal distingir entre els caràcters sexuals primaris , constituïts per les gònades testicles en el mascle i ovaris en la femella, i els caràcters sexuals secundaris, els quals apareixen en els vertebrats en atènyer la maduresa sexual i estan sotmesos a influència hormonal i genètica En l’home aquests són incompletament desenvolupats durant la infància, maduren a la pubertat i persisteix llur funció fins a arribar a la menopausa en la dona i a l’andropausa en l’home Es diferencien en genitals penis o òrgan copulador, pròstata, etc, en el mascle, i úter, vagina, etc, en la femella i en…
Konrad Lorenz
Biologia
Naturalista austríac.
Estudiós del comportament animal, fou un dels fundadors de l’etologia moderna, que divulgà amb obres, com ara Er redete mit dem Vieh, den Vögeln und den Fischen ‘Parlava amb les bèsties, els ocells i els peixos’, 1949, que obtingueren una gran popularitat Director del departament de fisiologia del comportament de l’Institut Max Planck en 1961-73, aquest any rebé, juntament amb NTinbergen i Kvon Frisch, el premi Nobel de medicina Aplicà les seves teories, que subratllen la importància de l’innatisme i l’ herència per damunt de la interacció amb el medi, al comportament humà Über…
Karl Ernst von Baer
Biologia
Geografia
Biòleg i geògraf germanobàltic.
Estudià medicina a Tartu a Viena 1810-14 i a Würzburg 1814-17 A partir del 1819 fou professor a la Universitat de Königsberg, i a partir del 1834 ensenyà zoologia i anatomia comparada a Peterburg Descobrí l’òvul dels mamífers 1827, amb la qual cosa restà arrodonida la descoberta feta cent cinquanta anys abans per Regnier de Graaf, i el notocordi dels embrions dels vertebrats Entre el 1828 i el 1837 publicà la seva obra més important, Über Entwicklungsgeschichte der Tiere ‘Història del desenvolupament dels animals’, amb la qual, juntament amb Untersuchungen über die Entwickelung der Fische ‘…
regne australopapú
Biologia
Regne biogeogràfic que engloba Austràlia, Nova Guinea, les Cèlebes, les Moluques i Nova Zelanda.
El límit amb la regió indomalaia ha estat molt discutit, i de fet és diferent segons el grup d’organismes estudiats En el cas dels vegetals superiors, es redueix a Austràlia, Tasmània i l’illa septentrional de Nova Zelanda regne australià El més característicament australopapú és la fauna de vertebrats entre els mamífers, els monotremes i els marsupials entre els ocells, l’emú Dromiceius , el casuari Casuarius , el kiwi Apteryx , els ocells del paradís Paradisea , Pteridophora , els ocells jardiners Ptilonorhynchus , l’ocell lira Menura i moltes espècies de coloms i de periquitos…
audició
© Fototeca.cat
Biologia
Percepció d’ones sonores per un animal.
Implica sempre l’existència d’uns òrgans receptors, d’uns nervis auditius i d’uns ganglis o centres nerviosos que transformen l’estímul mecànic de les ones en sons acústica Només els animals més evolucionats insectes i vertebrats posseeixen òrgans diferenciats capaços de percebre ones sonores i transmetre'n l’excitació als centres nerviosos superiors els òrgans receptors del so van sempre associats als òrgans de l’equilibri En els insectes hom troba òrgans timpànics situats a diferents parts del cos, especialment a les tíbies i a les bases de les antenes la percepció sovint és limitada a les…
visió
© Fototeca.cat
Biologia
Sensació produïda en les neurones sensitives d’uns receptors específics (els fotoreceptors), òrgans de la vista
, l’estructura dels quals varia molt, pel que fa a la complexitat i perfecció i al funcionament, segons els diferents grups de l’escala animal.
Els fotoreceptors utilitzen l’energia de les ones electromagnètiques de la llum solar per a produir una reacció química en què es desprèn energia, que es transforma en un impuls elèctric de més o menys intensitat, segons la quantitat de llum percebuda i la longitud d’ona d’aquesta Aquest impuls elèctric és transmès a determinats centres nerviosos, on es produeix la percepció visual i, en alguns casos, l’aprehensió intellectual de l’estímul rebut La visió, com l’audició, és una sensació a distància, i els seus receptors són telereceptors, ja que percep la llum emesa o reflectida en un objecte…
arc branquial
Biologia
Zoologia
Arc ossi o cartilaginós que suporta les làmines branquials d’agnats i peixos (arc visceral).
placa basal
Biologia
Conjunt de cartílags paracordals i barres trabeculopolars units en la base del neurocrani dels peixos ciclòstoms.
dimorfisme
Biologia
Tipus de polimorfisme en què es donen dues formes distintes per llur morfologia externa dins una determinada espècie vegetal o animal.
Hom parla de dimorfisme sexual quan aquestes dues formes es corresponen amb tots dos sexes Es dóna tant en plantes com en animals, però en aquests darrers els exemples són més característics En moltes espècies animals dioiques el mascle i la femella tenen un aspecte diferent, i això és degut als caràcters sexuals secundaris, els quals es manifesten després de la maduresa sexual, afavorint el comportament sexual Sovint el dimorfisme sexual només es presenta a l’època de zel, i té per objecte de facilitar el reconeixement entre ambdós sexes i la selecció sexual Pot presentar-se en un grau…
ou
Carolina Biological Supply Company (CC BY-NC-ND 2.0)
Biologia
Cèl·lula que resulta de la fecundació d’un gàmeta femení per un de masculí, totipotent per a desenvolupar un nou organisme que reprodueix els caràcters genètics dels seus progenitors.
L’ou presenta una polaritat, puix és capaç d’orientar-se el pol que resta a la part superior és el pol animal , a la zona del qual el citoplasma presenta menys inclusions que a la zona del pol vegetatiu que, un cop l’ou s’ha orientat, resta a la part inferior Aquest pol té un important contingent de reserves, constituïdes pel vitel, que és utilitzat com a primera matèria per a dur a terme les síntesis necessàries per al desenvolupament embrionari L’eventual abundància de vitel és responsable del ritme i del tipus de la segmentació i de l’embriogènesi Així, l' ou alecític o oligolecític és…