Resultats de la cerca

Era fill d’Andreu Avellí Pi i Arimon El 1846 presentà a la Societat Barcelonesa d’Amics del País un projecte de manicomi que li valgué el títol de soci de mèrit El 1850 ingressà a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Fou un dels promotors de la construcció d’un manicomi dependent de l’Hospital de la Santa Creu, i el dirigí Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i d’un gran nombre de societats científiques catalanes i estrangeres Fou cervantista i botànic i publicà obres sobre temes diversos, com Noticia histórica del estado actual de la botánica en las islas…

Germà de Pere i de Francesc Pi i Sunyer Estudià a Figueres i medicina a Barcelona i Madrid, on es llicencià el 1874 S'establí a Barcelona, on fou successivament metge de l’Hospital de la Santa Creu, professor clínic de la facultat i catedràtic, per oposició, de patologia general 1883 Donà un impuls decisiu a l’ensenyament clínic Molt amic de Turró, el decidí a abandonar les activitats periodístiques que el retenien a Madrid i a seguir el camí de la investigació científica a Barcelona i el nomenà ajudant seu de càtedra Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i pertangué…

Fill de Jaume Pi i Sunyer i germà d’August, amb qui collaborà en el camp de la investigació fisiològica al Laboratori Municipal de Barcelona, que dirigia Ramon Turró Inicià els seus estudis de medicina el 1910 -11 i es doctorà el 1914 El 1934 guanyà el Premi Garí, atorgat per la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, amb un treball que també presentà a Boston Des del 1917 assistí a nombrosos congressos de medicina Sevilla Asociación Española por el progreso de la Ciencia, París, Estocolm, Boston i Rússia, entre altres Fou professor auxiliar de fisiologia a la Universitat de…

Fill de Jaume Pi i Sunyer Llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona 1899, es doctorà a Madrid 1900 Professor auxiliar de fisiologia a Barcelona 1902, fou després catedràtic a Sevilla 1904 Presidí la comissió executiva del primer Congrés d’Higiene de Catalunya 1906 El 1907 tornà a Barcelona, on exercí, des del 1914, com a professor de fisiologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, de la qual esdevingué, el 1916, catedràtic numerari Del 1899 al 1938 es dedicà a l’exercici clínic de la medicina i a les seves tasques docents i científiques, iniciades…

Doctorat el 1929, fou professor a la Universidad Católica de Santiago de Xile i guanyà la càtedra de fisiologia a Santiago de Compostella 1936 Exiliat el 1939 a Mèxic, hi fou professor a l’Instituto Politécnico fins el 1945, que es traslladà als EUA, on s’installà definitivament Donà cursos de medicina a diverses universitats llatinoamericanes És autor, entre altres obres, d’ Antoni Gimbernat 1936, Las bases fisiológicas de la alimentación 1940 i El pensamiento vivo de Claudio Bernard 1945 El 1954 publicà, juntament amb Morris Fishbein, unes normes de literatura mèdica És fill d’ August…

Traslladat a Amèrica Mèxic, 1939 arran de l’exili dels seus pares, Jaume Pi-Sunyer i Bayo i Mercedes Díaz Bonet, residí dos anys a la ciutat de Mèxic i passà el 1941 als EUA, on feu estudis de medicina a la Columbia University Nova York, 1955-59 i es doctorà a la Harvard University Massachusetts, 1962-63 A banda dels treballs i cursos d’especialització empresos des del 1965, ha exercit càrrecs de direcció a diversos hospitals dels EUA —especialment al St Luke's Hospital Center, de Nova York —, s’ha dedicat a la docència universitària —a la Columbia University—, ha dirigit…

Fou el primer congrés mèdic en llengua catalana El presidí Felip Proubasta, i August Pi i Sunyer en dirigí la comissió executiva Constà de tres seccions estudi sanitari de les comarques catalanes, malalties infeccioses i higiene social Hi participaren 295 congressistes

Digestòleg, deixeble de Gallart i d’August Pi-Sunyer, fou un dels fundadors del Sindicat de Metges de Catalunya 1920, redactor en cap dels “Annals de Ciències Mèdiques” i director de la revista en català “Ars Medica” Pertangué a Acció Catalana, a Acció Republicana i a Esquerra Republicana, partit pel qual fou diputat al Parlament de Catalunya 1932 S'exilià el 1939 i exercí a Montpeller Tornà a Barcelona el 1947

Fou creat com a Fundació August Pi i Sunyer FAPS l’any 1988, i adoptà la denominació actual l'any 2004 Té com a socis la Generalitat de Catalunya, l'Hospital Universitari de Bellvitge, l'Institut Català de la Salut, l'Institut Català d'Oncologia i la Universitat de Barcelona Les àrees de recerca comprenen el càncer i la genètica molecular humana, les neurociències, les patologies infeccioses i els trasplantaments, els factors de creixement, les hormones i la diabetis, les malalties inflamatòries, cròniques i degeneratives i l’epigenètica i biologia del càncer És situat a l’…

Situat en ple Eixample de Barcelona , en la seva creació fou decisiva l’actuació de Valentí Carulla , que aconseguí els recursos de l’Administració per al nou hospital A l’inici funcionà gairebé exclusivament en règim de beneficència, i el cos d’infermeria era format majoritàriament per monges Tanmateix, amb el temps passaren a exercir-hi facultatius prestigiosos, com ara August Pi i Sunyer o   Moisès Broggi , que durant la Guerra Civil es féu càrrec de l’únic servei d’urgències Posteriorment continuà essent un dels centres capdavanters de l’atenció hospitalària a l’Estat…